dijous, 25 de gener de 2007

Per 12 a 4.

El subjecte en qüestió és un assassí confès i no penedit. El subjecte en qüestió va ser condemnat pels seus crims i va complir condemna. En l'aplicació de les lleis el subjecte en qüestió havia de sortir de la presó doncs havia complert la pena imposada per la "justícia". Però es van alçar veus que reclamaven que el càstig no havia estat suficient i es va buscar un delicte: la publicació d'uns articles a un diari per a acusar al subjecte en qüestió d'apologia del terrorisme. I la "justícia" no deixa sortir al subjecte en qüestió que se sent injustament tractat i emprèn una vaga de fam per protestar. El subjecte en qüestió és a punt de morir. El fiscal de l'estat demana presó atenuada en virtut del crític estat de salut del subjecte, però el tribunal suprem decideix per 12 a 4 que el subjecte segueixi a la presó i si mor, ell s'ho ha buscat.
Tot ha estat fet seguint escrupolosament la llei. Encara que, al final, ha calgut opinar. Dotze han opinat una cosa i quatre han opinat una altre, però un cop la decisió presa l'assumeixen tots i passa a formar part del corpus de jurisprudència. Si es torna ha donar el cas ja no caldrà opinar.
Han fet "justícia" i "jurisprudència".
Que mori.
En diuen justícia.
Jo li en dic venjança.
Jo li en dic pena de mort.
La pena de mort és un crim.
presos dispersos.
En diuen justícia.
Jo li en dic venjança.
Jo li en dic segrest
El segrest és un crim.
No és justícia. És la llei del més fort.
Quan la llei és injusta cal combatre-la.
No hi ha llei més injusta que la llei de la selva, que la llei del més fort.
Tot plegat, un dany col·lateral més. Ara a l'altre bàndol.
Avui, ens allunyem un cop més de certa idea d'humanitat.
Un altre dia infame.
Publica un comentari a l'entrada