Rescriure la història

L'editorial d'avui al Vilaweb. Vicent Partal torna a parlar de la sentència sobre l'estatutet i ens recorda com, simplement recordant la història recent, simplement recordant qui som i d'on venim, nosaltres i ells, es desmunta l'argument segons el qual l'autogovern català emana de la constitució. No és així, la legitimitat de la Generalitat és prèvia a la de la Constitució. Quan Tarradellas va tornar i va restaurar la Generalitat, la Constitució encara no estava aprovada.

En tot cas, però, aquestes argumentacions que involucren legalitats acaben justificant-se amb argúcies legals. Jugar al joc de les "legalitats", per molt que en aquest cas sigui evident el fet que la Generalitat és prèvia a la constitució no crec que els impresioni gaire. Per una raó simple, ells són part i jutge, per tant no hi ha res a fer per aquesta banda.

En tot cas, la utilitat d'aquesta editorial és demostrar, justament, que cal obviar aquesta legalitat tramposa i superar-la. Cal una nova legalitat catalana. Cal, decididament, marxar pel camí de la independència.


Rescriure la història

21.04.2010

Segons les filtracions relatives al debat del Tribunal Constitucional tots els magistrats concordaven a voler deixar clar que l'autonomia catalana naixia de la constitució espanyola. Curiós. Perquè, com expliquen aleshores que el president Tarradellas fos reconegut com a tal un any i dos mesos abans, he dit abans, de l'aprovació de la constitució?

Segons que ens expliquen, la ponència tombada deixava clar que l'origen de l'autonomia catalana és la constitució espanyola del 1978. Que és una manera de dir que Catalunya no té drets perquè és allò que és, sinó tan sols perquè el règim vol. La discussió és de fons, certament. Però ridícula.

Repassem. Josep Tarradellas i Joan va ser proclamat president de la Generalitat, el 125è en la línia històrica de successió, el 1954. El Principat vivia sota el franquisme, però ningú no li va discutir mai la legitimitat, que arrencava de la república proclamada el 14 d'abril del 1931, de l'assassinat del president Companys i de la successió del president Irla. Tarradellas va mantenir la institució tossudament i honorablement durant els pitjors anys imaginables, gairebé sol a l'exili, i el 17 d'octubre de 1977 va ser reconegut pel govern espanyol president de la Generalitat. O siga que va reconèixer allò que ja era. I ho va reconèixer exactament per això: perquè ho era. Quin sentit podia tenir, sinó?

Trenta anys després el tribunal constitucional pretén rescriure la història. Perquè, si no n'hi hagués prou amb això que acabe de dir, cal afegir-hi que la constitució espanyola va ser aprovada el desembre del 1978. És a dir, que la Generalitat concreta que tenim ara, la dels presidents Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla, també és anterior a la constitució espanyola, de la qual els magistrats del Tribunal Constitucional pretenen que la Generalitat emana.

Semblaria un acudit, si no fos que amaga una voluntat involucionista terrible i que demostra, de bell nou, que els jutges espanyols tenen una concepció molt peculiar d'allò que és un fet.

Vicent Partal