dimecres, 28 de juliol de 2010

Dignitat. Toros no.

Avui el Parlament de Catalunya ha prohibit els toros.

Amb aquesta prohibició es corregeix una anomalia en les lleis de protecció dels animals que mantenien les corridas de toros com una excepció.

Una excepció brutal en la que a un animal se'l tortura i se'l massacra fins a la mort.

Una excepció en la que hi ha també un perill evident per als artífex de la tortura, de forma que cada any hi han toreros ferits o morts per haver estat enganxats per un toro malferit.

Un acte, las corridas, que personalment trobo una salvatjada i una demostració de barbàrie.

No trobo que això sigui cultura. I si és cultura, és el mateix tipus de cultura que eren les lluites de gladiadors, o les execucions públiques. Potser ha estat "cultura" algun cop. Però avui, jo dic que no ho és. Les corridas no són cultura.

Jo avui em sento alleujat i agraeixo als 68 diputats del Parlament que han votat per a prohibir aquests actes de barbàrie al meu país. De cor, gràcies.

Per cert, que els partits espanyols han vist en aquesta prohibició un atac a Espanya. Curiós que ho sentin així. A Canàries fa anys que els toros estan prohibits i ningú ha considerat que fos cap atac a Espanya. Potser perquè avui ha estat el parlament de Catalunya (només esmentar el nom de la nostra Nació, a Madrid se'ls infla la vena patriòtica) que a les Espanyes ja se senten agredits i amenacen amb nous boicots.

I compte que, ara que ja tenen pràctica, estan disposats a presentar recurs al Tribunal Constitucional (com no!) per a revocar (això em sona!) una decisió presa pel Parlament de Catalunya (ja ho havia dit que era una llei de Catalunya?)

Aquesta batalla, la d'avui s'ha guanyat. Avui, si més no, hem salvat la dignitat. Avui li hem dit al món que hi ha una majoria de catalans que estem en contra de torturar i matar animals per diversió i que en cap cas ens pensem que això és pugui anomenar cultura.

Avui s'ha guanyat una batalla, però compte, que no la guerra. I no ens equivoquem, com en tantes altres coses, la última paraula, la decisió final, mentre no siguem un país independent, la seguiran dient a Madrid. Entesos?
Publica un comentari a l'entrada