Pàgines

divendres, 6 d’abril del 2012

Llibre llegit: "La Rebel·lió d'Atlas"

Tot just acabo de llegir la darrera pàgina d'una edició electrònica  en castellà d'"Atlas Shrugged". Literalment es traduiria per "Atlas s'arronsà d'espatlles"  tot i que, segurament i tenint en compte la traducció del títol al castellà, una possible edició en català faria servir "La rebel·lió d'Atlas".




Atlas Shrugged és la novel·la més important de l'escriptora, guionista de cine i filòsofa nord-americana d'orígen rus,  Ayn Rand.

Formalment la novel·la és una obra mastodòntica, més de 1000 pàgines, dividides en tres parts de 10 capítols cadascuna.

Hi ha una pel·lícula de la primera part. Sembla que enguany s'enceta el rodatge de la segona part del llibre, i que està previst que arribi als cinemes a la tardor. No hi ha data per a la tercera part.

La protagonista de la novel·la és Dagny Taggart, la Vice-Presidenta d'Operacions de la companyia de ferrocarrils Taggart Transcontinental. L'acció s'esdevé en uns Estats Units on la intervenció de l'estat en els afers i el comerç privats és cada cop més gran. En aquest ambient d'opressió creixent, grans industrials, enginyers, metges, artistes, jutges... van desapareixent sense deixar cap mena de rastre. El forat que deixen a la societat no és ocupat per ningú i es va produint una degradació constant dels mitjans de producció i de l'economia que aboquen a una crisi sense precedents i a un control cada cop més opressiu i dictatorial per part de  l'estat. Tot en nom del "bé comú".

Però tots aquests desapareguts han anat a algun lloc. Els desapareguts s'han unit a John Galt (el prototipus d'home lliure, segons Ayn Rand), en una arcàdia amagada entre les muntanyes, l'Atlàntida, on viuen fent servir el lliure comerç com a forma habitual d'intercanvi just i sota un principi "Juro per la meva vida i pel meu amor a la vida, que mai viuré per ningú ni demanaré a ningú que visqui per mi". Tot es objecte de canvi. Es reconeix el valor dels productes fruit del treball  i lliurement s'intercanvia valor per valor.

Dagny i John Galt mantindran una relació. Al llarg de la novel·la també veurem altres relacions de Dagny. És molt interessant veure en què consisteix l'amor, i el sexe, randià: Jo seré un malalt, però en alguna escena m'ha semblat veure indicis de sado-massoquisme.

Els nous atlants romanen allà, a l'espera de tornar al món quan es produeixi la caiguda del sistema provocada per les seves contradiccions internes (i per accions dels atlants que aprofundeixen en aquestes contradiccions). No cal dir que, finalment, el sistema cau i la novel·la acaba tot just quan els atlants es proposen tornar.

O sigui, és una molt peculiar novel·la de ciència ficció, una distopia, posada al servei d'explicar la filosofia randiana.

Fa més de cinquanta anys, 1957, de la publicació d'Atlas Shrugged. En aquell moment, el món estava dividit per un teló d'acer. La mateixa Rand havia marxat de la URSS. No es parlava de peak-oil, ni d'esgotament de recursos, ni de canvi climàtic. Avui, mig segle després, la ciència ha avençat en molts camps. En particular la neurociència i la descripció del cervell humà, de com pensa i com sent l'home. Fa molt de l'abandonament del patró or... Personalment, crec que avui aquestes qüestions haurien de ser tingudes en compte en una re-escriptura d'Atlas Shrugged.

Crec, però, que els principis morals exposats per Rand:  racionalisme, individualisme, egoisme... així com el plantejament econòmic del "laissaiz faire" seguirien sent els mateixos.

És curiós, per cert, com al llarg de la novel·la es fa referència sovint a la moral i no a l'ètica. No crec que sigui per casualitat. Per mi, la moral té una connotació religiosa o, si es vol, d'autoritat. L'ètica, en canvi, la té de racionalitat. Es parla de la "moral" capitalista de Rand, no de l'"ètica" capitalista.

No cal dir que amb aquests principis Ayn Rand es considerada la musa del liberalisme (l'aznariana fundació FAES així ho diu). Ayn Rand és la munició ideològica que li mancava a la dreta liberal.

Ara bé, només cal observar els governs "liberals" d'arreu del món i ens adonarem que potser diuen una cosa, però en practiquen una altre. De fet, aquest governs liberals estan comportant-se exactament com el govern que descriu Rand a la seva novel·la.

La destrucció del sistema que descriu Rand presenta alguns paralel·lismes més que notables amb la crisi que s'està vivint avui.

Potser és això el més interessant d'una lectura actual d'Atlas Shrugged. Se'ns diu que aquest és el món més lliure de tots. Que mai hi ha hagut tanta llibertat com avui. Però mai com avui hi han hagut tantes regulacions, normes i lleis; i capes i capes d'administracions disposades a sancionar, multar i intervenir. Mai com, avui la vida  de les persones ha estat tant regulada.

El model de Rand és ben senzill: estats reduïts a la funció de mantenir l'ordre públic (policia), a la defensa contra l'enemic exterior (exercit) i a l'administració de justícia. Per a la resta "laissez faire, laissez passer". Impostos mínims. Cap servei públic. Cap sistema de seguretat social pública (ni atur, ni pensions de jubilació). Cap regulació de preus. Mercat "lliure" de tot. De treball també, per descomptat. Tot a la iniciativa privada.

Ens sona quest discurs, oi? també ens sona que grinyola, i molt. És una utopia. Una utopia de dretes, si voleu.

Potser el més perillós de la "moral" randiana és que, al meu parer,  molt senzillament es pot arribar a fer servir per justificar amb ella una divisió de la societat entre homes "superiors" i "inferiors". De fet, la novel·la ens parla d'uns "homes de l'esperit" que, en retirar-se, provoquen la caiguda dels homes vulgars en mans dels "saquejadors" i  la caiguda inevitable del sistema. Aquesta idea de superioritat està en la base dels fets més tràgics del passat segle XX.  

I també em demano que diria la senyora Rand si avui veiés com alguns "liberals" prenen d'excusa la seva "moral" per a esdevenir, exactament, els saquejadors que descriu a Atlas Shrugged.

Crec que aquest llibre, o millor dit, la filosofia que presenta, ha patit el pas del temps. Tanmateix, crec que és un llibre extraordinàriament interessant. A mi m'ha tingut enganxat gairebé des del principi i alguns passatges són memorables, com aquest "Discurs del Diner", per Francisco D'Anconia, un altre dels personatges de la novel·la.

Si teniu temps, crec que paga la pena llegir Atlas Shrugged. Un discurs poderós que, des de potser no tanta discrepància, segurament ens farà pensar.

1 comentari:

Marti ha dit...

Crec sincerament que fer focus en la visió econòmica de l'autora es quedar-se curt en l'anàlisi de la novel·la i de la filosofia Randiana.
El més important crec que és sens dubte l'èmfasi en la llibertat, l'individualisme i la raó com a virtuts supremes de l'ésser humà.
Criticar els seus principis posant per exemple governs que no els apliquen em sembla una crítica pobra i esviaixada.