dissabte, 9 de juny de 2012

Rescat

Finalment, el govern espanyol (la màfia espanyola) ha demanat als "socis europeus" (la màfia europea) el "rescat per a la banca". El ministre, però, no ha fet servir la paraula "rescat", que ha esdevingut lletja, si no "financiació". Ben mirat, entre "rescat" i "financiació" cal dir que és més encertada aquesta última.

Financiació vol dir que et financen, que et presten diners per a alguna cosa. Els préstecs, al meu poble, cal tornar-los. Que ara la UE presti diners, quan abans ja ha prestat diners vol dir que la paraula que més escau és refinanciació. És dir, com que no s'arriba a tornar el que s'ha rebut en préstec més els interessos, hom confia que allargant plaços o demanant més diners les coses començaran a rutllar o, potser, un cop de sort girarà la truita i, finalment, es podrà tornar allò que es deu.

O no. Potser les coses no començaran a funcionar bé, o potser no hi haurà cop de sort. Per què haurien de canviar les coses?

Els bancs taparan els seus forats amb un crèdit. Si això és l'únic que passa, aleshores el que s'està fent és afegir molt més llast al deute. Però no hi ha res que daci pensar que es canvia la direcció que ha dut a aquesta situació de fallida. Algú creu que, de cop, l'economia es posarà en marxa? que es crearà ocupació? que la màfia deixar de ser màfia?

Algú creu que, de cop es deixaran de gastar quantitats astronòmiques i indecents en AVEs i aeroports inútils? algú creu que s'invertirà en recerca? algú creu que s'invertirà decididament en el corredor mediterrani? algú creu que Spain deixarà de ser different? jo crec que no.

I si per dalt hi ha la màfia. Per avall què hi ha? Jo crec que és impossible fer confiança a una gent que arriben a plantejar-se un referèndum per triar entre toros i feina. I que de forma inqualificable opten pels toros. A aquests els presten diners? Que potser compten que mentre aquests es dediquin a massacrar toros, des d'altres regions, ciutadans de l'estat infinitament més estúpids pagaran els deutes?

I encara no hi ha revolta als carrers? potser és que estan esperant que acabi el partit de "la Roja". Què ens importa que no tinguem res més que deutes per als nostres fills si Iker i els seus s'alcen de nou amb l'Eurocopa! Gloriosa la portada d'un diari esportiu d'avui "El futbol al rescat". Una portada així hauria de provocar indignació. Ens prenen per estúpids? Potser és que ho som: ciutadans infinitament estúpids amb sang d'orxata; o potser demostrem una ignorància absoluta.

I els joves emigren. Emigrar no és la paraula. Més aviat és exili. O fugida. Fugir de l'estupidesa d'uns, de la prepotència d'altres, de la malversació i de la corrupció que poc o molt empastifa totes les capes d'una societat zombie.

No és "rescat", ni "financiació", ni "refinanciació". Tampoc és "claudicació", com alguns podrien pensar. No. Més aviat és "sacrifici". El homes i dones, amb noms i cognoms, que formen el govern de l'estat, en les seves diferents capes, inclosa l'autonòmica, ha decidit salvar-se ells de la pitjor forma: venent com esclaus als ciutadans, als estudiants, als jubilats, als autònoms i petits empresaris, als funcionaris... Se salven ells venent carn de xai a pes.

Rescat. Quin cinisme. Ara sí que de debò comença la tempesta.

Publica un comentari a l'entrada