dimecres, 26 de maig de 2010

Millets, Pretorians i Gürtels

Tornava a casa escoltant la ràdio i he sentit la notícia que avui s'han conegut el sumari (des de La Vanguardia diuen que no és legal que estigui penjat a Internet!) del cas Pretòria: el de la trama de corrupció amb centre a l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i que s'estenia per diferents punts del país.

Per la ràdio anaven llegint algunes de les perles del sumari. Els mitjans en porten les més interessants i cridaneres: Avui, La Vanguàrdia potser és la que en porta més, El Periódico, El 3cat24 també presenta un sucós article.

Tenim una sel·lecció nacional de corruptes excepcional. De Champions League. De Copa del Món:El cas Millet, esquitxant sobretot a CiU; el cas Pretòria esquitxant sobretot a PSC, tot i que inicialment -segurament a algú li ha sortit el tret per la culata- apuntava a CiU pels noms de Prenafeta i Alavedra; al País Valencià l'espectacular cas Gürtel que emmerda al PP i directament a Camps. A les Balears, hi ha també el cas Palma-Arena, amb el Matas i la Munar, que empastifa a PP i a Unió Mallorquina.

També tenim l'afer dels informes inútils que afecta a diverses conselleries de la Generalitat proncipatina. Més que de corrupció, però, estaríem parlant d'ineficiència i de malbaratament de recursos públics en uns serveis de consultoria que resulten de justificació difícil. Aquest cas afecta a alts càrrecs de conselleries dirigides pels diferents components del tripartit.

Com a militant d'ERC demano que es depurin les responsabilitats que calguin en l'afer dels informes. Les mans netes han estat una imatge de marca del partit i així ha de seguir sent. La corrupció és intolerable. Però és que l'ineficència també ho és d'intolerable.

Resulta sorprenent com tots els corruptes de les trames Millet, Pretòria i Gürtel van aconseguir situar-se en les posicions de poder que els permetien dur a terme les seves activitats. Molts d'ells, i això és el més dolorós, són càrrecs electes. Molts d'ells van ser triats pel poble

EL que jo trobo més increïble, però, és que tinc la certesa que d'aquí a uns mesos, quan toqui tornar a votar al Principat, CiU i PSC sumaran la majoria llarga dels vots. Seran els partits majoritaris. Al País Valencià, per la seva banda, les enquestes confirmen el mateix: que el cas Gürtel no afecta al PP. Ans al contrari, sembla que el reforça!

És cert que aquest casos provoquen desercions (ara se'n diu desafecció de la política). Però també és cert que PSOE, PP i CiU tenen un electorat fidel que és més immune a aquestes informacions. De fet, aquests escàndols provoquen proporcionalment més desercions d'electors en partits més petits inclús quan aquests no estan involucrats en les trames corruptes. Les anàlisis sociològiques corroboren amb dades aquest fet.

El resultat de la "desafecció" és l'abstenció. Pel que es veu la gent decideix que la resposta a la corrupció és no votar. El no-partit majoritari, des de fa temps, al Principat és l'abstenció.

Però l'abstenció no atura la corrupció. Si més no limitar-se a no votar, no atura res. Si aquest no-votar anés acompanyat de resistència civil parlaríem d'un altre escenari, però no és aquest el cas.

En realitat no votar fa el joc als partits majoritaris. Els mateixos que han engreixat i s'han aprofitat del Millets, Pretorians i Gürtels.

La cosa és clara, per mi: per combatre a aquest lacra de la corrupció cal donar un tomb. Però el tomb no pot ser l'alternança de PSC a CiU, o de CiU a PSC. Ni tampoc passa pel PP, evidentment.

La consigna seria doncs: cal anar a votar. Però a qui? a qualsevol que no sigui CiU, PSC o PP. Per mi, sens dubte, l'opció és ERC. A dia d'avui és l'únic partit independentista i d'esquerra que té opcions reals d'entrar al Parlament. De fet, a dia d'avui, és l'únic partit independentista que té aquesta opció (Reagrupament s'ha autodestruït abans de poder créixer, i cada dia que passa és un dia que es perd en la hipotètica candidatura independentista de Laporta).

Tanmateix, dubto molt que aquest tomb es produeixi. Torno a dir: la suma de CiU i PSC serà majoritària d'aquí uns mesos. Més del mateix. A menys que el Constitucional faci abans una destrossa amb l'estatutet, o que els escàndols Millet i Pretòria prenguin una dimensió tan greu que tinguin un efecte electoral equivalent al dels atemptats de l'11-M.

I això últim tampoc seria bo. En definitiva, quan un partit creix per una pujada puntual de l'adrenalina de la societat, cal esperar un decreixement igual de fort tot seguit. És el que li va passar a ERC justament. En definitiva, si la gent no et vota pel teu missatge sinó per descontentament, o per qualsevol altre raó, perds el control. Perds el control perquè l'únic que de debò controles és el que dius, és el teu missatge.

Ara bé, tant de bo m'equivoqués i es produís la irrupció de la via independentista fruit del convenciment de la majoria. Tant de bo m'equivoqués i els casos de corrupció tinguessin una derivada positiva: trencar la confiança amb els partits autonomistes i espanyolistes que dominen els Parlaments català valencià i balear, CiU, PSC i PP; tant de bo que la crisi i els plans d'austeritat, i els dèficits fiscals i tot el patiment que comportarà servissin, almenys, per obrir els ulls a molta gent que entengués que per lliure, si més no, guanyaríem agilitat per combatre la crisi i, això segur, ens estalviaríem la pesada càrrega d'haver de pagar l'administració de l'estat espanyol i una "solidaridad interterritorial" en la que els Països Catalans sempre, sempre, surten perdent.

Tant de bo.
Publica un comentari a l'entrada