Mireu, jo estic una mica fart de les performances de les diades.
Sincerament, no em ve gens de gust posar-me samarretes de colorins i
jugar a fer mosaics.
Assistiré, segur, però aniré al meu aire. Estan
molt bé les performances però em fa l'efecte que estem arribant a un
punt en que l'11S toca performance. Una tradició més a afegir a la
llista. Com visitar el fossar, i el monument de Rafel de Casanova. I no és això. Sí, les vies i les manis són molt xules. Molt divertit, i familiar, i colorista, i la
revolució dels somriures. Bé. Però no és això. No vull fer la
"tradicional performance de la Diada".
Igual com no
vull que el procés esdevingui "processisme": Que sempre hagi un pas més a
fer. Que sempre estiguem a un pas de la Independència però que mai es
doni el pas final. Que la DUI sempre estigui a punt de tocar, i a
l'ultim moment s'allunyi una miqueta, prou com per ja no ser a l'abast.
Com els malsons angoixosos en que et poses a córrer fins l'esgotament però no
avances.
Tampoc m'agrada que encara no estigui
definida com serà la participació ciutadana al procés constituent, o quins seran els subjectes constituents. És molt important saber això, i
urgent, tenint en compte el calendari previst. Jo vull poder dir la
meva. Quines vies tindré? Quina capacitat d'influència?
Canvio
totes les performances de les diades per la claredat i la participació
massiva de la ciutadania en el procés constituent. Espero que es posi
tota la capacitat d'organització i de motivació que es demostra els 11S
al servei del procés constituent.
En fi. Segurament aniré a la via, ves. Al meu aire i amb la samarreta
que primer trobi a la pila, sigui del color que sigui. Aniré a omplir.
Amb mandra. Amb un punt d'emprenyament, si voleu. Amb tot, la via
serveix per un parell de coses: una evident, per a mobilitzar de cara al
27S i generar confiança; i una altre, més difícil, per a fer que es
parli positivament de Catalunya i tractar de decantar les opinions
públiques internacionals en favor del reconeixement del nou estat. En
tot cas, em fa mandra. Per mi serà un esforç. Això de les performances
no és una tradició, ni ha de ser-ho. Malament rai si acaba sent una
tradició.
La
història de veritat la farem el 27S si l'independentisme obté majoria i
si el nou Parlament compleix amb l'agenda. La història de veritat la
farem totes i tots si som capaços de generar una constitució pensada per
i per a les persones. Al calendari hi haurà una fita autènticament
històrica algun dia dels propers divuit mesos: el dia que es proclami la
Independència. Punt tres del programa. Malament rai si, al final, les
dates "històriques" acaben sent les de les performances.
Però em sembla que ara sí, que aquesta podria ser l'última, que
podrem oblidar-nos de les performances de les diades, que en menys de
divuit mesos hi haurà la proclamació de la Independència.
Però pas a pas. Primer la Via. Després la majoria independentista. Divuit mesos. El procés està arribant al final.
Acabo. Amb tots els meus peròs i rondinant, però poso el meu granet de sorra. Penjo l'original vídeo de l'ANC - Omnium convocant a la Via Lliure d'aquesta
diada.
Au, va, som-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada