Pàgines

dimarts, 23 de gener del 2007

unitat o reagrupament?

Del "reagrupament" en parlen alguns mitjans però, al carrer, sembla que preocupa més el fred que fa; tanmateix, aprofito que he posat un comentari al fòrum de Nació Digital i el desenvolupo una mica més aquí.
Cal unitat. Si Carretero pretén rescatar vots independentistes de l'abstenció, és una bona iniciativa. Si pretén dotar a ERC d'un corrent atractiu per als independentistes que encara voten a CiU, potser és bò, pel que tindrà de sacsejada en CiU i en ERC.
Si crea un partit, té dret a fer-ho, però la bossa de vots a repartir és la que és: La major part de l'independentisme que encara vota, ho fa a ERC. És molt probable que amb un nou partit es divideixi el vot. El rescat de vots de l'abstenció seria tan gran per justificar-ho? Es produiria una aliança entre ERC i el nou partit? quina política de pactes durien?
Reagrupament i convergència són dues paraules semànticament afins. Significa això que entregaria el govern al Mas i al Duran? s'haurien acabat les polítiques d'esquerres? Se que hi ha molt independentista que sent urticària quan se li parla de dretes i esquerres, però a mi també m'entra urticària quan sento dir que no existeixen dretes i esquerres. Sí que existeixen. I no són pas poques les diferències. Es pretén crear un corrent que recuperi aquest vot independentista ni de dretes ni d'esquerres -de dretes, en realitat-? aquesta iniciativa no hauria de partir de l'entorn de CiU? perquè, en canvi, l'entorn de CiU, se'n frega les mans i infla el globus del "reagrupament"? quina és la cosa que no m'acaba de quadrar en aquest "Reagrupament" quan a CiU, en comptes de preocupar-se per una possible fugida de vots a un nou front nacionalista més aviat se'n feliciten? perquè no dubten gens que això perjudica ERC?
Jo crec que cal unitat i crec que cal rescatar vot independentista de l'abstenció. Però és millor fer-ho des d'ERC estant.
Carretero és un valor important dins ERC i em penso que ho seguirà sent. Una altre cosa és que dins el partit lluiti per posar-se al front. És perfectament lícit (i desitjable?). Aquesta legislatura serà clau per veure cap a on ha d'evolucionar ERC. Potser d'aquí un parell d'anys serà el moment de Carretero, o potser no.
Crec que la unitat d'ERC és imprescindible, i crec que la unitat, un missatge clar, i una bona acció de govern són absolutament necessàries. No n'hi ha prou amb grans declaracions per a mobilitzar i recuperar els vots de l'abstenció. I, a més, i encara que a alguns els molesti, crec que som molts els que estem, en general, contents amb l'actuació d'ERC al govern. I potser m'equivoco, però crec que és l'únic partit català amb expectatives reals de creixement.
I perquè? doncs perquè és l'únic que defensa un projecte engrescador i ho fa amb pas ferm; si més no, a mi m'ho sembla.