Eclipsats

El passat dimart, el presient Illa va "inaugurar" l'Eclipse. Pel que sembla, la cosa va anar de fer uns discursos, i prémer un botó que disparava un llençament de confetti. Atenent al que he vist per xarxes socials, l'acte hauria pogut passar, perfectament, per una festa escolar d'aniversari.

Però, ep! es veu que portaven un any preparant-ho. Per això va haver-hi un repartiment massiu d'ulleres homologades, de les que, lamentablement, en van haver de retirar del mercat, perquè tot i l'homologació, resultava que no protegien prou. Algú va fer calés posant en perill la salut ocular de la gent. Em recorda el cas de les mascaretes que, per cert, es veu que té alguna vinculació, mai aclarida, amb el president Illa.

Ho desconec si es va fer, però a mi no em consta. Crec que "preparar l'eclipsi" es podria haver fet, per una banda: convocant amb prou temps a les universitats i centres de recerca del país per demanar-los quina mena d'experiments i observacions es podrien fer aprofitat l'eclipsi. Seleccionant els projectes més interessants (sota diversos criteris), i finançant-los. Per una altre banda, es podria preveure el moviment de persones cap a les zones de millor visibilitat i, per tant, amb el temps suficient, haver fet simulacions de com afectaria aquest moviment de gent al sistema de transport públic i privat. Aquest també hauria pogut ser un encàrrec a les universitats. Atenent a aquestes simulacions es podrien planificar serveis de reforç, o alternatives, i es podrien haver evitat, o mitigat, els problemes que van produir-se ahir a les carreteres i a l'estació de tren de Tarragona, quan la gent va voler tornar a casa seva, després de l'eclipsi.

Es clar que, en tot cas, d''on no hi ha no en raja i si el servei ferroviari era una merda abans de l'eclipsi, necessàriament ho havia des ser durant i després del fenomen astronòmic. EL problema és que el dèficit en infraestructures no ens agafa per sorpresa. Ja era el motiu de les primeres grans manifestacions independentistes, com la del 1 de desembre de 2007, que tenia el lema:  "Som una nació i diem prou! Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures" i que es va convocar per l'afartament de la gent pel desastre al servei de rodalies que van provocar les obres de l'AVE.

Dinou anys més tard, rodalies, regionals i el mateix AVE són un desastre, amb diferents graus, a Catalunya. Les infraestructures col·lapsen i alguns demanen que les autovies tornin a ser de peatge, però aquesta demanda només la sentireu a Catalunya, i enlloc més de l'estat espanyol. Se'ns pixen a sobre i diuen que plou, també diuen que no mirem fixament la titola del que pixa sense les ulleres homologades, que encara podríem patir lesions oculars.

És cada cop més necessari, urgent, de pura supervivència, fer fora la munió d'inútils, corruptes i fanàtics espanyolistes que ocupen les institucions del país. És cada cop més urgent la independència. És necessari no cometre l'error letal de confiar el lideratge de la represa del procés d'independència a una colla que "van de catxa", que no dic que hi anessin tots, però hi anaven els que comptaven. Tot això és el que ens cal.

No calia inaugurar cap eclipsi. No ens calen botons llençadors de confetti. El que caldria seria inaugurar noves línies ferroviàries i nous trens, i nous centres de recerca, i moltes altres coses útils i necessàries.

El que caldria inaugurar seria una República Independent de Catalunya. Això és el que caldria.