Pàgines

diumenge, 2 de maig del 2010

el "rescat" de Grècia

Llegeixo al diari que ja hi ha pla de "rescat" per Grècia. La Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) prestaran al 5% d'interès fins a 110.000 milions d'euros a l'estat grec.

Aquests diners han de permetre al govern i als bancs grecs fer front als venciment de pagaments immediats dels deutes que tenen contrets amb la banca internacional. És lícit dir, doncs, que el govern grec s'endeuta encara més per a poder pagar deutes anteriors.

En teoria, un cop el govern grec hagi pogut fer front a aquests pagaments immediats, podrà dedicar-se a endreçar la seva economia, de forma que en el futur podrà fer front als deutes nous i antics.

Endreçar l'economia, pel que es veu, significa que els grecs hauran de "fer grans sacrificis" segons ha dit el seu primer ministre Papandreu.

Els "sacrificis" són els següents: apujada d'un 23% de l'IVA, augment del 10% sobre els carburants, tabac i alcohol, retallada dels salaris i de les pensions, congelació de les contractacions públiques, retallada de les pagues a funcionaris i pensionistes i s'abaratirà l'acomiadament. Aquesta mena de sacrificis són els que hauran de fer els assalariats i pensionistes grecs.

També s'augmentarà el tipus impositiu sobre les empreses que presentin beneficis i s'apujaran els gravàmens sobre els articles de luxe per als més rics.

Exacte: la crisi la pagaran els de sempre. Els treballadors. Els que arriben just a final de mes. Aquests veuran com tot serà més car, com pel seu treball guanyaran menys diners, com serà més fàcil perdre la feina.

Molts grecs van sortir a manifestar-se aquest passat dissabte 1 de maig en contra d'aquests "sacrificis"que se'ls imposen. Molts grecs es demanen on estan els culpables del desastre en que viuen. Molts grecs es demanen perquè avui es reparteixen les pèrdues i es demanen "sacrificis" a tots i, en canvi, quan va ser el moment del repartiment dels beneficis de la gran banca aquests beneficis només van anar a mans d'uns pocs. Molts grecs es demanen pels corruptes que han depredat les finances públiques i no només no han estat castigats, sinó que ara alguns tenen la gosadia de demanar "sacrificis" al poble.

Doncs jo crec que els grecs estan en mans de polítics que serveixen els interessos de la gran banca i de grans transnacionals, i això és així perquè a Grècia, com arreu, els polítics i els alts càrrecs són la mateixa elit, i avui un està al govern, i demà està al consell directiu d'una transnacional, i demà passat torna al govern. I sempre, sempre, els interessos que defensa són els de l'elit a la que pertany. La llei està al seu servei, i quan no ho està, o la canvien o se la salten.

Als grecs els ven el seu govern. Als grecs els retallen les llibertats, els drets socials i els aboquen a la misèria i l'esclavatge per a pagar els deutes contrets per elits que no coneixeran, en cap cas, el patiment que se'ls ve a sobre als hel·lens.

Espero que els grecs reaccionen enfront aquesta traïció i siguin capaços de deslliurar-se del jou al que els volen sotmetre. Un altre món és possible. Un món sense esclavatges. És cert que els grecs hauran de canviar. Segurament el camí correcte és el del decreixement, però una cosa és decreixement i l'altre exclusió, misèria i esclavatge i no es poden confondre. Un és el camí per a un món nou. L'altre és el mateix camí de sempre, el de l'explotació dels treballadors.

Tanmateix, i espero equivocar-me, el millor moment (Naomi Klein dixit) per arrabassar drets, per a suprimir llibertats, per a privatitzar serveis públics i per acabar amb les dissidències és en els estats de shock. Els grecs s'enfronten a un estat de shock. Seran reprimits per la seva policia, aquella que diu que els serveix i els protegeix però que només serveix i protegeix a l'elit que els ha traït.

Doncs bé, ara feu el següent exercici: on posa grecs, on posa Grècia, poseu catalans i poseu Catalunya o, si voleu, espanyols i Espanya. Tant m'és. I ara sí que tant de bo m'equivoqui, però em fa molt l'efecte que el text servirà d'aquí uns mesos.

O potser no. Perquè de congelacions salarials, d'augment de l'edat de jubilació, de "models austríacs" de pensions i d'indemnitzacions per acomiadament... resulta que ja se n'està parlant avui aquí però, a diferència dels grecs que han viscut un 1 de maig combatiu, les mobilitzacions estan brillant per la seva absència.

Tot i que ningú hauria de sorprendre's. Si no s'ha reaccionat amb l'atur que va creixent -malgrat que les dades d'abril hagin aportat una retallada de 24.00 treballadors en la xifra d'aturats la dada d'atur desestacionalitzada indicarà que l'atur segueix creixent- ¿perquè hi hauria d'haver cap reacció ara? fatalisme? resignació? o és que, realment, malgrat tot, aquest és el millor del mons per a la gran majoria? o potser no, però fa por el canvi? Em temo que una mica de tot plegat.

Caldrà estar atents a Grècia. Ells, almenys, semblen disposats a lluitar.