dimarts, 13 d’abril de 2010

Reforma laboral

El govern espanyol ha presentat una proposta a sindicats i patronal per a la reforma del mercat de treball. No he pogut trobar la proposta en cap web oficial, però sí que l'he trobat a diaris d'economia, com l'Expansion.

Jo no tinc gens clar que amb una reforma del mercat laboral n'hi hagi prou per a reactivar l'economia. A més, tinc la certesa absoluta que aquesta reforma laboral es tradueixen inequívocament en retallades dels drets dels treballadors i en més inseguretat i desprotecció social. M'hi jugo un pèsol.

No crec que cap economista sensat s'atreveixi a donar una recepta per sortir de la crisi. O dit d'una altre forma, les receptes que es donen per sortir de la crisi responen més aviat a principis ideològics o de pertinença a les distintes escoles de pensament econòmic. Els liberals tindran una recepta, els keynesians una altre, els socialistes una altre,l'escola austríaca una altre... Vist per un profà com jo, fa l'efecte que l'economia té ínfules de ciència exacta però, de fet, és una ciència molt més social del que els mateixos economistes estan disposats a acceptar.

Jo crec que si ajuntéssim un grup de tècnics en economia de diferents escoles de pensament econòmic no es posarien d'acord en traçar les línies mestres d'un pla de sortida de la crisi. Això sí, el debat segur que seria molt interessant.

Malgrat aquesta incertesa el govern ha fet una proposta. Governar ja ho té això: de tant en tant has de gestionar el que no és gestionable i fer-ho de forma que serveixi per obtenir rèdits electorals.

El resultat, però, acostuma a ser semblant al que s'està observant: els sindicats, en particular els minoritaris, han posat el crit al cel. La patronal, en canvi, recela d'algunes de les mesures com, per exemple, l'eliminació de "l'acomiadament exprés". Mai plou a gust de tothom.

Però com ja he dit abans em jugo un pèsol a que la reforma en qüestió, primer, no resoldrà ni afavorirà la sortida de la crisi; segon, els treballadors en sortirem perjudicats i veurem com se'ns precaritza, com s'abarateixen els salaris i els acomiadaments; i tres, com les proteccions socials se'n van a fer punyetes, llegeixin-se pensions o prestacions.

Ja està, que quedi clar que no em crec res de la reforma laboral, i ara, si volen, ja ens poden explicar això del model austríac d'indemnització per l'acomiadament (acomiadament lliure, en realitat), o la jornada flexible d'Alemanya.

No cola.
Publica un comentari a l'entrada