dissabte, 31 de març del 2012
puja la llum
Més de 10 milions de treballadors van fer vaga a tot l'estat. És dir, que van renunciar al salari d'un dia (en realitat, a 1'4 dies aproximadament) per a dir ben alt i fort que les retallades i la reforma laboral no són el camí.
Però això al govern (avui del PP, ahir del PSOE, potser diferents en la forma però no en el fons) no li fa res. Continuen amb el seu programa: El diumenge apugen les tarifes de la llum. I no poc.
Un particular contracta amb una empresa energètica el subministrament i es signa un contracte.a tant el KWh, amb un recàrrec si et passes de consum. El preu del KWh segons tarifa vigent.
Tarifa vigent? La que marca el govern. I jo demano: En quin programa polític figurava l'increment de tarifes de la llum? Qui ha demanat l'apujada de tarifes? els ciutadans, els votants, segur que no.
Ho han demanat les energètiques. I el govern apuja les tarifes. Els treballadors, més de 10 milions, vam demanar la retirada de els reformes i l'aturada de els retallades? Quin cas ens fa el govern? cap.
Però, és clar, aquests "favors", com apujar tarifes a tots els abonats, després es cobren. I així és com tens un Felipe González fent de conseller de Gas Natural, per exemple.
I avui els diaris anaven plens dels actes "vandàlics" i d'enfrontaments i que el cost del mobiliari urbà destrossat serà de 600.000€. Diners que pagarem entre tots els barcelonins.
Però cap diari ni mitjà parla del que costarà l'acte de saqueig i robatori perpetrat per govern i energètiques. Però, en aquest cas, saqueig i robatori legal. prou que al contracte posa que la tarifa vigent la marga el regulador. Però el regulador no és imparcial. Resulta que, ves quina cosa, el regulador és el govern, "triat" amb els vots del poble. Però el regulador a qui escolta és a les energètiques. I apuja les tarifes de la llum. Cercle complet.
Vet aquí com funciona la cosa: monopolis energètics més regulador al seu servei igual a població esquilada. Un impost privat a major glòria de les energètiques, per cortesia del govern. I si no estàs d'acord, et fots. Que això és democràcia.
Com deslliurar-se d'aquests paràsits. Quan costa un generador per a consum propi? quines opcions hi han? Una cooperativa de producció d'energia, potser?
En tot cas, no és democràcia. És una demostració més de com, cada vegada més, hi han uns ells i un jo, més que no pas un nosaltres, enfrontats. En combat absolutament desigual i desproporcionat quan és ells contra jo i encara desigual i desproporcionat quan és ells contra nosaltres.
Però l'enemic es va desemmascarant, a una banda "ells", que retallen serveis, crèdits i ajudes, apugen imposts, tot per a defensar-se entre ells, per a defensar els seus interessos, per a fer-se favors... i a l'altre els que paguem els imposts, els que rebem els cops, els gasos i les pilotes de goma de la policia, els que som reprimits, els que protestem.
El món ha de canviar, però no podem deixar que siguin els polítics professionals, els poderosos, els monopolis... els que se n'encarreguin. El seus interessos no són els de la gent. Els seus són interessos professionals i particulars. No els que compartim la majoria. Si els deixem fer, faran un món a la seva mida, no a la nostra, no a la meva, no a la del meu fill.
No vindrà d'ells la solució. Ells són una part fonamental del problema.
La solució l'hem de trobar nosaltres. Un per un, tots plegats. I la solució no serà tornar al passat. El món no tornarà a ser com abans de l'esclat de la crisi. Aquell món s'està acabant. Cal fer un món nou, i ha de ser molt diferent de com és ara, i no podem deixar que siguin ells que el facin, perquè llavors nosaltres, vosaltres, ell, tu i jo, perdem.
Quin món vols?
Un altre món és possible.
Etiquetes de comentaris:
crisi,
decreixement,
economia,
política
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada