divendres, 5 de gener de 2007

... i nit de reis

La inseguretat ciutadana és, juntament amb l'atur, el que preocupa més als barcelonins segons l'ajuntament. Doncs potser sí. Això no és cap bona notícia pel Saura. En fi. D'altra banda i malgrat la inseguretat ciutadana i que l'any passat van sovintejar les notícies d'assalts a pisos i cases, aquesta nit els conciutadans permetran l'entrada de tres tipus peluts a les cases.
Sorprenent. Encara que no més que els Pares Nöel que es veuen per dotzenes a balcons i finestres. És potser una forma d'exorcisme? permetem que entrin uns éssers màgics i així assegurem que no entraran els lladres?
A mi, personalment, la història dels reis i del pare Nöel que entren per finestres, balcons i xemeneies em sembla esgarrifosa. Una pel·lícula de por. Si veiés entrar tres tius pel balcó de casa no se que faria, però segur que no els deixava una sabata vella ni un plat amb aigua pels camells! Per no parlar del Pare Nöel! un tipus gras, amb un mono vermell (ampolla de CocaCola conceptualitzada) i una gran saca. No fa molta por, també? enfilant-se per les parets?
Nit de reis. Per sort, demà s'acaba. Amb el tortell acabaran les festes. Paga el tortell qui li toqui la fava. Pel camí, però, haurem pagat els regals dels pares Nöels, tions caganers, Reis i molts àpats: dinar o sopar d'empresa, sopar de la revetlla de nadal, dinar de nadal, dinar de Sant Esteve, sopar de cap d'any, dinar d'any nou, dinar de reis i tortell de reis. Més tots els entremigs i afegits que les circumstàncies familiars i personals hagin convertit en inevitables. Menció d'honor al pack de dos pots amb dotze grans de raïm pelats i sense pinyols, a tres euros, que es podia comprar al súper el mateix dia de cap d'any. I segur que ho va comprar algú.
Però el que preocupa és la inseguretat ciutadana. I la feina. Cal feina i diners per pagar-ho tot. Per pagar tot el que es compra i es gasta en la festa major del consumisme. I policia, per poder comprar i vendre amb la tranquil·litat i la certesa que ningú ens llevarà el fruit del nostre esforç, que les nostres llars són els castells on només deixem entrar al pare Nöel i als Reis.
Demà s'acaba. Haurem quedat bé amb la família i els amics. Ens haurem engreixat uns quilets, que certificaran que hem complert amb els rituals nadalencs. Un any més el comerç ens ha fet lliures.
Dilluns, les rebaixes. I seguirà el consum. Això sí: reciclarem els arbres.
Publica un comentari a l'entrada