"Manifiesto Crowd" (crowd, multitud) s'ofereix amb llicència Creative de reconeixement - no comercial - compartir igual que es pot obtenir en diferents formats de la web d'Antoni Gutiérrez-Rubí que n'és un dels co-autors.
Si ho preferiu, els podeu descarregar des d'aquí mateix, en format PDF, mobi o es pot llegir en línia.
En certa manera "Manifiesto Crowd" és una continuació del "32 tendencias" i podria dir-se que resol les preguntes que em feia al final del darrer post. Manifiesto Crowd assenyala com a tendència, o més aviat com a realitat de present, l'emergència de les multituds intel·ligents que fan servir la tecnologia per ajuntar-se en comunitats innovadores que poden adaptar-se a un entorn canviant amb la crisi sistèmica com escenari.
No es tracta de comunitats virtuals. Es tracta de comunitats que actuen i que surten al carrer, organitzen cooperatives, o laboratoris ciutadans, o creen xarxes d'aprenentatge, de suport o d'intercanvi, per exemple.
La tendència és aquesta i està creixent. Estic bastant d'acord amb aquesta idea. Són fets palpables. Discutiria quina és la força actual d'aquesta tendència. La meva percepció subjectiva és que molts dels fets concrets o de les accions que s'assenyalen en el llibre encara estan massa circumscrites als àmbits de l'oci, culturals o formatius. Dit gruixut: no semblen donar resposta a necessitats vitals. Es tractaria, doncs, d'una tendència per a "moderns" i "gafapastes"? per als pobladors del terç insider de la societat? La multitud, el crowd, som "tots"? o només aquells que s'ho poden permetre?
Qui pot estar interessat en Manifiesto Crowd? Tothom, segur, però crec que en particular per s'adreça a un determinat públic: empresaris, responsables de determinades institucions o organitzacions, polítics, potser també responsables de formació... A tots aquells que puguin tenir un interès estratègic en saber "cap a on aniran les coses". Una lectura per a la gent involucrada en la generació de plans, programes, estratègies, també pels creadors de tendències, productes, serveis i marques...
EL llibre, de fet, posa l'èmfasi en com les empreses haurien d'adaptar-se a aquesta nova societat xarxa i a la multitud intel·ligent. És important la distinció que fa entre massa i multitud; La primera és estúpida, la segona, intel·ligent; la primera era la força de treball, de qualitat, eficient i submisa, de la industria del segle XX, la segona és la co-moltes coses (codissenyadora, coproductora, cofinançadora...) de la revolució digital, i també infidel, crítica, activa... del XXI
Des d'aquest punt de vista empresarial, planteja les noves formes de treball, més enllà de l'outsourcing, arribant al crowdsourcing; replanteja el finançament amb el crowdfunding; i el mateix disseny i producció des del crowdsesign, fent us del hardware i el software lliure a laboratoris ciutadans tipus hacklabs. Sense oblidar la producció cooperativa, i potser veurem aviat la producció crowd amb comunitats de microproductors equipats amb impressores 3D.
Aquesta és, potser, la resposta a la pregunta que em feia abans: qui serà el crowd? El crowd aglutinaria algunes respostes de solvència contrastada, com les cooperatives, amb comunitats que ens podem esperar que apareguin en un futur proper, com les comunitats de productors amb impressores 3d (o una tecnologia similar). Passant per altres comunitats: de seguidors de marques,; de consumidors de productes i serveis; però, crec jo que també de xarxes d'intercanvi, potser de bancs de temps...
Tot plegat genera moltíssims dubtes. A mi em sembla que la majoria de la gent, a dia d'avui, encara creu que algun dia les coses "tornaran a ser com abans". Tampoc tinc clar que una multitud amb els atributs que se li suposen pugui emergir lliurement: hi han forces interessades en mantenir el control i en sotmetre a normes, regulacions i taxes a la multitud.
Tanmateix, alguna cosa passarà. Això sí que ho noto. El canvi és a l'aire. Conflueixen en aquest maelstrom un atur sense precedents, crisi sistèmica, energètica, de recursos, xarxes socials, tecnologia, cultura lliure, recuperació de sobirania política per individus i pobles ... Sens dubte que hi hauran canvis. Benvinguda sigui la multitud intel·ligent.
Un llibre que cita a Toni Negri per mi ja té alguns punts. D'altra banda potser era inevitable, si eś que parlem de Multituds, oi? Per acabar, he trobat que és una lectura molt recomanable. Tant el "Manifiesto Crowd" com el "32 tendencias". Fan rumiar, que és molt. Potser us ajudarà a fer-vos una idea millor de per on va aquest llibre el "Manifest Crowd" pròpiament dit. Es tracta de 66 sentències en aquesta versió inicial del manifest. A continuació el copio del lloc web http://www.manifiestocrowd.com/.
Manifest Crowd 1. Els mercats són relacions. 2. Les multituds no són una torba, caòtica, ni una massa, homogènia, són un col·lectiu divers i organitzat en xarxa. 3. La intel·ligència col·lectiva no depèn de les intel·ligències individuals de cada un dels components del grup. 4. Afegir i filtrar opinions individuals és només una forma primària de crowdsourcing que permet atacar problemes simples. 5. Els problemes complexos i indefinits necessiten comunitats de pràctica en un entorn procomú per generar veritable intel·ligència col·lectiva. 6. Les masses poden ser excel·lents per produir eficiència i qualitat i per tant són un model propi de l’era industrial. 7. Quan es tracta a un grup com una massa no s’extreu intel·ligència de la seva acció, només obvietat estadística. 8. Comptar amb un mercat aparentment captiu i perdre la posició davant la societat ens porta tard o d’hora a la ruïna. 9. L’empresa del segle XXI no pot estancar-se en un el seu perímetre de seguretat, ha d’explorar el possible adjacent. 10. Una empresa pot estar tancada a l’exterior o oberta al món, ofegar-se o transformar-se. 11. Les empreses han d’explotar el que saben fer, però també explorar el que podrien arribar a conèixer. 12. Cal ser permeables per deixar que el futur s’escoli entre les parets del present 13. Confrontant realitats dures en una societat líquida, les empreses han de ser viscoses per sobreviure i adaptar-se. 14. La connectivitat empresarial no és unir punts, ni teixir xarxes… és establir relacions per pensar, desenvolupar i comercialitzar conjuntament. 15. L’empresa ha de ser una plataforma per construir un ecosistema del qual neixin les oportunitats. 16. L’empresa crowd transforma el coneixement col·lectiu en relacions, organització i negoci. 17. La RSE és el passat, negoci i implicació social són ja dues parts inseparables d’una mateixa estratègia. 18. L’empresa crowd transforma la competitivitat en competència i la rivalitat en cooperació. 19. L’empresa crowd està oberta al món sencer. 20. Les organitzacions jeràrquiques orientades a l’eficiència es desconnecten emocionalment dels seus empleats i la seva innovació és cara i lenta. 21. Quan es tracta a un grup com una multitud diversa pot sorgir innovació i veritable intel·ligència col·lectiva. 22. Aprenguem a valorar la intel·ligència emocional de les empreses, de les organitzacions. 23. En un món en canvi permanent la innovació contínua és una necessitat de supervivència i no ja una opció més per a les empreses. 24. Externalitzar la innovació augmenta la diversitat i redueix costos però no resol les patologies de les organitzacions. 25. La veritable innovació oberta requereix implicació i lideratge de l’organització. 26. La innovació oberta implica escoltar i obrir-se a l’exterior, suaument. 27. La raó de ser d’una empresa avui és la innovació orgànica i contínua en què participen agents interns i externs. 28. El model clàssic i lineal de R+D només roman com una petita part dels processos d’innovació d’unes poques indústries. 29. La nova R+D és la innovació i el disseny com a processos que s’incorporen a tota la cadena de valor, a tot el personal. 30. Per poder innovar cal tolerar el fracàs. 31. Fracassar és només trobar solucions que no serveixen, encara. 32. Els qui no fracassen en les seves recerques innovadores no s’han atrevit prou. 33. Per a una empresa, la millor prova de la seva voluntat innovadora és la seva capacitat de recompensar fracassos audaços. 34. La consumització de la capacitat tecnològica destrueix l’avantatge competitiu de les grans organitzacions. 35. No és intel·ligent no tractar els consumidors com a ciutadans intel·ligents. 36. Una petita acció amb molts seguidors aportarà grans canvis. 37. El poder dels consumidors és molt alt. Quan no poden contribuir, s’organitzen i teixeixen la seva venjança en xarxa. 38. Una marca efectiva ha d’incorporar a la seva narrativa les relacions emocionals amb i les veus dels stakeholders. 39. La governança d’un ecosistema complex de stakeholders ha de ser la preocupació principal de qualsevol organització. 40. La complexitat actual no es pot controlar amb planificació però es pot governar dissenyant les infraestructures relacionals. 41. Navegar cal, controlar no cal. 42.Una bona història que indica camins val més que un pla antiquat que imposa metes. 43. Els usuaris busquen serveis i experiències personalitzables més que productes. 44. La personalització precisa de la intervenció activa de l’usuari, en cas contrari es percep com falsa. 45. L’usuari és ja un codissenyador. Necessitem interfícies que ho facilitin oferint només la complexitat significativa. 46. La innovació necessita ecosistemes per a la col·laboració i per tant d’espais i plataformes com escenaris per a la interacció. 47. Transformació global: espais (coworking), metodologies (design thinking), innovació (crowdcreating) i finançament (crowdfunfing). 48. Els vivers d’empreses (segle XX) han mort i han nascut els espais d’innovació col•lectiva (segle XXI). 49. Tota innovació és col·lectiva i neix d’un escenari per a la interacció. 50. Persones motivades, espais dinàmics i oberts, i interacció entre membres promouen la innovació distribuïda. 51. En la societat crowd, la cultura de l’ús substitueix a la cultura de la possessió. 52. El procomú és una forma de relació, gestió i governança i per tant requereix de regles. No té en si mateix ideologia, però no és neutre. 53. El finançament col·lectiu aporta compromisos, talent i motivació, a més de diners. 54. Els knowmads són els artesans del segle XXI: generen coneixement, creen entorn i desenvolupen processos. 55. Les diàspores creatives aporten obertura i diversitat, connecteu xarxes. 56. Només és possible aprendre (i innovar) des de l’acció i l’experimentació. Aprendre és emprendre i emprendre és aprendre. 57. La capacitat d’innovació ciutadana augmenta amb l’accés a infraestructures com tecnologies socials i laboratoris de producció. 58. Les tecnologies poden ser socials si són dissenyades per l’empoderament ciutadà facilitant la seva autonomia i capacitat de producció. 59. Les tecnologies socials generen recursivitat en facilitar el desenvolupament ciutadà de noves infraestructures. 60. Comunitats i xarxes que fabriquen són alternatives a la producció i gestió d’activitats que abans només eren possibles en organitzacions formals. 61. Comunitats i xarxes compleixen amb funcions de suport social abandonades per les institucions. 62. Les comunitats contemporànies són de pràctica, elegibles, temporals i múltiples. 63. Les comunitats de pràctica necessiten d’un procomú que abasta els seus objectius, mètodes de treball, governança i tecnologia. 64. Estats i mercats són solucions incompletes, la utilitat pública és essencial perquè la governança d’un món complex sigui viable. 65. Vivim la transició cap a moviments socials capaços d’abordar problemes complexos generant formes d’innovació ciutadana. 66. Només amb innovació ciutadana, governs i empreses poden enfrontar-se als reptes de la Societat Xarxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada