dimecres, 7 d’abril de 2010

atur, corrupció, canvis

En un parell de dies s'han sabut les dades d'atur de març i el sumari del cas Gürtel.

El nombre d'aturats continua el seu increment. En una nova demostració del cinisme dels governants, han qualificat "d'optimistes" aquests resultats perquè "s'alenteix" la destrucció de llocs de treball. Quants mesos fa que venen repetint això?

I el cas Gürtel, per l'altre banda, 50.000 folis de sumari per explicar com, presumptament, s'ha finançat de forma il·legal el PP, com s'han lucrat, presumptament, càrrecs d'aquest partit fent us de posicions d'influència o com han, presumptament, defraudat a hisenda.

Presumptament, perquè fins que un jutge no digui el què, aquí no es pot afirmar res o encara te les carregaràs per difamació. Ells són presumptament corruptes, però si tu dius en veu alta que ho són, el desgraciat ets tu. Així funciona la cosa.

I el Paquito de València que malgrat els Gurtels i companyies, que resulta que a les enquestes augmenta el seu avantatge. Resulta que el seu partit és, presumptament, un cau de mafiosos i delinqüents, però això a una part no pas petita de la societat valenciana no sembla que la preocupi massa. De fet, sembla que a una part , no pas petita, de la societat valenciana la cosa li fa molta gràcia i tot. Si fa no fa com a Balears, amb el senyor Matas i la senyora Munar, o com al Principat, amb els Millets, Prenafetes, Alavedres i tots els Pretorians del PSC.

Què ens passa? Som una societat malalta? Estem malalts? o més ben dit: estem agònics? Som una societat agònica?

Presumptes, però compte que segons el que digui el jutge, aquí no haurà passat res. Innocents i honorables, sants i savis, si així ho dicta el senyor jutge. I qui vulgui discutir a la justícia llavors serà titllat d'antidemocràtic, de nos respectar les regles del joc o, pitjor, condemnat.

Presumptes delinqüents als que el poble vota i torna a votar. ¿Ningú no veu que hi ha una connexió entre això, el cinisme dels "resultats optimistes" de l'atur un mes darrera l'altre i el fet que malgrat tot encara no hi hagin barricades al carrer i no li hagin fet ni una sola vaga general al ZP?

Potser sí que estem malalts. Però mentre sembli que tot va bé, tot va bé. Per això poden haver més de cinc milions d'aturats i aquí no passa res. L'economia submergida està creixent, els pagaments en negre estan creixent, les solucions d'emergència extrema com càrites o els bancs d'aliments cada cop són més utilitzades. Els que tenen un peu fora del sistema van tirant d'això per mantenir l'altre peu dintre. Els que estan dintre del sistema procuren no moure's massa no sigui que la cosa s'ensorri.

Ni els que estan dins ni els que estan mig fora tenen voluntat de canviar res. potser és por? potser és mandra? potser és allò de que mentre puguem defensar-nos nosaltres i els del nostres clan ja n'hi ha prou i als demés que els bombin. Ens defensarem com podrem. Mentre sembli que tot va bé, tot anirà bé.

Els cicles econòmics tenen pujades i baixades. Els cicles econòmics són més curts, de quatre o cinc anys de pujada i un o dos de baixada, i aquest portava quinze anys de pujada. Llavors cal suposar que la reculada serà més forta de l'habitual. Com ja en portem dos d'anys de reculada potser és que la sortida és més a prop. Suposant, és clar, que aquest és un cicle econòmic extraordinàriament llarg, però cicle a la fi. Ara bé, i si no és així? i si el que està passant és que aquesta és una crisi de condicions límit? i si el que està passant és que el sistema ha de canviar? i amb un sistema diferent què voldrà dir "anar bé"? Que la crisi passarà és segur. Però quan i què en quedarà després no ho sap ningú.

En fi. Qui dia passa any empeny. Les coses no milloren. Jo crec que aquesta és una crisi de límits. Però inclús si "només" és l'etapa de crisi d'un cicle econòmic extraordinàriament llarg, el problema no és que hi hagi crisi. Al contrari. Aquesta és una oportunitat única, o extraordinària, per canviar. Per decréixer de forma ordenada. L'autèntic problema és que no ho estem fent i el que està passant és que ens estem empobrint.

Cap canvi serà possible mentre entre tots plegats pensem que "si sembla que va bé, ĺlavors va bé". Ni ho sembla, ni anem bé.

Però un altre món és possible.
Publica un comentari a l'entrada