diumenge, 14 d’abril de 2013

Procés Constituent

El dimecres passat el Jaume Barberà va presentar al Singulars una exclusiva: Teresa Forcades i Arcadi Oliveres entren en política.

Bon titular, però cal explicar-lo: No podrem votar directament per la Forcades o per l'Oliveres. No s'està parlant de crear un nou partit. No va per aquí.

La proposta és una candidatura popular que aglutini organitzacions, moviments socials, particulars,  també partits polítics que des de baix, des de la base, des d'assemblees populars (o allò que en un món post-global sigui el seu equivalent) obtingui una majoria que proclami la independència de Catalunya i enceti un procés constituent  -aquesta és la clau i el nom que pren, de moment, la iniciativa- per a dissenyar un nou estat que defensi, en una llista no exhaustiva,  els següents principis:
  1. Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il·legítim.
  2. Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat. Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
  3. Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
  4. No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
  5. Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
  6. Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
  7. Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.
  8. Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
  9. Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.
La proposta de Forcades i Oliveres compta amb el vist-i-plau de personalitats diverses. En podeu veure els vídeos de suport al canal YouTube de Procés Constituent. A més, a la pàgina web de Procés Constituent està previst que es pugui fer un seguiment online i sobre un mapa de les adhesions de particulars (de moment, però, aquesta opció no està activada).

Forcades, potser de forma un pel optimista, demanava arribar als 100.000 adherits aquests Sant Jordi.

Tanmateix, els punts inicials de la proposta, en si, des de posicions no diré d'esquerres si no de simple justícia social, només poden provocar l'adhesió. Al meu entendre, estaríem parlant d'un model bastant semblant al socialdemòcrata o, si més no, força assumible des d'aquesta posició. En tot cas, posar etiquetes ara mateix no em sembla gaire bona idea. De fet, l'interès d'aquesta proposta, per mi, és justament que serveix com a punt de partida per a un proces constituent des de la base.

La cosa es pot resumir de forma senzilla: hi ha un no país en construcció. El nostre. Catalunya. Aleshores, com volem que sigui aquest país? Segur que no es pot fer taula rasa, però segur que mai com ara es donarà  l'oportunitat per a corregir molts vicis i defectes. És un moment de gran transcendència. La responsabilitat del disseny del nou país es massa gran com per a delegar-la en polítics. Cal un re-empoderament del poble i cal un procés constituent, amb la màxima participació, el més democràtic possible, per a definir l'arquitectura, si més no, el gran traç de la propera República.

Jo veig agosarada, i molt, la proposta de la Teresa i l'Arcadi. Em refereixo als punts del manifest que he reproduït aquí. Però justament per això els ho agraeixo. Agraeixo la seva valentia. Per la proposta en si i per posar el llistó alt. A més, tot i que agosarades, les propostes que fan es poden trobar -en major o menor grau, potser no totes a l'hora- en societats amb pràctiques més democràtiques que la nostra.

Tinc els meus dubtes sobre si aquesta proposta concreta de la Teresa i l'Arcadi tindrà recorregut, però el que tinc per segur és que "alguna cosa així" calia fer-la: o decidim nosaltres, el poble, com volem que sigui la República de Catalunya, o algú ho farà per nosaltres. Posem, per exemple, els senyors de Lehman Brothers. Oi  que dit així la cosa pren, de cop, un aire un pel angoixant? Doncs d'això es tracta. 

Un altre món és possible. Com a mínim, una altre forma de fer les coses a Catalunya. Pensem globalment i actuem localment. Una nova forma de fer a la República, doncs, per a un món nou que demana canvis urgents i profunds. El nou país, doncs, serà la nostra aportació a la post-globalitat.

Per acabar, com sempre, els enllaços:

l'enllaç al Singulars, a Procés Constituent, al Manifest, i el vídeo:


Publica un comentari a l'entrada