dimecres, 12 de maig de 2010

Austeritat

Era cert. Els fets d'avui fan pensar que era cert. Malgrat les mentides continuades del Sr. Rodríguez, el cas és que el govern espanyol ha estat a un pas (ara no deu estar gaire lluny, que ningú no es pensi) de fer suspensió de pagaments.

El diumenge passat es va anunciar la creació d'un impressionant fons europeu per evitar nous casos de fallida com el de Grècia. En aquell moment també es va anunciar que qui volgués accedir a aquestes ajudes hauria de fer uns ajustaments dràstics: uns plans d'austeritat.

I avui, el sr. Rodríguez ha presentat les mesures inicials d'ajustament: per començar, reducció dels sous dels funcionaris en un 5%, congelació de les pensions, abolició del xec nadó, eliminació de la retroactivitat en les ajudes per la dependència, reducció de la inversió pública...

Això per començar. En cartera, o ja anunciades, estaven la pujada de l'IVA i d'altres impostos, el retardament de l'edat de la jubilació, el copagament de les medicines. No impulsades directament pel govern, però no seran entorpides, podem preveure un enduriment del convenis col·lectius, en la línia d'incrementar les hores de treball, pel mateix sou o inferior, s'entén), i encara no s'ha abordat el tema de la reforma laboral que pretén acabar, o com a mínim reduir, les indemnitzacions per acomiadament i ves a saber quines mesures de precarització més.

Així, com de passada, sense voler dir-ho massa alt, es veu que estan parlant d'apujar els impostos als més rics, només que tothom sap que feta la llei feta la trampa i que als rics la declaració els surt negativa, que per alguna cosa serveix tenir una assessoria fiscal.

Justament, no es parla de cap reforma fiscal, que també caldria.

Totes aquestes reformes -pla d'austeritat que no és més que una agressió directa als treballadors- tenen com objectiu reduir el dèficit de l'estat. Punt. És dir, no van en la direcció de canviar a un model productiu alternatiu. De fet, aquestes mesures només serveixen per allargar una agonia i fer pagar als més dèbils els excessos i la cobdícia dels més rics: estats, entitats financers i transnacionals estan collant cada vegada més als treballadors d'arreu d'Europa, com ja ho han fet amb els treballadors d'arreu del món. Ens volen més esclaus a tots.

Si cregués en el sistema o, si més no, amb una determinada concepció social del sistema, diria que, certament si l'estat té deutes aleshores ha de fer un esforç per pagar-les. Com he sentit dir a algú, l'estat i la societat que li en dona suport, i a la que l'estat serveix, haurien de trobar la forma de mitjançant un esforç solidari, però defensant als més dèbils, respondre a les obligacions contretes. I amb una visió de mig i llarg plaç posar les bases per a un canvi de model productiu. Per estimular la creació de llocs de treball. En definitiva, en el cas de l'estat espanyol, el problema més greu de tots és el de la seva pobre diversitat de sectors productius que ha desembocat en un atur monstruós que és, ara mateix, el llast que fa impossible cap recuperació per mitjans propis.

Però jo no crec que el sistema tingui una "visió social". No la té. Jo crec que el sistema només és una conxorxa de rics i poderosos per a ser més rics i poderosos i això passa inevitablement per que la resta, els treballadors d'arreu, els autònoms, els funcionaris, els pensionistes, els petits empresaris siguin cada cop més pobres. No hi ha més.

A Islàndia van rebutjar per referèndum que Super UE i Súper FMI fiquessin les grapes a casa seva. A Grècia, un pla similar al que ha presentat avui el sr. Rodríguez va provocar que 25.000 manifestants estiguessin a punt de cremar el Parlament hel·lènic amb els diputats dins. Els ciutadans d'aquests països han tingut la dignitat de rebel·lar-se. Ja veurem si els fan creure o no. Però, d'entrada, lluiten. Aquí no. Per ara no.

La única cosa bona que li veig a tot això és que la UE ha dit que, a partir de ja, la política econòmica es decidirà a Brussel·les. Tant de bo. Espero veure aviat els inspectors alemanys passejant-se per Madrid. Els països mesells acaben colonitzats i millor que sigui per gent espavilada. Si més no, ens estalviarem haver d'aguantar tota la corrupció de polítics, alts funcionaris i alts càrrecs madrilenys. I ja posats que ens enviïn també uns quants inspectors a Barcelona, que de Millets i Pretorians aquí també anem servits.
Publica un comentari a l'entrada