Pàgines

dijous, 1 d’abril del 2010

Corrupció a les Balears

Cas Matas. Sant Tornem-hi. Els casos de (presumpta) corrupció a les Illes Balears han esquitxat als noms més alts de les seves institucions d'autogovern. Esquitxat... o mullat del tot. Perquè la fiança que ha hagut de pagar "sa princesa" (ex-presidenta del parlament balear) per no anar a la presó ha estat de 350.000€, i la que ha de pagar Jaume Matas (ex-president del govern balear) és de 3.000.000€. La Munar, a més, té recorreguda una segona fiança de 2.500.000€ per responsabilitat civil; i al Matas li han retirat el passaport.

La Munar ja ha pagat els calers de la primera fiança, i no dubto que el Matas també ho aconseguirà. La Munar, doncs, és al carrer i el Matas també.

Tots aquests casos parlen d'una societat molt malalta i d'un sistema que falla estrepitosament. O potser no: el sistema acaba prenent la forma que més convé als que el dominen. La teoria ens parla de democràcia representativa i de control de l'acció de govern, però la realitat és una de ben diferent, o potser tampoc? i és que potser sí que Matas i Munar representen a algú. O algú se sent representat en ells o, simplement, els admira.

O potser només és la indiferència. Allò de procurar passar desapercebut i que et deixin fer la teva. Jo no em fico on no em criden i que ningú es fiqui en els meus assumptes. Mentre jo i el meu clan estiguem bé o, si més no, puguem anar passant, la resta no té gaire importància.

Però és cert aquest aïllament? jo crec que no. L'estat es fica fins a la cuina de casa i regula moltes coses quotidianes. Regula en excés per alguna banda i, en canvi, deixa molta màniga ampla per d'altres. No és prudent ser tan indiferents a l'estat. Sobretot perquè resulta que n'hi han uns quants que se n'aprofiten. És la recurrent necessitat de la política, de fer i participar en la política.

Ni un pam de net? jo no diria tant. Ara bé, no n'hi ha prou amb denunciar, enxampar i castigar als corruptes. El que cal de debò és canviar el sistema per a que això no torni a passar o sigui molt difícil que passi. I que ningú no s'enganyi. Aquest canvi no el poden protagonitzar, no en tenen cap intenció, els que avui estan ocupant el poder. El sistema està modelat a la seva imatge. Per canviar-lo, cal alguna cosa més que anar a votar quan toca i, per descomptat cal alguna cosa més que una abstenció indiferent.

Algú va dir (potser Edmund Burke?) que el mal triomfa quan els homes bons no fan res.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Por que no:)