L'escàndol PISA

Això de l'informe PISA és molt bèstia. És la mena d'escàndol que fa caure governs.

Al darrer post explicava això: 

"Informe PISA. Des del març passat que els nostres estimats líders saben que el sistema educatiu català no podrà ser avaluat, perquè s'han descartat un 23% de les proves per causes diverses: corresponen a infants amb deficiències cognitives, de salut mental, de desconeixement de l'idioma... Ara ens diuen, quan no hi ha més remei que fer-ho, que només es podien descartar un 5%. Que deu ser un error. En concret, un error dels centres que han fet els examens. Curiós. Curiós quan la comunitat educativa porta queixant-se activament tot l'any. De fet, portava molts anys queixant-se. Es queixen i es queixaven d'un sistema educatiu en fallida. 

L'escàndol PISA és molt gros. Suposem que és cert que un 23% dels alumnes no estan en condicions de ser avaluats. Com s'ha arribat a aquesta situació? Com és que no s'aboquen tots els recursos disponibles, fins el darrer cèntim, per a remuntar una situació que és la d'un estat fallit? 

Al contrari, suposem que no és cert. Suposem que algú ha comés un error. Aquest error ha estat fortuït o intencionat? Tan dolents eren els resultats? 

En el primer cas, error fortuït, ha fallat tota una cadena de verificacions sobre unes proves que tenen un caràcter internacional. El ridícul és, doncs, immens, i deixa Catalunya sense unes dades bàsiques i estructurals. Perquè l'ensenyament és estructural. Aquesta sí que és una estructura d'estat. L'ensenyament ha de ser de qualitat. Ha de ser la millor que es pugui proporcionar. Només es pot millorar allò que es pot mesurar i que, efectivament, es mesura de forma correcta i precisa. Ara no es pot.

El segon cas, error intencionat, és pitjor. Perquè junta malícia, amb incompetència o cinisme. Malícia, perquè han volgut enganyar. Incompetència, perquè sembla que ni tan sols han calculat que l'engany seria inevitablement descobert més aviat que tard, en tractar-se de dades públiques. O potser cinisme, perquè, tant els fa el ridícul, perquè ja compten amb que controlaran la informació (o propaganda) que rebrem els catalans, que al final és el que importa, atès que els catalans votem a aquesta colla de mafiosos.     

Però considerem Hanlon: No s'ha pretès enganyar a ningú. S'han fet les proves PISA amb honestedat. S'han eliminat les proves que havien d'eliminar-se. Però el sistema educatiu està tan trinxat, el país està tan ensorrat, la immigració és tan fora de mida que, simplement, Catalunya no és comparable amb l'entorn europeu. Ni tan sols amb l'espanyol. El desastre és total. El desastre és directament responsabilitat d'anys i anys de governs inútils i, en particular, i aquí potser més ens val no ser ingenus i sospitar que ha estat intencionat, una immigració desbocada des del primer d'octubre de 2017 cap aquí." 

A Twitter hi ha enrenou per l'afer PISA. Es diuen coses allà que no es diuen enlloc més.  En aquest post vull apuntar un fil i una piulada que m'han semblat significatius, per a fer-nos una idea del cinisme,  la incompetència i els interessos que es mouen al voltant de l'ensenyament. El menys important és l'educació. L'únic que compta són interessos particulars o els rèdits polítics o fer un control i gestió de danys basat en la propaganda, la desinformació i la manipulació de l'opinió pública quan es produeixen els desastres.

El primer és un enfilall del compte Guillem dels Comptesclars. Us vindrà al cap per ser el compte que presentava el Menjòmetre. La web que creua dades públiques per a detectar "operacions anòmales", com contractes assignats sense concurs de forma reiterada a proveïdors específics, o com projectes estrambòtics amb pressupostos que s'acaben destinant integrament a sous "d'equips directius" i salaris "d'assessors", sense que se n'obtingui cap producte que es pugui tocar, o informes d'un parell de pàgines generades amb IA, que es paguen com si els autors en fossin exterts del MIT, Stanford o Cambridge.   

Vet aquí l'enfilall (https://x.com/Comptesclares/status/2081972753595613651?s=20):

1 - Imagina que portes el cotxe a la ITV.

Tries tu quines peces mira l'inspector. 

N'amagues una de cada quatre. I quan et diuen que no passes l’ITV, dius que ha estat «una qüestió tècnica».

Això és exactament el que ha passat amb l'educació catalana i PISA. T'ho explico pas a pas. 🧵

2 - Primer, què és PISA i per què hauria d'importar-te.

Cada tres anys, l'OCDE examina alumnes de 15 anys de tot el món. De tot el món. Comprensió lectora, matemàtiques, ciències.

És l'únic termòmetre que ens compara amb els altres. L'única manera de saber si els nostres fills van bé o malament.

3 - El 2022 el resultat va ser dolent. Molt.

Vam quedar molt per sota de la mitjana de l'OCDE i a la cua d'Espanya.

Per això tothom esperava el de 2025. Per veure si havíem millorat o si continuàvem caient.

Doncs bé: no ho sabrem. I ara ve el perquè. 

Tots els països del món (Extremadura i Múrcia també) podran comparar-se. 

Catalunya no, perquè som uns inútils. Sense comparació fins el 2029

4 - ERROR 1 Es va excloure un de cada quatre alumnes.

Havien de fer la prova 2.545 alumnes. Se'n van excloure 591. La van fer 1.909.

Un 23,2 % fora.

L'OCDE permet, com a màxim, un 5 %.

Ens hem passat gairebé cinc vegades. Cinc pobles. Resultat: mostra invàlida.

5 - ERROR 2 Es va excloure precisament els que més ens haurien explicat perquè estem tan malament

Dels 591 exclosos:


6 per discapacitat física


92 per no dominar prou la llengua (qui no domina la llengua, senyors?)


493 per dificultats cognitives, conductuals o emocionals

L'examen es va fer sense els alumnes amb més dificultats. Perquè és evident que l’allau immigratori té un efecte pervers sobre el rendiment escolar. Però això no convé dir-ho.

I ens volen fer creure que és un error? O potser es que volem tapar-nos les misèries?

6 - ERROR 3 Ningú no ho va comprovar. Ningú.

Ho decideix cada centre, alumne per alumne, el dia de la prova.

I qui ho revisa després? Ningú. Ho admeten les dues administracions:

"no se realizó una validación previa de las exenciones que se habían aplicado"

Perdoni??? De que cobren els Director Generals del departament?

7 - Que quedi clar què vol dir això.

No va petar cap ordinador. No va fallar cap empresa. No hi ha cap contracte que pagués aquesta feina.

La feina de comprovar-ho no la tenia encarregada ningú.

Això no és una avaria. És un forat. Un forat indecent.

8 - ERROR 4 El vigilant no existia. Feia catorze anys que no existia.

L'Agència d'Avaluació de l'Educació es va crear per llei el 2009.

El 2011 se'n va suspendre l'activitat «temporalment», per manca de diners.

Aquella temporalitat va durar catorze anys.

9 - Quan va tornar a funcionar?

La directora es nomena el 29 d'abril de 2025 (amb els alumnes ja fent l'examen)

L'Agència arrenca el 7 de juliol de 2025 (set setmanes després que acabessin les proves)

Va arribar tard. A la seva pròpia feina. Una agència d'avaluació que arrenca després de l'avaluació. Genis.

10 - ERROR 5 I no, no els va agafar per sorpresa.

Tenim el document: una memòria oficial signada pel màxim responsable d'avaluació el 12 de juliol de 2023.

Hi diu, literalment: "l'estudi principal tindrà lloc a la primavera de 2025"

Ho sabien 21 mesos abans. Per escrit.

11 - ERROR 6 Ho van saber al març i ho van dir al juliol.

Març de 2026: el Ministeri els comunica el problema.


6 de juliol: acte públic amb l'OCDE, tots somrient. Ni una paraula. Sabem somriure i fer Tik-Toks, però no sabem fer la feina.


24 de juliol, divendres: ho fan públic.

Divuit dies entre la foto i la confessió. Quatre mesos de silenci.

12 - I fixa't en el dia triat: un divendres de finals de juliol. Divendres, no dilluns.

Amb el país fent maletes per anar-se’n de vacances. Amb les redaccions buides. Amb tu pensant en qualsevol cosa menys en això.

Això no és descuit. Això és caradura. I pensar que la gent és imbècil.

13 - ERROR 7 La solució és una comissió. Sense els que hi eren.

El mateix divendres es crea una Comissió de Coordinació de Proves.

Set membres. Cap direcció de centre.

Es crea la comissió per resoldre-ho i se'n deixa fora precisament qui aplica les proves.

14 - I ara la frase que ho resumeix tot. La signa la directora general de Currículum, per escrit, el 24 de juliol:

"es va generar una cultura de l'exempció que es va reproduir en les avaluacions internacionals"

15 - Atura't aquí un moment.

"Cultura" no és un incident. "Cultura" vol dir que és la manera habitual de fer les coses. Amb el cul.

O sigui: el mateix Departament que ho anomena "qüestió tècnica" reconeix per escrit que és estructural i de fons

O és una cosa, o és l'altra. Les dues, no.

16 - I si vols saber com va la teva escola pel teu compte, oblida-ho.

Els resultats per centre estan blindats per llei.

Un ciutadà els va demanar el gener de 2025. El Departament no li va contestar.

17 - I el millor: quan l'òrgan que garanteix el dret a la informació va reclamar l'expedient al Departament...

...tampoc no li van contestar.

Resolució 700/2025, literal: "una manca de col·laboració de l'Administració".

18 - Sumem-ho tot. Aquest any hem pagat:

–8.224 M€ de pressupost d'Educació


–1,67 M€ en contractes d'avaluació


–370.000 €/any d'acord amb l'OCDE, signat per Illa i Niubó el gener de 2025

–840.000 € l'any només de cúpula del Departament

I hem obtingut: cap dada. Res. Nein

19 - Els que dirigeixen tot això:

Esther Niubó, consellera  130.049 €


Secretària general  103.646 €


Secretari Millora Educativa  103.646 €


Quatre directors generals  99.346 € cadascun

Tots cobrant. Ningú responent.

Tots cobrant. Ningú dimitint.

20 - I el preu real no el paguen ells.

Fins al 2029 no tindrem dades comparables. Quatre anys a cegues.

Quatre anys sense saber si els nostres fills llegeixen millor o pitjor. Quatre anys sense poder corregir res.

I casualment, 2029 cau després de les pròximes eleccions.

21 - Set errors. Un darrere l'altre:

1. Un de cada quatre alumnes, fora

2. Justament els més vulnerables

3. Ningú no ho va comprovar

4. El vigilant no existia des de feia 14 anys

5. Ho sabien des del 2023

6. Ho van amagar 4 mesos

7. La comissió exclou qui hi era

22 - El president, des del Vietnam: "no es tracta de penjar-li el mort a ningú"

D'acord. Doncs la pregunta, ben senzilla:

Amb set errors documentats, quatre mesos de silenci i un país sense termòmetre fins al 2029... la consellera no pensa dimitir? O es que hauria de dimitir el propi Illa?

Torneu a llegir la frase: després de 7 errors immensos "no es tracta de penjar-li el mort a ningú". 

A l'empresa privada ets al carrer a l'error 2. 

A l'administració n'hi ha prou en fer unes declaracions des de Vietnam.

23 - I si no dimiteix ella, algú? Qui?

Perquè fins ara l'única conseqüència d'haver deixat Catalunya sense PISA ha estat crear una comissió.

I estem parlant de la formació dels nostres fills que es el garant de la prosperitat del futur.

I això va per @salvadorilla: s’està bé a Vietnam? Doncs que sàpiga que a nosaltres ens encanta l'olor del Napalm "por la mañana".

Tot documentat, tot verificable, tot públic 👉 http://menjometre.cat

Ajuda'ns a seguir cada dia: http://menjometre.cat/contribueix

Déu n'hi do. Una banda de cínics i incompetents. Del primer a l'últim. Fan servir l'ensenyament per a fer comissions i guinguetes per a posar-hi més i més endollats. 

Mentrestant l'ensenyament català cau a trossos. Coi! Que no funciona! No funciona res! No funcionen els ensenyaments bàsics ni, per descomptat, la mítica "immersió lingüística". No funcionen. 

Després encara hi han jutges que exigeixen tants per cents d'ensenyament en castellà. Collons! El que haurien d'exigir són uns tants per cents d'ensenyament de qualitat! 

Però és que, de fet, la perversió és integral. Els polítics (jutges inclosos, per descomptat) pretenen fer servir l'ensenyament per adoctrinar. recordeu el ministre Wert? Aquest parlava, directament, d'espanyolitzar als infants catalans.  

Adoctrinar i,  a més, fer servir el sector de l'ensenyament per als seus interessos particulars i dels lobbies que representen.

En aquest sentit, no n'hi ha un de sol, de partit, que se n'escapi. Lluny queden aquells anys en que es va parlar d'un pacte nacional per l'educació, o d'un pacte nacional per la llengua: la idea era garantir un model educatiu estable i de qualitat que tots els partits signants es comprometien a respectar i defensar estigués qui estigués al govern. Avui, això és impensable. 

Avui, els partits actuen com a agències de col·locació en càrrecs públics i defensen interessos particulars de lobbies. Si ens fixem, per exemple, és obvi que el PSC és el defensor del lobby de les constructores. ERC representa al turístic. Comuns representa el lobby del tercer sector i ells mateixos són un lobby. Junts representa una diversitat de lobbies, o si es vol, com diuen ells el sector PIMES. No cal dir que VOX i PP representen els lobbies madrilenys amb interessos a Catalunya. CUP i AC, a hores d'ara només representen lobbies locals i potser ni això. En tot cas, sembla que la CUP esdevindrà extraparlamentària i necessàriament seguirà sent local, i si AC creix com sembla que farà, ja es pot preveure, de fet ja s'està produint, que hi haurà una entrada de "polítics professionals" genèrics,  i de lobbistes provinents de Junts, i d'altres llocs. 

Quan dic "els partits" parlo de la gent que és als partits, als noms que surten a les llistes, a l'estructura de les formacions. No parlo dels votants. Els votants no pinten res en tot això.  Als votants se'ls clusteritza en targets, i a cada target se li dona el producte ideològic que vol comprar, i el compra votant. El sistema de partits ha degenerat a això. És el país, en general, el que ha degenerat al desastre actual. 

Al 2017 vam ser independents del 7 de setembre al 27 d'octubre. No us cregueu allò dels 8 segons. La independència de fet va durar dels de l'aprovació de les lleis del referèndum i de la transitorietat jurídica i fundacional de la República. Publicades al DOGC. Això era una DUI, perquè hi posava això: 

Article 3

Norma suprema

Mentre no sigui aprovada la Constitució de la República, la present Llei és la norma suprema de l'ordenament jurídic català.

Aquesta DUI va ser refrendada el dia 1 d'octubre de 2017. La traïció de la classe política, a la que tot allò li anava molt gran, es va consumar el 27 d'octubre amb la declaració d'independència, seguida per una "posada en suspens" immediata. Com collons es pot suspendre una independència? Amb quina autoritat es pot suspendre?     

Avui el país és una desferra, víctima de 10 anys d'una repressió que ha minoritzat la identitat catalana amb una immigració desbocada, immigració que ha comptat amb el vist-i-plau de partits teòricament "independentistes", perquè els lobbies que representen han vist una entrada de ma d'obra barata i, per tant, una baixada de salaris i beneficis sectorials.  En aquest punt estem. El país en mans d'avariciosos, mediocres, inútils, interessats... i de corruptes i de feixistes espanyols. Ens hem d'alçar. No es pot tolerar més aquesta depredació, aquesta degeneració i aquesta mediocritat i estultícia.

Per acabar, si heu llegit el fil de Guillem dels Comptesclars, us pot interessar també aquest tuit, del compte VIQUI (https://x.com/viquirepublica/status/2081978361551925470?s=20):

"Sabeu què és l’APE?

És l’agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, creada per avaluar el sistema educatiu, analitzar dades, fer recerca i prospectiva i aportar evidència per orientar les polítiques educatives.

Sabeu quan es va crear?

Legalment, el 2010.

I quan es va posar en marxa?

Creada el 2010 però havia estat inactiva i “casualment”, es va activar just amb l’arribada del govern Illa, el 2025.

Casualitat? Rasquem una mica més? 

Qui la presideix?

Esther Niubó, consellera d’Educació.

Qui la governa?

Un Consell Rector de 12 membres.

Qui l’assessora científicament?

Un Comitè Científic de 10 experts.

Quantes dotacions estructurals preveu?

25 (només en alts càrrecs).

Quants directors d’àrea té?

3. Projectes, Sistemes d’Informació i Serveis Generals.

Saps com han estat nomenats tots els càrrecs? 

A dit. 

De quins sous estem parlant?

De sous que parteixen dels 70.000 € bruts anuals 

Sabeu quant ens costa l’APE?

Més de 3,1 milions d’euros anuals de pressupost públic. Uns 8.500 euros cada dia.

D’on surten aquests diners?

Principalment, de transferències de la Generalitat.

I què té a veure amb PISA?

L’APE participa en l’anàlisi dels resultats de PISA 2025 i compta amb una experta internacional en PISA al seu Comitè Científic.

Què ha passat amb PISA 2025?

Un 23,2% dels alumnes de la mostra catalana han quedat exclosos, molt per sobre del 5% establert per l’OCDE, comprometent la comparabilitat dels resultats.

Qui avalua els que ens han d’avaluar?

En resum: tenim una agència, un altre “xiringuito”, que ens costa més de 3 milions d’euros l’any i que té com a missió avaluar, analitzar dades i aportar rigor al sistema educatiu, que no ha fotut ni brot per evitar el que ha passat. 

I aquí és on cal començar a estirar del fil.

Perquè la pressa de pèl és tan gran, que ja ni s’esforcen a dissimular-la.

O fem caure aquest govern, d’una vegada per totes, o acabarem perdent-ho tot.

Ja n’hi ha prou."

Porcs, esvorancs i PISA, i un manifest de denúncia

No en tinc cap prova, però tampoc cap dubte, que darrera del tancament de l'accés, per causa de la pesta porcina, al medi natural i, en particular, al parc de Collserola, hi han interessos crematístics no confessats i inconfessables. No ho sé: alguna operació especulativa immobiliària, o l'execució d'alguna acció sobre el parc que els usuaris no hauríem tolerat. 

Ves a saber. O potser és una forma de tapar alguna nyapa que han fet. O potser és per por que la presència d'usuaris provoqués un incendi incontrolable. Ni idea. 

Hanlon recomana no atribuir a la malícia el que es pot explicar satisfactòriament per incompetència o estupidesa, i jo crec que, en general, aquest és un bon consell. Tenint-lo en compte, matiso la meva idea original: Sospito que les causes ocultes del tancament de Collserola es deuen a una barreja de corrupció i incompetència. No ho puc demostrar, però n'estic convençut.

De l'estupidesa i l'avarícia de certs individus se'n senten altres persones, però també les bèsties i les plantes. L'esvoranc a la línia 2, un forat aparegut del no res, de 30m de diàmetre per 20m de profunditat, hauria pogut causar morts i ferits entre els treballadors i veïns. Gràcies a Déu que això no va passar. Però el desastre s'ha cobrat víctimes entre la fauna del lloc, i la solució que han donat, tapar el forat i tots els equips, una grua i un parell de generadors inclosos, que van caure dins, amb tones de ciment pot provocar ben aviat nous desastres, de tota mena: nous esvorancs, contaminació de l'aqüífer, mort de fauna i flora local. 

Ara mateix, però, diuen que tot està arreglat, i que el món torna a ser un lloc feliç i ordenat. El problema és que no me'n refio. Per què hauria de refiar-me'n? No són gent de fiar. En el millor dels casos, son uns estúpids incompetents, i en el pitjor uns mentiders. Fixeu-vos: Informe PISA. Des del març passat que els nostres estimats líders saben que el sistema educatiu català no podrà ser avaluat, perquè s'han descartat un 23% de les proves per causes diverses: corresponen a infants amb deficiències cognitives, de salut mental, de desconeixement de l'idioma... Ara ens diuen, quan no hi ha més remei que fer-ho, que només es podien descartar un 5%. Que deu ser un error. En concret, un error dels centres que han fet els examens. Curiós. Curiós quan la comunitat educativa porta queixant-se activament tot l'any. De fet, portava molts anys queixant-se. Es queixen i es queixaven d'un sistema educatiu en fallida. 

L'escàndol PISA és molt gros. Suposem que és cert que un 23% dels alumnes no estan en condicions de ser avaluats. Com s'ha arribat a aquesta situació? Com és que no s'aboquen tots els recursos disponibles, fins el darrer cèntim, per a remuntar una situació que és la d'un estat fallit? 

Al contrari, suposem que no és cert. Suposem que algú ha comés un error. Aquest error ha estat fortuït o intencionat? Tan dolents eren els resultats? 

En el primer cas, error fortuït, ha fallat tota una cadena de verificacions sobre unes proves que tenen un caràcter internacional. El ridícul és, doncs, immens, i deixa Catalunya sense unes dades bàsiques i estructurals. Perquè l'ensenyament és estructural. Aquesta sí que és una estructura d'estat. L'ensenyament ha de ser de qualitat. Ha de ser la millor que es pugui proporcionar. Només es pot millorar allò que es pot mesurar i que, efectivament, es mesura de forma correcta i precisa. Ara no es pot.

El segon cas, error intencionat, és pitjor. Perquè junta malícia, amb incompetència o cinisme. Malícia, perquè han volgut enganyar. Incompetència, perquè sembla que ni tan sols han calculat que l'engany seria inevitablement descobert més aviat que tard, en tractar-se de dades públiques. O potser cinisme, perquè, tant els fa el ridícul, perquè ja compten amb que controlaran la informació (o propaganda) que rebrem els catalans, que al final és el que importa, atès que els catalans votem a aquesta colla de mafiosos.     

Però considerem Hanlon: No s'ha pretès enganyar a ningú. S'han fet les proves PISA amb honestedat. S'han eliminat les proves que havien d'eliminar-se. Però el sistema educatiu està tan trinxat, el país està tan ensorrat, la immigració és tan fora de mida que, simplement, Catalunya no és comparable amb l'entorn europeu. Ni tan sols amb l'espanyol. El desastre és total. El desastre és directament responsabilitat d'anys i anys de governs inútils i, en particular, i aquí potser més ens val no ser ingenus i sospitar que ha estat intencionat, una immigració desbocada des del primer d'octubre de 2017 cap aquí.

Per què me n'hauria de refiar dels nostres estimats líders? Crec que, majoritàriament, són uns inútils, o pitjor, uns mafiosos. No me'n refio. Ni tinc cap motiu per a fer-ho.

Tot plegat fa que la sospita d'interessos ocults en el cas del tancament de Collserola no me la tregui gens de sobre. Sospitem que s'està fent una matança de porcs senglars a Collserola. En realitat, no ho sabem. Podria ben bé ser només una excusa, o una tapadora d'alguna cosa més fosca. Digues-me conspiranòic. En tot cas, una cosa que em cridava l'atenció era el silenci, o la molt dèbil veu, de les entitats animalistes, que no es queixaven per aquesta suposada matança. Però, a la fi, alguna cosa m'ha arribat a les mans: https://sossenglars.org/

Aquesta gent han publicat un manifest que reprodueixo a continuació. Paga la pena llegir-lo perquè venen a confirmar que les decisions preses no semblen seguir criteris gaire científics. Tot plegat, sembla que estem en mans d'incompetents i/o corruptes. Però també crec que cada cop més i més gent se n'està adonant.

 

"Context: la PPA, la indústria porcina i el porc senglar 

La Pesta Porcina Africana (PPA) és una malaltia vírica que afecta els porcs domèstics i els senglars (Sus scrofa). 

Tot i que la PPA no afecta les persones, la Generalitat ha justificat les batudes i l’extermini massiu de senglars a Collserola i als voltants —una espècie autòctona— amb el pretext d’erradicar la malaltia i protegir la indústria porcina. 

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha anunciat que, des de l’inici del brot el 28 de novembre de 2025 fins al 14 de maig d’enguany, s’han invertit 19 milions d’euros públics per matar senglars. 

Els diners no només es destinen al reforç de les captures, amb aportacions directes a la Federació Catalana de Caça, sinó que també es vol impulsar la comercialització de la seva carn. 

Segons dades oficials de la Generalitat de Catalunya, des de l’inici del brot fins al 18 de juny d’enguany, ja s’han analitzat 7.354 senglars, dels quals 344 són casos positius i 7.010 negatius. En altres paraules, de cada 100, menys de 5 tenien PPA (el 4,68%) i 95 estaven sans. 

La setmana del 15 de juny, dels 569 senglars analitzats, només 2 van resultar positius (el 0,4%). El recompte de captures de senglars a la resta de Catalunya suma 26.587 animals des de l’1 de gener fins al 18 de juny de 2026. 

Caçar tota la població d’aquesta espècie autòctona per erradicar la malaltia no segueix criteris científics: és ineficient. La vigilància passiva —la recollida de cadàvers al medi— detecta el virus amb una taxa de positivitat per mostra d’entre el 30% i el 70%, fins a deu vegades més eficient, i amb un cost marginal pràcticament nul. 

Nombrosos científics i organitzacions sense ànim de lucre, membres de l’ens consultiu públic creat el 2023, la Taula del Senglar —el degà de la Facultat de Veterinària de la UAB, juntament amb una entitat ecologista i una animalista—, han presentat bibliografia científica extensa a la Generalitat amb una proposta concreta de gestió no letal3 i han estat ignorats sistemàticament. 

La Generalitat ha decidit, sense consultar ni la ciutadania ni els especialistes en fauna, els ecòlegs o les entitats de benestar animal, utilitzar diners públics per exterminar tota la població d’una espècie autòctona sense veritable justificació científica, lògica ni ètica: només per protegir la indústria porcina.

Exigim

Aturar la matança de senglars com a eina per aturar el brot de la PPA i gestionar l’anomenada sobrepoblació de senglars, tant a Collserola com a la resta de Catalunya. 

Reorientar el pressupost cap a la vigilància passiva dins un perímetre que delimiti el focus (ZRI) i cap a la bioseguretat als punts de contacte. 

El compliment per part del Govern català de l’obligació legal d’actualitzar setmanalment tota la informació relativa a la gestió de la PPA, inclosos els recursos públics emprats, en virtut del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. 

La declaració de Collserola com a zona de seguretat i refugi de fauna, gestionada com una àrea de contenció i observació sanitària i no com un territori de persecució cinegètica. 

El compromís del Govern català d’aplicar vies de contenció no letals, tant en animals silvestres com domèstics, en situacions d’emergència epidemiològica, i d’implementar la immunocontracepció (esterilització de senglars) com a via de gestió alternativa a la caça per a la regulació de poblacions. 

Establir mesures de protecció reforçada per als santuaris i refugis d’animals davant situacions d’emergència epidemiològica, tenint en compte que els animals que hi habiten es troben fora del circuit de producció, de manera que se’n preservi la integritat i autonomia i se’n garanteixi la salut i el benestar.

Què diuen els organismes internacionals i els estudis científics? 

El control de la PPA s’ha de basar en l’evidència científica i en estratègies integrades, d’acord amb l’enfocament One Health impulsat per la FAO, la WOAH i la Comissió Europea. La prevenció requereix actuar sobre la interfície humà–animal–medi com a estratègia principal, més que no pas centrar-se únicament en la reducció numèrica de la fauna silvestre.

L’EFSA és inequívoca en aquest punt: la propagació de la PPA depèn de múltiples factors i la seva epidemiologia no es pot explicar només per la densitat de senglars. La bioseguretat i la vigilància passiva són els mètodes més eficaços per a la detecció precoç de la malaltia. La localització i retirada ràpida de carcasses infectades és clau per limitar la persistència i la propagació del virus.

Els estudis sobre la dinàmica poblacional del senglar indiquen que la caça intensiva no és una eina suficient ni garantida per controlar la població. Ben al contrari: trenca l’estructura i l’organització social dels grups, fet que pot alterar els cicles reproductius i afavorir un augment poblacional. En grups familiars estables, la reproducció de les femelles joves està condicionada per l’estructura social del grup i per l’activitat reproductiva de la mare; quan aquesta estructura es desballesta, es perd aquest fre natural a la reproducció.

Estudis demostren com la persecució indiscriminada d’animals infectats pot afavorir la dispersió de la PPA en alterar els patrons de distribució i augmentar el moviment i el contacte entre individus. La mateixa EFSA identifica les batudes com una activitat que incrementa el moviment dels senglars i, per tant, el risc de dispersió de la malaltia —un risc agreujat per l’alta concentració de virus present a la sang dels animals infectats.

La població de senglars de Collserola ocupa un nínxol ecològic fonamental. Si s’extermina, aquest espai tendiria a ser ocupat de nou per altres senglars, segons els principis bàsics de la dinàmica de poblacions. Per això la caça intensiva o els intents d’extermini difícilment constitueixen una solució efectiva a llarg termini.

Reflexions finals

La matança no pot ser la resposta als desafiaments epidemiològics ni als de la convivència amb la fauna silvestre. Defensem solucions fonamentades en el respecte a la vida animal i en la convivència, que garanteixin alhora l’equilibri dels ecosistemes.

La capacitat de sentir dels animals (sintiència) ja és una realitat oficialment reconeguda, tant per la comunitat científica (Declaració de Cambridge sobre la Consciència, 2012; Declaració de Nova York sobre la Consciència Animal, 2024), com pels diferents textos normatius: a l’any 2007 al Tractat de Funcionament de la Unió Europea, a l’article 13; al Codi Civil de Catalunya ja es va preveure des de l’any 2006 a l’article 511-1.3; i al Codi Civil espanyol el reconeixement d’aquesta condició es va donar amb la redacció de l’article 333.bis a l’any 2021 (en vigor a l’any 2022). Paral·lelament, l’ordenament jurídic penal també ha sigut permeable a aquesta sintiència, evolucionant en la reforma operada a l’any 2023, de manera que ha ampliat l’àmbit dels delictes contra els animals a tots els animals vertebrats, incloent també els animals vertebrats en llibertat, i alhora inclou en la consideració de maltractament la integritat física i psíquica de l’animal . Aquesta circumstància comporta que, en una interpretació teleològica i sistemàtica de les normes que integren l’ordenament jurídic, sigui necessària la recerca de solucions ètiques, davant de qualsevol situació -com ara, epidemiològica- a l’hora de definir mesures d’actuació sobre la fauna silvestre.

Reivindiquem el valor biològic del porc senglar, que aporta riquesa a la biodiversitat, i en particular la població de Collserola, que té una genètica única a tota Europa. Reivindiquem també el seu valor ecològic per les funcions fonamentals que duu a terme dins l’ecosistema: escarbant, aireja el sòl i afavoreix la germinació de plantes; contribueix a la dinàmica del sotabosc; dispersa llavors en els seus desplaçaments; i, com a omnívor generalista, regula poblacions de petits invertebrats i altres organismes.

En un context de fragilitat ecològica global i davant les mesures d’extermini, reclamem l’aplicació del principi de precaució, recollit a l’article 191 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, davant possibles conseqüències ambientals imprevisibles, interpretat en relació amb l’article 45 CE que reconeix el dret al medi ambient i el deure de conservació, essent aquesta una responsabilitat dels poders públics, així com la Llei 40/2015, del Règim Jurídic del Sector públic, que estableix l’obligació dels poders públics d’actuar sota els principis de legalitat, eficàcia i proporcionalitat.

Denunciem també el fort impacte emocional que aquestes pràctiques generen en les persones que viuen a prop de les zones afectades i en totes aquelles que defensen una relació amb la natura basada en el respecte. 

La gestió letal del senglar, com a pretesa mesura de contenció de la PPA per protegir la indústria porcina, és en extrem desproporcionada, i ens fa qüestionar si aquesta indústria és realment tan decisiva per a la societat catalana com per requerir mesures d’extermini que poden provocar un desequilibri ecològic important. Parlem d’una indústria que només representa entre l’1 i el 3% del PIB de Catalunya i que destina entre el 55 i el 60% de la seva producció a l’exportació. És, a més, una indústria altament contaminant per nitrats i purins: part dels municipis afectats per aquesta contaminació han estat declarats “zona vulnerable”, i l’Administració ha hagut de destinar milions d’euros anuals per garantir-los aigua potable. Ara, a més, hi destina diners públics per protegir la producció porcina de la PPA. Són recursos que no repercuteixen en cap bé comú: d’aquesta indústria no en depèn la sobirania alimentària ni cap servei públic. La seva existència mateixa, en el model actual, és altament qüestionable, i caldria començar a estudiar models de diversificació que reduïssin la concentració d’explotacions i apostessin per la reconversió industrial cap a la transició proteica.

Fem una crida a la ciutadania, a les persones i organitzacions vinculades a l'ecologisme, a l'animalisme i a la defensa dels drets dels animals, així com a la comunitat científica, per defensar d'una gestió responsable, transparent i respectuosa amb la fauna silvestre. 

PLATAFORMA PER A LA DEFENSA DEL SENGLAR (Sus scrofa) 

Barcelona, 24 de juny de 2026"

Un article que m'ha fet rumiar: "No som un sol poble".

Fa uns dies vaig llegir , al digital Núvol,  un article que em va fer rumiar: " No som un sol poble", d'Enric Gomà. Aquest article parteix de la no-acceptació de la demanda d’Òmnium Cultural per part del Tribunal Europeu de Drets Humans, descriu que amb aquesta no-acceptació, el tribunal europeu dona el seu vist-i-plau a que el 25 % de les classes hagin de fer-se en castellà a Catalunya, el que posaria al català en la situació que, com a molt i en el millor dels casos, només el 60% de les classes es farien en la nostra llengua. Immediatament, però, ens diu que el que realment l'interessa es parlar dels motius que esgrimeix el TEDH per a no acceptar la demanada d'Òmnium i resumeix aprofitant l'entradeta a la notícia de l'Ara que va fer servir de font primària: "Estrasburg considera que la immersió lingüística discrimina els ciutadans de la resta de l’Estat". 

L'article fa diverses consideracions i la conclusió final és prou clara: "El TEDH [...] ha dividit la societat catalana entre ‘famílies espanyoles’ i, implícitament, ‘famílies catalanes’. Ja han passat avall els vells temps en què érem un sol poble. Ara en som dos, pel cap baix: els espanyols i els catalans."  

Vet-ho aquí. La conclusió, per a mi, és correcte. Crec que som dos els pobles que convivim, i sovint competim, o entrem en conflicte, o ens disputem Catalunya: per una banda, els catalans, segur, però, certament, els espanyols també hi són. La cosa és que, a més, hi ha un grup de gent numèricament molt important i força heterogeni, amb orígen a la immigració llatina-americana, nord-africana, asiàtica, i també europeus de l'est i de l'oest que també aspiren a fer de Catalunya el seu lloc on arrelar. Diguem que aspiren a ser poble de Catalunya, potser sense ser gaire conscients de la disputa existent, potser sense tenir clar si ells mateixos, o els seus fills, seran catalans, o espanyols, o alguna cosa diferent.   

Perquè hi ha una disputa. Entre catalans i espanyols, que són els pobles explícits, amb drets, reconeguts legalment, els més nombrosos i els que tenen major pes polític i econòmic. No cal dir que els espanyols compten amb l'avantatge del poder de l'estat, la judicatura, i el domini de la majoria dels mitjans de comunicació i xarxes socials.

Que en aquesta disputa els catalans portem reculant des de 1714 és una evidència i una obvietat. Que aquesta reculada s'ha accentuat després del 1er d'octubre de 2017, és una altre evidència, i que en aquesta reculada també hi té molt a veure l'arribada de gairebé dos milions d'immigrants i, a la vegada, l'emigració de prop de cinc-cents mil catalans a l'estranger.  Cal dir-ho ben fort, perquè les polítiques migratòries són competència de l'estat i, per tant, d'una de les parts en disputa. 

La política espanyola és clara: ells volen que Catalunya sigui un "sol poble", o més ben dit, que sigui una part més del seu poble, o que es dilueixi en el seu poble. Poble espanyol, per descomptat. Poble que, per cert, no ha existit mai, perquè Espanya sempre ha estat un conglomerat amb còdols ben grossos, identificables i, sovint, desagregables, més que no pas una massa més o menys uniforme i sedimentada. Ara bé, que Espanya hagi esta això la major part del seu temps, no està en contra del fet que el projecte uniformitzador ha anat avançant, i també és una obvietat que aquest procés s'ha anat accelerant els darrers 10 anys, a partir del 2017, quan la disputa per Catalunya va ser a punt de decantar-se, de forma definitiva, cap a la banda catalana. 

La reacció espanyola, amb la inestimable ajuda d'uns lideratges catalans als que la defensa de la independència, i la independència mateixa, els venia molt grossa ha estat, cal dir-ho, formidable.

Ells tenen molt clar que sí que volen que Catalunya sigui una part indestriable del seu poble. "Poble" entès a la manera castellana: és a dir, súbdits, i súbdits que criden "vivan las cadenas". Súbdits convençuts que ser súbdits és el millor que els pot passar. No ens enganyem, ser súbdit és molt còmode. Obeir sempre és més senzill que responsabilitzar-se i decidir i maldar pel propi futur. A canvi de l'obediència, l'estat ofereix un relat d'èpica i de glòria. que pot ser  banal, però també força efectiu. 

Aquests dies, amb motiu del mundial de futbol es pot comprovar això que dic: els trens de rodalies segueixen sense funcionar, però és ben fàcil trobar samarretes de la selecció espanyola entre els que pateixen les cues, els retards i les cancel·lacions de serveis.

Sovint darrera dels grans imperis hi ha una ètnia numèricament dominant,socialment disciplinada i obedient a una jerarquia. Una massa força homogènia que executa les ordres sense discussió. A canvi se li retorna pa i circ. No cal que el pa sigui el millor o gaire abundós si el circ, que inclou relats i contes, és prou bo.  Com diu Yuval Noah-Harari, els humans són éssers de relats.

Catalunya, però, no és un gran imperi. Ans al contrari, és un territori en disputa en el que els catalans hem passat de ser el grup majoritari a la minoria majoritària en bona part del país o, directament, una minoria residual a a regions cada cop més extenses. Políticament i econòmicament, el poder català es va esvaint i diluint-se. 

Els espanyols, de fet, també estan diluint-se. Però vet aquí que, des del punt de vista del poder, és molt preferible sacrificar la minoria ètnica espanyola si aquesta és substituïda per una identitat emergent espanyola basada en la immigració sud-americana i magrebina a la que es dota d'un relat d'espanyolitat. Si a més es proporcionen drets i serveis públics, i feines que permetin la subsistència, l'adhesió de la immigració a l'espanyolitat sembla, a priori, molt probable. 

Aquesta idea de crear una generació d'espanyols "no ètnics" té riscos. Per exemple, pot topar amb la fidelitat a la idealització del lloc d'origen, o amb la fe religiosa que és una identitat ubiqua en ella mateixa. Pot passar, ben bé, que una part de la immigració formi un tercer "poble" que competeixi amb el poble català i l'espanyol per la supremacia a Catalunya. 

Per no parlar que els mateixos espanyols "ètnics" reaccionaran a la seva desaparició. Els grups ultres creixen alimentats per aquesta por: la de ser substituïts per "els altres espanyols" nouvinguts. Us sona això? El Paco Candel parlava dels "altres catalans" quan es referia a l'emigració espanyola dels anys 50 i 60 que va arribar a Catalunya. 

Avui la situació és força més complexa i, a més, se superposa a la integració mai resolta a Catalunya de, precisament, aquells emigrants dels 50 i 60. Molts es van integrar i avui ells mateixos i els seus descendents son catalans. Però molts d'altres no ho van fer i aquests i els seus descendents són el poble espanyol a Catalunya. Un poble que és molt conscient de la seva identitat nacional, que és nacionalista espanyol i que, per tant, disputa Catalunya amb un pla molt clar: Catalunya és d'Espanya i Espanya és castellana. La història, llengua i cultura són, per tant, les espanyoles. El cas és que aquest poble espanyol de Catalunya, en realitat, ja no podria tornar a Espanya perquè el temps passat a Catalunya els ha allunyat de la història i tradicions i, sobretot, de la realitat dels seus origens. El que els ha passat és exactament el mateix que passa amb els nous immigrants: la idealització dels origens, i el seu us com escut contra la integració, o l'assimilació cultural per part de la majoria preexistent. per això encara avui es fa una inexplicable "Feria de abril" a Catalunya, i es poden trobar barris auto-proclamats "zona nacional".  

Aquest "poble espanyol" de Catalunya compta amb suports explícits per part de l'administració i mitjans de comunicació. Per això coses com la no-acceptació de la demanda d'Òmnium, i l'aval de la judicatura al 25% de castellà a l'escola.

Contra aquest poder, de l'estat i del poble espanyol de Catalunya, el poble català no té gaires mitjans, i els que tenia, o hauria pogut tenir, van se malbaratats de forma vergonyosa pels lideratges polítics a l'octubre de 2017. La repressió contra el poble català, en part va ser pel 155, però sobretot va ser el pacte entre elits per fer créixer la població de Catalunya de forma descontrolada, provocant l'enfonsament del sistema de serveis públics: sanitat, educació, transport, serveis socials a canvi d'una ma d'obra molt barata i sense drets que ha proporcionat beneficis ràpids a unes poques mans dels lobbies turístics i de la construcció.  Jugada mestra i càstig a la classe treballadora nacional catalana que va ser -és pura estadística- l'autèntic motor del procés d'independència entre 2010 i 2017.

El poble català no està vençut, però cal repensar moltes coses. És molt important acceptar que no som un sol poble. Sobre el paper, el pla era fantàstic i sense fissures: Qui no voldria ser ciutadà d'una república  nova de trinca, sense corrupció, social, ecològica? Tothom voldria ser-ho! No. No tothom voldria ser-ho. Els nacionalistes espanyols no volen ser-ho. En particular el poble espanyol de Catalunya no vol ser-ho. Per molt bonica que se'ls pinti, sempre preferiran el seu relat d'Espanya que el de la República Catalana. No només això, en seran hostils i la combatran. Combatran la llengua i els símbols catalans, donaran suport a la repressió amb força del nacionalisme català, ja sigui exili, presó, tortures o assassinats. Donaran suport a les iniciatives que signifiquin el càstig a qualsevol cosa que faci el més mínim tuf de catalanitat. 

No hi ha res a negociar ni a oferir a aquests colons. Són l'enemic. El principal ariet de l'estat contra el poble català és el poble espanyol de Catalunya. Per cert, tinguem-ho clar, és una força amb una quantitat de recursos immensa.

Com es dona la volta a la situació és el que cal rumiar. Més ens val deixar estar per sempre els llirismes. No som un sol poble. Pensem, doncs, en termes estratègics i avaluant les dades. El que jo dic és que la política d'immigració és estratègica. Primer, perquè cal aturar el flux migratori fins que no es disposi de serveis per a atendre als que ja hi érem i als que han vingut. Segon, perquè el nacionalisme espanyol ètnic se sent amenaçat per la immigració. El català també. El nacionalisme que superi aquesta por i obtingui l'adscripció majoritària dels immigrants tindrà un avantatge. Ara mateix, què estem fent amb els immigrats que estan arribant? Com se'ls integra a Catalunya? Què es pensa fer amb els que no tenen cap intenció d'integrar-se? Quina és la millor estratègia d'integració, quan l'estat està en contra? Amb quins mitjans es compta? Potser sí que val la pena considerar dobles línies d'ensenyament: Una de totalment catalana, amb autèntica immersió, i una "d'espanyola" que podria ser alguna semblant al model actual. No ho sé.

El que sí que sé és que Catalunya té una història, una llengua i una cultura que son atractives per elles mateixes. Molt més que la cultura impostada que hi ha darrera manifestacions culturals subvencionades del poble espanyol de Catalunya. Però hem de començar per creure'ns-ho nosaltres, i deixar-nos de llirismes: ens cal atreure a la majoria dels immigrants a les nostres files. Se'ls ha de fer veure que les condicions de treball que pateixen, la manca de serveis... són causades pel maltracte d'Espanya vers Catalunya, del que ells també en son víctimes. Cal que aprendre i parlar català sigui un avantatge real per als immigrants -per a tothom- i això passa per que els catalans fem que la llengua sigui un senyal de qualitat. En general, com a norma de conducta, els catalans hem de fer les coses bé, i en català. Hem de comprometre'ns amb el país, i ser auto-exigents. 

Reagrupem-nos, i qui vulgui, vingui d'on vingui, és convidat a fer pinya.

A Catalunya no som un sol poble, però el poble català som el poble de Catalunya. Aquest és el nostre país, i també pot ser el teu si tries ser català.