Repàs dels fets: divendres, la borsa porta tres dies seguits ensorrant-se. Els rumors i els dubtes sobre la capacitat de govern i bancs espanyols de pagar els seus deutes fan témer la imminent suspensió de pagaments de l'estat. ZP ho nega, parla de bogeria. Afirma que l'estat és solvent, però les borses s'ensorren. Tothom tem que es repeteixi a l'estat espanyol un cas grec multiplicat. Diumenge a la nit: Reunió de ministres d'economia de la Unió Europea. Presenten un fons "d'ajuda" per evitar que es repeteixi de nou el cas grec. El fons comptarà amb 700.000 millions d'euros. (més 100.000 millions addicionals de l'FMI).
Respirem i pensem sobre això: Estem parlant de 700.000.000.000 d'euros. En pessetes, per als més vells: 116.470.200.000.000. En paraules pe a qui li costi llegir aquestes xifres mastodòntiques cent setze bilions quatre cents setanta mil dos cents milions.
Avui dilluns: l'IBEX35, la bora espanyola, ha tingut la pujada més gran de la seva història. Uns catorze punts.
Què està passant?
La meva interpretació: les borses diuen "El Banc Central Europeu garanteix el cobrament dels deutes. Barra lliure!!!!!"
I és cert. El BCE garanteix, o diu que garanteix, els deutes. A canvi de què? Qui tindrà dret a accedir a aquest fons de rescat?
Doncs no tothom, per cert, només aquells governs i economies que demostrin que són dignes de ser "rescatats". És dir, hi han hagut governs i economies que han fet maldats en el passat, que no han sigut bons, que han estirat més el braç que la màniga, posem per cas les economies dels PIIGS (Portugal, Italy, Ireland, Greece i Spain) i també algun altre com el Regne Unit, o les economies dels països bàltics. Aquest estats, els seus governs, les seves economies i, també, els seus ciutadans han viscut una època de vaques grasses, però en comptes d'aprofitar per a preparar-se per a l'època de vaques flaques, han tirat de veta i han viscut molt bé a crèdit i endeutant-se. La promesa era que no hi haurien mai més vaques flaques o, si més no, que no ho serien gaire de flaques. Però ailas! la promesa no ha estat certa i han vingut les vaques flaques i sembla que s'hi estaran una bona temporada. I llavors ha resultat que aquests governs i aquests bancs estan molt endeutats i, pel que es va veure la setmana passada, no podien pagar els seus deutes. Al rescat d'aquests governs, i bancs han arribat Súper Unió Europea i Súper FMI, que rescataran als governs i als estats si, aquest és el quid de la qüestió, accepten uns plans d'austeritat.
Plans d'austeritat? no és això mateix el que ha provocat la revolta grega? sí, exacte. Pla d'austeritat vol dir apujada dels impostos, com l'IVA, baixada de sous, increment d'hores laborables, pujada de preus, retardament de l'edat de jubilació, retallades en les pensions i les prestacions, privatització de serveis públics com l'ensenyament, la sanitat... Tot el programa neoliberal.
És curiós com aquests plans d'austeritat sempre afecten als assalariats. I per a prova veiem com la borsa avui, de la forma més obscena possible, ha tingut una pujada escandalosa. Barra lliure!!!! criden. Ells ho han entès. Els que no ho han entès o som uns xais que es mereixen ser duts al carnisser som els treballadors assalariats, els autònoms, els botiguers, els funcionaris, els petits empresaris que serem robats i estafats per una caterva de lladres conxorxats amb els seus socis de Súper UE i Súper FMI.
Tanmateix, aquesta pel·lícula encara no ha acabat. Està per veure si, malgrat els plans d'austeritat, arribat el moment la UE o l'FMI deixaran anar els calers dels rescats. En definitiva diuen que ho faran, però a la Merkel se l'han carregat a les eleccions de Renània Westfàlia justament perquè els alemanys no estan d'acord amb aquests "rescats" que prou saben ells que representen el seu empobriment. Els ciutadans alemanys no volen rescatar a ningú perquè són prou conscients del que això representa: "rescatar" als bancs grecs, o espanyols significa que els treballadors de la factoria de plàstics de Frankfurt, o de Munich, o d'on sigui d'Alemanya ho pagaran amb euros de les seves butxaques.
I a Grècia? i a Espanya? Doncs a Gràcia i a Catalunya, els treballadors, els hipotecats, els que tenen deutes, no veuran ni un euro d'aquest "rescat". Al contrari, veuran que també seran més pobres, amb menys salari, treballant més hores...Curiós, oi? tant els treballadors alemanys com els grecs, o els catalans veuran com empitjora la seva condició pel fet que uns uns governs i uns bancs "rescatin" a uns altres. Què curiós, oi? rescatar governs i economies en fallida representa empobrir només als treballadors. A tots els treballadors d'Europa. En canvi, de ben segur que els polítics i els alts càrrecs dels diferents governs i bancs europeus seguiran vivint d'allò més bé.
És una estafa brutal als treballadors d'Europa. I així ho ha vist la borsa. Per això la pujada. Se'ns pixen a sobre i ni tan sols diuen que plou. No. Al contrari, a més diuen que també se'ns cagaran. I, enfotent-se, que ho fan pel nostre bé, els molt fills de puta. Encara hi haurà qui estarà d'acord.
Però compte, que aquesta pel·lícula encara no s'ha acabat. Venen els lladres. Ens deixarem robar? Deixarem que aquests psicòpates ens destrueixin? no cal ja d'una punyetera vegada un altre octubre roig, i aquest cop no farem presoners?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada