Nota ràpida amb motiu del 20 aniversari d'aquest blog.

Aquest mes d'agost fa 20 anys que escric aquest blog.

Amb alts i baixos, amb algun escrit del que estic orgullós, i amb molts d'altres que em fan una mica de vergonyeta. Però el que està escrit, està escrit, a menys, és clar, que calgui alguna correcció tipogràfica, ortogràfica o d'estil.

Escriure em serveix per a ordenar pensaments. És un blog personal, tot i que sovint sembli un pamflet. Si algú troba algun gust en llegir les meves cabòries queda totalment sota la seva responsabilitat.

Reivindico això de "personal". Avui que es parla de la Internet morta i que s'afirma que les IA estan generant la major part dels continguts,  jo puc afirmar que els meus escrit són meus. No els genera cap IA. Trobo que és tot un signe dels temps que escriure una frase com l'anterior tingui tant de sentit i sigui, en certa manera, una reivindicació. Estem molt fotuts.

En fi. A veure si puc fer un quaranta aniversari del blog. Si d'aquí vint anys encara sóc viu (sóc, doncs, part interessada), i encara existeix la civilització, i si encara existeixen els blocs o alguna cosa que s'assembli, i si encara ens deixen escriure sense IA que ens corregeixin/censurin. M'agradaria. 

Encara m'agradaria més si durant aquests vint (com a mínim, espero) anys que han de venir es produeixen algunes de les notícies que tan desitjo, com la independència, ara sí, en ferm i definitiva, de Catalunya, o una evidència irrefutable de l'existència de vida extraterrestre, o el descobriment d'alguna forma d'energia neta i abundant que permeti capgirar les tendències climàtiques, socials, polítiques desastroses del món que vivim, o la fabricació d'una autèntica intel·ligència artificial general que ens ajudi a la humanitat a resoldre els problemes que patim, o a respondre les grans preguntes sobre la vida, o d'on venim i on anem.

Preguntes que, modestament, jo també em faig a vegades i, a alguns cops inspiren posts del blog.

Així sigui. Amén. 

Feliç aniversari per la part que et toca, Albert

Gràcies, igualment, Albert.

Eclipsats

El passat dimart, el presient Illa va "inaugurar" l'Eclipse. Pel que sembla, la cosa va anar de fer uns discursos, i prémer un botó que disparava un llençament de confetti. Atenent al que he vist per xarxes socials, l'acte hauria pogut passar, perfectament, per una festa escolar d'aniversari.

Però, ep! es veu que portaven un any preparant-ho. Per això va haver-hi un repartiment massiu d'ulleres homologades, de les que, lamentablement, en van haver de retirar del mercat, perquè tot i l'homologació, resultava que no protegien prou. Algú va fer calés posant en perill la salut ocular de la gent. Em recorda el cas de les mascaretes que, per cert, es veu que té alguna vinculació, mai aclarida, amb el president Illa.

Ho desconec si es va fer, però a mi no em consta. Crec que "preparar l'eclipsi" es podria haver fet, per una banda: convocant amb prou temps a les universitats i centres de recerca del país per demanar-los quina mena d'experiments i observacions es podrien fer aprofitat l'eclipsi. Seleccionant els projectes més interessants (sota diversos criteris), i finançant-los. Per una altre banda, es podria preveure el moviment de persones cap a les zones de millor visibilitat i, per tant, amb el temps suficient, haver fet simulacions de com afectaria aquest moviment de gent al sistema de transport públic i privat. Aquest també hauria pogut ser un encàrrec a les universitats. Atenent a aquestes simulacions es podrien planificar serveis de reforç, o alternatives, i es podrien haver evitat, o mitigat, els problemes que van produir-se ahir a les carreteres i a l'estació de tren de Tarragona, quan la gent va voler tornar a casa seva, després de l'eclipsi.

Es clar que, en tot cas, d''on no hi ha no en raja i si el servei ferroviari era una merda abans de l'eclipsi, necessàriament ho havia des ser durant i després del fenomen astronòmic. EL problema és que el dèficit en infraestructures no ens agafa per sorpresa. Ja era el motiu de les primeres grans manifestacions independentistes, com la del 1 de desembre de 2007, que tenia el lema:  "Som una nació i diem prou! Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures" i que es va convocar per l'afartament de la gent pel desastre al servei de rodalies que van provocar les obres de l'AVE.

Dinou anys més tard, rodalies, regionals i el mateix AVE són un desastre, amb diferents graus, a Catalunya. Les infraestructures col·lapsen i alguns demanen que les autovies tornin a ser de peatge, però aquesta demanda només la sentireu a Catalunya, i enlloc més de l'estat espanyol. Se'ns pixen a sobre i diuen que plou, també diuen que no mirem fixament la titola del que pixa sense les ulleres homologades, que encara podríem patir lesions oculars.

És cada cop més necessari, urgent, de pura supervivència, fer fora la munió d'inútils, corruptes i fanàtics espanyolistes que ocupen les institucions del país. És cada cop més urgent la independència. És necessari no cometre l'error letal de confiar el lideratge de la represa del procés d'independència a una colla que "van de catxa", que no dic que hi anessin tots, però hi anaven els que comptaven. Tot això és el que ens cal.

No calia inaugurar cap eclipsi. No ens calen botons llençadors de confetti. El que caldria seria inaugurar noves línies ferroviàries i nous trens, i nous centres de recerca, i moltes altres coses útils i necessàries.

El que caldria inaugurar seria una República Independent de Catalunya. Això és el que caldria.