Avui, 28 de juny, és el Pride. El dia de l'orgull LGBTI. Aquesta és una jornada reivindicativa (festivament reivindicativa) del col·lectiu LGBTI que reclama una cosa tan èticament evident com que la pròpia sexualitat no sigui un motiu de discriminació, o pitjor, de rebuig i repressió.
No és pas fàcil en aquesta societat que és essencialment masclista.
El masclisme és un supremacisme primari que, per definició, declara "inferior" a més de la meitat de la població. No és pas casualitat que aquest supremacisme es trobi en l'arrel d'altres supremacismes com el racisme, o els nacionalismes excloents, o els integrismes religiosos.
Aconseguir que el sexe es pugui viure lliurement, sense haver de donar més explicacions no és una tasca fàcil. Estima com vulguis diu el lema. Però no és fàcil estimar lliurement quan una societat se t'oposa, per una banda amb un discurs hipòcritament progressista, però per l'altre tancant l'accés a llocs de treball o imposant models de conducta que diuen quina és la forma correcta d'estimar. En això, el capitalisme té alguna cosa a veure. El capitalisme juga també amb el col·lectiu LGBTI, oferint-li precisament models de conducta.
Aquesta és una dificultat potser subtil, però crec que real, amb la que s'enfronta avui la reivindicació LGBTI : la preservació de la seva definició com a lluita social i, per tant, transversal i compartida amb altres lluites. Un exemple : no és pas casualitat que el col·lectiu LGBTI sigui ben present, des dels principis, dins l'independentisme.
En tot cas, avui, i durant uns quants dies més, la reivindicació LGBTI es farà notar a Barcelona amb diferents actes, concerts i esdeveniments diversos, amb un fort component lúdic.
Lògic. Es tracta d'estimar lliurement i això, forçosament, només pot fer-se des de l'alegria.
Feliç Pride 2017!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada