dissabte, 29 de maig de 2010

Qui mata l’aeroport del Prat?

Aquest article d'opinió es va publicar ahir al "El Periódico". Ens parla d'una altre de les promeses incompletes del Rodríguez: L'aeroport del Prat que, finalment, ha esdevingut una terminal subsidiària de Madrid. Més o menys, com estava previst.

El senyor aquest parla de "Tenim tants fronts oberts de l’encaix amb Espanya que es pensen que no ens recordem de la importància de la transferència del Prat". Realment sorprenent. La causa de que passin aquestes coses és justament perquè en això consisteix "l'encaix en Espanya". Com pot ser que no ho entenguin? Com pot ser que encara hi hagi qui defensi un encaix amb Espanya? A Espanya se l'ha d'enviar a pastar fang com abans millor! Amb la independència l'aeroport del Prat serviria als interessos catalans, i punt. És així de fàcil. No cal encaixar res.



Qui mata l’aeroport del Prat?

XAVIER Bosch

Es veia venir. Però no per esperada la galleda d’aigua que ens han abocat ha estat menys freda. A partir del mes de setembre, Ryanair volarà des de l’aeroport del Prat. La companyia irlandesa donarà feina a 350 persones i, per 40 euros, podrem volar a Bèlgica, Noruega i unes altres vuit ciutats europees. I aquí s’acaben les bones notícies. Amb la instal·lació al Prat dels reis del low cost, l’objectiu estratègic per Barcelona i per Catalunya de convertir la T-1 en un hub de connexions internacionals, se’n va en orris. En termes econòmics, de turisme i d’autoestima de país és una petita catàstrofe. Volíem ser Munic i acabarem sent Standsted, el cinquè aeroport de Londres, un autèntic mercat de Calaf dels vols barats, que no se salva ni per l’arquitectura de Sir Norman Foster.

Ni políticament, ni col·lectivament no hem sabut defensar els nostres interessos. Mentre AENA només té ullets per a Madrid, aquí no hem sabut frenar l’arribada de Ryanair ni hem aconseguit que l’Aeroport de Barcelona el poguem gestionar nosaltres, i amb criteris empresarials. Badant amb el Tribunal Constitucional i despistats per la crisi, Rodríguez Zapatero, tot fent-se l’orni, ens ha tornat a marcar un gol. Una altra promesa incompleta.

A tombar l’any semblava que el model de cogestió de l’aeroport del Prat ja estava enllestit. El conseller d’Obres Públiques, Joaquim Nadal ,creia que era qüestió de dies. Però, per un adjectiu, tot va quedar encallat i després no se n’ha cantat més ni gall ni gallina. El ministre de Foment, José Blanco, que cada dia més sembla que es postuli per acabar substituint Zapatero, ens ha tornat a anestesiar a la gallega: deixant adormir el tema i puntada endavant en el calendari.

Tenim tants fronts oberts de l’encaix amb Espanya que es pensen que no ens recordem de la importància de la transferència del Prat. De moment, s’han acomplert els pitjors auguris. L’aeroport del Prat s’ha convertit en la T-5 de Barajas. Sucursal de Madrid. Una vegada més. I, preocupats com estem pel Mourinho i d’altres bagatel·les, mai no passa res.
Publica un comentari a l'entrada