Llibre llegit: "32 tendencias de cambio (2010-2020)"

Tot just he acabat de llegir un petit llibret escrit al 2010: "32 Tendencias de cambio (2010-2020)" de Juan Freire i Antoni Gutiérrez-Rubí (http://www.laboratoriodetendencias.com).

Presentaven el que fa tres anys es pensava que podrien ser motors de canvi i els eixos mateixos del canvi: tecnologia, smart-cities, xarxes socials, Internet 2.0, cloud computing, realitat augmentada, crowdsourcing i noves formes d'organització empresarial, noves formes de participació a la política ...

És molt interessant veure com algunes de les tendències apuntades efectivament estan essent motors de canvi i com d'altres, en canvi, encara es veuen molt llunyanes. Per exemple, resulta curiós rellegir aquest llibre del 2010 avui, al 2013, i adonar-nos com es dedica un capítol complet ales Smart Cities, però sense fer servir aquesta etiqueta que avui sona amb força, i que fa tres anys potser encara ni s'havia encunyat el terme. Ens dona una idea de la velocitat dels canvis al nostre món.

Encara és més interessant confrontar aquestes tendències de canvi amb altres realitats antagòniques, que també són forces de canvi, com les que apuntava Santiago Niño Becerra el passat dimecres al Singulars.

I és que més que el triomf d'unes sobre les altres, el motor del canvis vindrà de la hibridació i la mescla d'aquestes forces antagòniques.

Segurament la societat dels tres terços que plantejava Santiago Niño Becerra no és tan allunyada de la que avui mateix es la societat de l'estat espanyol, amb un 25% de població activa a l'atur, amb més de la meitat dels treballadors en actiu amb salaris mileuristes o submileuristes; i amb una legislació laboral que s'ha reformat en la direcció que apuntava Santiago Niño de facilitar a les grans companyies transnacionals el reduir les seves plantilles i augmentar les hores de treball dels perfils més productius i eficients.

Tot això en un marc on, efectivament, les grans estructures d'estat perden pes per cedir-lo a les grans corporacions per una banda i a les ciutats, ciutats estat, amb hinterlands ben definits, com podria ser el cas de Barcelona i Catalunya i més enllà, cap al nord i cap al sud. coordinat en un clúster de ciutats especialitzades en sectors que pot anar de Tolosa de Llenguadoc a València. Ciutats que hauran de ser més democràtiques i intel·ligents, Smart Cities.

I tot això dins de nous models de participació democràtica i política, molt més propera i, comparteixo, allunyada de les formes tradicionals de partits.

Tot plegat un moment de canvi. En molts terrenys. El procés d'Independència de Catalunya, com el d'Escòcia,o Flandes, cal situar-lo en aquest moment de reorganització, també de reorganització social, política, de consum i de producció, en un marc d'escassedat energètica i de recursos, i d'ineludibles reptes mediambientals. En resum, un llibret per al debat. El podeu descarregar en PDF o en EPUB de la web de Gutierrez Rubí. Es llegeix ràpid. Fa pensar. Recomanable, també i encara avui, al 2013, quan algunes aquestes tendències que s'apuntaven el 2010 ja es poden veure i palpar. Quines tendències afegiríem a una nova edició? quines trauríem o retocaríem?