Aquell moviment (com la proclamació de Lluis Companys a l'octubre del 34), doncs, no era estrictament independentista i, fins i tot, el podria arribar a llegir com un dels molts intents fets des de Catalunya per a aconseguir un estat, espanyol, còmode per als interessos dels catalans.
El recorregut d'aquella incipient República va ser de molt poques hores, doncs ràpidament es transformà en el que avui coneixem com a Generalitat, dins la Segona República Espanyola, que també es va proclamar aquell dia.
Avui, però, si alguna cosa hauríem d'haver après de la historia, de les moltes proclames realitzades, dels molts intents d'encaix, és que no cal buscar cap encaix, ni federal ni confederal.
És un error, finalment s'ha demostrat, buscar un encaix a Espanya. No hi ha encaix possible. Només dissolució. L'únic estat còmode pels interessos de les catalanes i els catalans és l'estat català. La República Catalana. Independent. Sobirana.
Avui, 14 d'abril, estem un dia més a prop de proclamar, simplement, la República Catalana.
Aquest és l'objectiu i no ens n'hem de desviar ni un mil·límetre.
Aquest és el propòsit d'avui.
Keep calm and carry on.
Visca la República.
Per il·lustrar el comentari, penjo un vídeo corresponent al 80è aniversari d'ERC, en el que des de l'emoció es parla dels valors republicans, els valors que han d'amarar el nou estat d'Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada