Pàgines

dissabte, 17 d’abril del 2010

Per què en diuen tribunal? (de López Tena)

De la no-sentència de l'estatutet avui se n'ha parlat molt als diaris. Em quedo amb l'opinió de l'ex vocal del "Consejo General del Poder Judicial" entre 2001 i 2008, el convergent Alfons López Tena, que ha aparegut a l'Avui. La reprodueixo a continuació.

Però, abans de fer-ho, recordar una data: el proper diumenge 25 es farà la tercera onada de consultes per la independència. El 25 d'abril també es commemora una efemèride important com és la Batalla d'Almansa. Tornat a les consultes, aquest cop hi participaran 213 ciutats i pobles i estan cridats a votar gairebé 1.200.000 compatriotes. Votaran 15 capitals de comarca. Estem parlant d'una mobilització important.

Els fets d'ahir a Madrid són una bona motivació per anar a votar. Cal trencar la "legalitat" de l'estat i les consultes són una forma de fer-ho. Les consultes, pel fet de no tenir validesa "legal" són, justament, vinculants. Aquestes consultes creen una nova legalitat catalana. Són vinculants de facto i els partits catalans haurien de prendre'n bona nota dels resultats. Per descomptat que votar independència el diumenge hauria de traduir-se en votar independència al Parlament de Catalunya. Aquesta traducció caldrà fer-la. De nou, els partits catalans faran bé de prendre'n nota dels resultats.

Avui també s'ha sabut que Barcelona farà la seva consulta d'aquí un any, el 10 d'abril de 2011. Els militants independentistes de la ciutat tenim per davant un any de treball.

Bé, sense més dilació, l'article d'en López Tena.

Per què en diuen tribunal?

Més a prop de Caracas que d’Europa, la paròdia de tribunal que és el Constitucional espanyol no ha estat capaç en més de tres anys de dictar sentència contra l’Estatut. Empatats els seus membres entre 6 socialistes i 6 populars des d’abril del 2004, primer es van dedicar a desempatar recusant uns i altres els del sector contrari, guanyant primer els populars però recuperant l’empat els socialistes gràcies a la divina providència (segons els malèvols, ajudada pel CNI).

Tres són els sectors contra l’Estatut: 4 socialistes heavies que es conformen amb 15 amputacions; 3 hiperheavies, que volen amputar-ne més (1 socialista, nomenat directament per Zapatero, i 2 populars); i 3 populars gore, que volen amputar-ho tot. Tots 10, però, coincideixen en dues coses: allò no amputat serà castrat químicament, declarant que els articles sobrevivents no tenen cap eficàcia ni aplicació mentre el govern i les Corts espanyols no reformin la normativa espanyola; que no tenen cap obligació de fer-ho perquè l’Estatut no els obliga a res; i que l’Estatut no només està per sota de la Constitució espanyola, sinó de tota la normativa espanyola present i futura. També coincideixen en el descrèdit d’una justícia espanyola considerada internacionalment (Fòrum de Davos) menys imparcial i independent que la d’Egipte, Botswana o Nepal.

Refusades cinc successives ponències heavies, cada cop més endurides, ara és el torn dels hiperheavies, que s’acostaran als gore a la recerca d’una sentència (sic) entre skin i punkie, que a la castració química afegeixi molta més sang i molt més fetge. Mentre no la facin, el PP prorrogarà el mandat dels magistrats (sic), i al novembre només 3 dels10 no estaran caducats. Sol dir-se a Catalunya que un Estatut aprovat pels catalans en referèndum s’ha de respectar, i que un tribunal ha d’aplicar la llei imparcialment, però els espanyols no pensen així, responen a dos propòsits: A los catalanes hay que ponerlos en su sitio & Que se note quien manda. Només ens volen als catalans per insultar-nos, robar-nos i manar-nos. Per dignitat, anem-nos-en.