dijous, 8 de març de 2012

Comunicat de CGT amb motiu del 8 de març.

Les companyes de CGT han preparat aquest text per al dia de la Dona Treballadora. I per mi  és un plaer fer-ne d'altaveu:


La dona amb la pota trencada i a casa. Així és com volen veure’ns des del poder. Perquè saben que si ens deixen, podem fer un món molt diferent. Però no volen. Les successives retallades i suspensions de lleis i decrets previstos, fan que la paraula IGUALTAT vagi perdent el sentit poc a poc i demostren que, ficar la tisora ​​en els serveis socials, ens afecta més a totes que a tots.

Ens retallen les prestacions de la llei de dependència, perjudicial tant per a les dones que es queden a cuidar els seus familiars directes com per a les contractades amb aquesta finalitat. Les empreses d’ajuda a domicili porten mesos sense cobrar. Cada vegada es fan menys centres de dia públics. I aquests treballs tenen cara de dona.

Les empreses de neteja contractades per les diferents administracions estan plenes de dones amb contractes a temps parcial a les que, en molts casos, se’ls deuen diversos mesos de salari.

En educació, aquest any es quedaran buides milers de places de professorat interí, amb el consegüent deteriorament en l’educació de les nostres filles i fills. Cada any que passa és més difícil trobar plaça en una escola infantil pública. Els menjadors escolars estan saturats de nens i nenes i el personal que els atén és insuficient, i se’ls deuen diners en alguns casos també.

En sanitat amenacen amb el copagament i, en tenir major esperança de vida, les dones carregarem amb ell més que els homes. La supressió o el no compliment dels concerts amb els hospitals privats per les interrupcions voluntàries de l’embaràs, fa que en diverses comunitats estiguin avançant els diners per avortar les mateixes dones.

Segueix sense ser reconegut el treball que s’exerceix a casa, que és el pilar de la nostra societat masclista i patriarcal, i que acaba convertint-se en treball gratuït.
Semblant és la situació de les dones de fer feines perquè, tot i haver-se aprovat al novembre la reforma del règim de la seguretat social, la precarietat del seu treball fa que les persones treballadores pensin que no els val la pena i les ocupadores s’estiguin qüestionant el seguir amb el seu servei, més quan gairebé no hi ha subvencions estatals que reconeguin la finalitat conciliatòria del treball d’aquestes dones.

No volem acabar sense nomenar a les dones maltractades, que estan veient com es retallen les subvencions a les organitzacions que gestionen els centres d’assistència i com disminueixen els recursos destinats a la seva protecció, convertint-se en el més evident símbol de tots els drets que les dones estem perdent amb aquesta estafa que anomenen crisi.

Davant d’aquesta situació només hi cap la rebel·lió massiva i decidida de totes les persones que creiem i lluitem perquè la paraula IGUALTAT tingui sentit.

EL 8 DE MARÇ (I TOTS ELS DIES) SIGUES LLIURE I LLUITA

Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT
Publica un comentari a l'entrada