dimarts, 18 d’agost de 2015

Via Lliure #11S2015

Mireu, jo estic una mica fart de les performances de les diades. Sincerament, no em ve gens de gust posar-me samarretes de colorins i jugar a fer mosaics.

Assistiré, segur, però aniré al meu aire. Estan molt bé les performances però em fa l'efecte que estem arribant a un punt en que l'11S toca performance. Una tradició més a afegir a la llista. Com visitar el fossar, i el monument de Rafel de Casanova. I no és això. Sí, les vies i les manis són molt xules. Molt divertit, i familiar, i colorista, i la revolució dels somriures. Bé. Però no és això. No vull fer la "tradicional performance de la Diada".

Igual com no vull que el procés esdevingui "processisme": Que sempre hagi un pas més a fer. Que sempre estiguem a un pas de la Independència però que mai es doni el pas final. Que la DUI sempre estigui a punt de tocar, i a l'ultim moment s'allunyi una miqueta, prou com per ja no ser a l'abast. Com els malsons angoixosos en que et poses a córrer fins l'esgotament però no avances.

Tampoc m'agrada que encara no estigui definida com serà la participació ciutadana al procés constituent, o quins seran els subjectes constituents. És molt important saber això, i urgent, tenint en compte el calendari previst. Jo vull poder dir la meva. Quines vies tindré? Quina capacitat d'influència?

Canvio totes les performances de les diades per la claredat i la participació massiva de la ciutadania en el procés constituent. Espero que es posi tota la capacitat d'organització i de motivació que es demostra els 11S al servei del procés constituent.

En fi. Segurament aniré a la via, ves. Al meu aire i amb la samarreta que primer trobi a la pila, sigui del color que sigui. Aniré a omplir. Amb mandra. Amb un punt d'emprenyament, si voleu. Amb tot, la via serveix per un parell de coses: una evident, per a mobilitzar de cara al 27S i generar confiança; i una altre, més difícil, per a fer que es parli positivament de Catalunya i tractar de decantar les opinions públiques internacionals en favor del reconeixement del nou estat. En tot cas, em fa mandra. Per mi serà un esforç. Això de les performances no és una tradició, ni ha de ser-ho. Malament rai si acaba sent una tradició. 
La història de veritat la farem el 27S si l'independentisme obté majoria i si el nou Parlament compleix amb l'agenda. La història de veritat la farem totes i tots si som capaços de generar una constitució pensada per i per a les persones. Al calendari hi haurà una fita autènticament històrica algun dia dels propers divuit mesos: el dia que es proclami la Independència. Punt tres del programa. Malament rai si, al final, les dates "històriques" acaben sent  les de les performances.

Però em sembla que ara sí, que aquesta podria ser l'última, que podrem oblidar-nos de les performances de les diades, que en menys de divuit mesos hi haurà la proclamació de la Independència.

Però pas a pas. Primer la Via. Després la majoria independentista. Divuit mesos. El procés està arribant al final.

Acabo. Amb tots els meus peròs i rondinant, però poso el meu granet de sorra. Penjo l'original vídeo de l'ANC - Omnium convocant a la Via Lliure d'aquesta diada.

Au, va, som-hi!


Publica un comentari a l'entrada