divendres, 16 de març de 2012

Al voltant de la vaga general del 29M

El proper 29 de març diferents sindicats han convocat Vaga General. Els motius de la convocatòria són diferents: Els sindicats majoritaris CCOO i UGT pretenen forçar al govern a renegociar la reforma laboral; per la seva banda, CGT, entre d'altres, va molt més enllà i convoca la vaga per a "derogar la reforma juntament amb la resta de mesures econòmiques i anti-socials que agredeixen directament la classe treballadora". La CNT també apunta directament a la derogació de la reforma.

Avui és fàcil que en qualsevol conversa es parli, poc o  molt, de la crisi i de la vaga general. "Servirà per alguna cosa?".

Difícilment. Molt difícilment. El govern ja descompta la vaga general. Ja la descomptava Rajoy el passat gener.

Ben mirat, perquè haurien de moure's ni un mil·límetre per una vaga general? ¿És que potser a França fa un parell d'anys, contra la reforma de les pensions, o a Grècia ara mateix, amb l'oposició a les mesures "d'austeritat", els governs respectius han retirat res? Algú sap  quantes vagues generals han fet a Grècia aquests darrers tres anys? Doncs bé, el 2010 van fer 10 vagues generals. El 2011 en van fer 7. Enguany, que recordi, ja en porten una.

Prenent les de Grècia com exemple: han estat vagues combatives, amb un Parlament  protegit per la policia encerclada pels manifestants. Han hagut xocs violents i a Atenes els incendis d'edificis i entitats bancàries van ser notícia a la vaga del febrer. Miraculosament, o potser és censura informativa, no han arribat notícies de morts.

Doncs bé, a Grècia, el Parlament grec continua endavant amb les mesures "d'austeritat". Mesures que afecten directament als treballadors grecs, als aturats grecs, cada cop més, als nens... i prou que s'estan oposant. Per la força, fins i tot. Però l'estat grec no cedeix.

Mentre la policia (grega) protegeixi el Parlament (grec), el Poble (grec) tindrà les de perdre. Les víctimes i els morts cauran de la seva banda (del Poble grec). Mentre la revolta (del Poble grec) es redueixi a uns dies de vaga amb aldarulls més o menys violents, però que puguin ser controlats per la policia (grega), el govern (grec) ho donarà per bo i continuarà amb el seu pla.

Ara fixem-nos que en el paràgraf anterior podem canviar grec per català, espanyol, francès o sirià i la frase continua aplicant.

Aleshores, tornant al principi, difícilment un dia de vaga general podrà canviar res. Sincerament això és el que crec. Només una situació imprevisible, que no pugui ser controlada per la policia, que se li escapi de les mans al govern, podria provocar un canvi. I ja veuríem cap a on. És només la meva opinió, evidentment, però no veig que el raonament tingui cap error. Em sembla lògic. I també em semblaria lògic que molta gent  hagués arribat a una conclusió similar.

De totes formes, la qüestió té més fons. És lícit preguntar-se per a què servirà la vaga general. Però crec que la pregunta hauria de ser "Per a què voldríem que servís la vaga general?", és dir, "Com haurien de ser les coses?". El problema és aquest. Algú té un pla?

Els promotors de la reforma laboral tenen un pla. És un pla de reducció de despesa pública,  de privatitzacions de serveis públics,  de reducció de drets dels treballadors, d'increment de la productivitat del treball -via acomiadament de treballadors i increment de jornades laborals amb manteniment o reducció de salaris. És un pla que aboca a milers de treballadors i llurs famílies a la misèria. A ser exclosos d'un sistema que cada vegada és més petit però, a la vegada, més eficient en la seva capacitat productiva.

En el cas català, l'objectiu final del pla és poder fer front a l'immens deute de Municipis de Catalunya S.A. (MCSA), filial local de Generalitat de Catalunya S.A. (GCSA), a la vegada filial regional d'Estat Espanyol S.A. (EESA) , contret amb tot un munt de bancs i creditors forasters. Val a dir que tant MCSA, GCSA com EESA han assumit, en un sorprenent exercici d'enginyeria financera, tot el munt de deutes d'entitats i persones privades que, d'aquesta forma, aconsegueixen quadrar uns balanços que, en el millor dels casos, mereixerien anys de condemna a presó.

HI han altres objectius secundaris: la privatització de serveis públics vol dir canviar la raó de ser d'aquestes empreses, que passarà de ser la prestació de determinats serveis a ser la consecució de beneficis. Beneficis que aniran  a mans privades.  

Això s'ha fet així perquè, com ja s'ha dit molts cops, les direccions i molts comandaments intermedis de MCSA, GCSA i EESA tenen interessos comuns amb les entitats i persones privades inicialment endeutades. O bé seran els nous propietaris o copropietaris, o comandaments de les empreses públiques privatitzades. Seran les mans que recolliran  beneficis, allà on abans es prestaven serveis.

Ara, molts dels comandaments superiors i intermitjos, polítics i administratius, de MCSA, GCSA i EESA lluiten pel seu benefici propi, i per la seva supervivència. Per la seva. Pel seu sistema. pel sistema on ells són els insiders preferents. I per això la reforma.

La ironia és que molts dels treballadors exclosos comparteixen el pla dels promotors de la reforma laboral. El que sap més greu als exclosos és, precisament, l'exclusió. El seu desig és tornar com abans millor al centre del sistema.  El desig és que les coses tornin a ser com abans.

I si les coses no poden tornar a ser com abans? I si l'exclusió no és temporal, si no per sempre? No hi ha un pla alternatiu? Repeteixo la pregunta: Algú té un pla?

I si resulta que part de la solució passa per la no supervivència de  MCSA, GCSA i EESAo,  si més no, per un canvi dràstic de la seva forma actual? i si part de la solució passa per transformar l'exclusió en la nova inclusió? i si part de la solució és ser eficients, però no des del punt de vista econòmic, si no des del punt de vista ecològic? I si resulta que part de la solució és treure els diners de l'equació? I si resulta que cal el decreixement?

Ves per on, potser ara mateix això ja està passant. Se sent sovint demanar perquè no hi ha hagut ja un esclat social amb els més de cinc milions d'aturats a l'estat.  Una resposta plausible és que molts aturats fan feines "en negre" i que "l'atur real" és molt menor. Ens diuen també que a Alemanya, hi ha un atur molt baix, però que el preu és que la quarta part dels treballadors subsisteix amb "minijobs".  En el cas de l'estat espanyol, més de la meitat dels treballadors en actiu tenen sous sub-mileuristes. El que passa és que una part molt important de la societat està començant a separar-se del sistema.

Avui aquesta separació és exclusió. Majoritàriament no és desitjada, i planteja uns dubtes angoixosos sobre la seguretat social dels qui la pateixen. És una separació per la força. No volguda. I com he dit abans, el desig de la majoria dels que se senten exclosos és la de tornar al sistema.

Però i si resulta que la solució és excloure el sistema? I si  resulta que és possible viure amb molts pocs bens, d'aquells que segons el sistema donen la felicitat? i si els bens i serveis que calen els podem aconseguir sense diners? i si no calen els diners? Ves per on. Potser, com a les arts marcials, es podria aprofitar la força del sistema per a derrotar-lo. En excloure a la majoria, el sistema és el que queda exclòs.

I si el que cal és un mon diferent i que la transició és inaplaçable?

Hi han motius de sobra per fer molt més que una vaga. Sobren motius per a canviar el món.

Un altre món és possible.
Publica un comentari a l'entrada