divendres, 14 de maig de 2010

Ara és el moment

Nova patacada de la borsa, aquest cop per la constatació de que el banc central europeu havia deixat de comprar deute espanyol i italià.

En definitiva, després de la barra lliure del dilluns i l'orgia compradora, les notícies i rumors de la setmana han anat refredant el ànims i ha tornat el recel, la por i, avui finalment, el pànic.

En tot cas, la borsa és histèrica per definició, així que tampoc cal fer-li molt de cas. Al que si que cal fer cas és a les notícies que han provocat les reaccions de la borsa.

Una altre de les notícies és que el Deutsche Bank opina que ni amb "rescat" està garantit que Grècia pugui pagar el seu deute. Sorprenent que parlin de Grècia. Aquesta "opinió" també ha contribuït al pànic. I és que un pensa que si Grècia no se'n surt, perquè hauria de fer-ho l'estat espanyol?

En tot cas, el resum és aquest: l'estat espanyol està a punt de fer fallida. Ves a saber si no està ja en fallida tècnica. Des d'Europa i des d'USA han imposat unes condicions draconianes per a les ajudes amb l'únic objectiu de que Espanya pagui els seus deutes i els inversors internacionals recuperin els seus calers.

I llavors ve quan les mesures imposades afecten als treballadors, als pensionistes, als autònoms i petits empresaris... que ningú no s'enganyi: les mesures no són per sortir de la crisi. Les mesures són per garantir que els creditors internacionals cobren el seu deute i els seus interessos.

Mentrestant, per les Espanyes, al Garzon acabaran tancant-lo per haver gosat ficar-se amb els Gurtels i amb el franquisme. Mira que aquest senyor s'havia ficat amb tothom, però, al final, els que acabaran empaperant-lo seran els franquistes. Alguna cosa voldrà dir.

Seguim sumant: la CEOE, sí, la patronal, la que té de president a l'especialista en fer que les seves empreses facin fallida, el Sr. Díaz Ferrán, diu que les mesures del Sr. Rodríguez estan molt bé, que haurien de ser més dures, i que les autonomies han de retallar despeses. De fet, això serà així i en el cas català tindrà implicacions en el salari dels funcionaris.

I per a la setmana que ve, el Tribunal Constitucional intentarà, de nou, posar-se d'acord per veure si poden carregar-se més articles de l'estatutet de Catalunya.

En fi, repassem el còctel: estat en fallida, jutges franquistes, mesures antisocials, estatutet retallat.

Ara m'agradaria recordar una cosa que la reconeix el mateix estat espanyol: les balances fiscals. El Principat de Catalunya, El País Valencià i les Illes Balears tenen una balança fiscal amb l'estat negativa.

O sigui, catalans, valencians i balears paguen més a l'estat que el que l'estat els retorna en serveis. Resulta que són els únics ciutadans de l'estat amb els que passa això.

Doncs encara que aquests ciutadans paguem més del que rebem, ara encara haurem de pagar més si els deixem fer a aquests genis de l'economia que hi han a Madrid.

Els governs, bancs i ciutadans de Catalunya, País Valencià i Illes Balears tenen un deute amb els creditors internacionals, és un fet. Per poder sortir de la crisi, primer hauran de pagar el deute.

Però els ciutadans de Catalunya, País Valencià i Illes Balears no poden destinar el seu esforç a pagar el seu deute perquè resulta que, a meś, han de pagar el deute espanyol, i la corrupció (l'autòctona i espanyola) i un estat en fallida que no els presta serveis.

A on vaig a parar? doncs a que seria molt més fàcil per als ciutadans de Catalunya, País Valencià i Illes Balears pagar els seus deutes i sortir de la crisi si es desfessin del llast que representa l'estat.

Doncs bé, si més no en el cas del Principat de Catalunya, es presenta una finestra d'oportunitat: l'estat espanyol està en fallida, com ho estava l'Unió Soviètica quan es va desmembrar. Tenim un bon motiu per buscar la independència que és, ni més ni menys, que la supervivència econòmica és més factible anant per lliure que havent de fer una despesa inútil i excessiva en un estat que no només no ens serveix per a res, sinó que, a més, ens castiga, ens insulta i ens nega.

El missatge és clar: Espanya se'n va a fer punyetes. Catalunya, El País Basc, Navarra... són viables si van per lliure. O ens separem i que es salvi qui pugui, o no ens separem i llavors ens ensorrem segur. No és una qüestió sentimental o de patriotisme. És una qüestió de salvar les pensions, de que els salaris siguin dignes i no de misèria, és una qüestió de disposar d'una sanitat i una educació públiques i amb garanties.

Amb Espanya, crisi i misèria. Amb la independència, si més no, podrem plantar cara a la crisi amb millors eines, amb més flexibilitat, i tindrem alguna oportunitat. I a Europa i Estats Units ho saben.

Independència és supervivència.
Publica un comentari a l'entrada