dimarts, 23 de gener de 2007

fred

Déu n'hi do del fred que feia aquest matí. I no és res! no és res comparat amb el que encara ens ha de venir a sobre! a cota zero, company! que diuen que pot nevar a cota zero! i quan passa això és que carda un fred de pebrots. Tot l'hivern rondinant que no fa fred, doncs ara que arriba què menys que donar les gràcies i respirar alleugerits, o constipats.

El que cal és que plogui i que nevi. A veure si hi ha sort. És pel bé de tots.

Quina cosa, el Progrés. Avui, com ahir, mirant al cel per demanar neu i pluja. Per diversió,alguns, però també per beure, per regar, per construir i per treballar, tots.

Els que en saben diuen que aquest temps que tenim és degut a l'escalfament global. L'altre dia, però, van donar una notícia molt interessant: sembla que el consum d'aigua a la zona de Benidorm i la costa del ciment valenciana, triplica el de l'àrea de Barcelona. Ep! potser algú la caga, no? D'acord que la terra s'escalfa, però, potser que fem primer també una planificació urbanística com Déu mana i unes edificacions energèticament eficients i sostenibles i després ja ens queixarem. No n'hi ha prou amb
complir amb Kyoto, que tampoc es fa, cal començar per l'aixeta de casa i seguir pels engendres tipus Marina d'Or.

Fa fred i ahir va morir l'abbé Pierre, el fundador dels drapaires d'Emaús. L'objectiu dels drapaires: que a la nit de París ningú no hagi de patir el fred de l'hivern dormint al carrer si no vol, que tingui un lloc on anar, un plat calent a taula, algú que l'escolti si vol, algú que l'estimi o, si més no, que li reconegui la dignitat humana.

L'ajuntament de Barcelona activa avui el pla per als indigents, operació Fred d'Emergència, en col·laboració amb la Creu Roja. Segons l'ajuntament, 800 persones dormen al ras a Barcelona,
cada dia. Alguns, però, eleven aquesta nombre fins els 4000.
Darrera d'aquest pla d'emergència hi han, manta vegades, voluntaris socials i organitzacions compromeses.
Cada dia, no cal que faci fred, funcionen els menjadors i els albergs. I cada dia hi
ha gent al carrer. Mirem-ho com vulguem però aquí hi ha pobresa.

No tothom és de la fusta d'un abbé Pierre, d'un Pere Casaldaliga, o d'una mare Teresa. No tots som herois. El missatge punyent de l'abbé Pierre, però, és que no cal anar a Calcuta o al Mato Grosso per lluitar contra la pobresa. Pots fer-ho a Paris, a Barcelona, i a Sants...

No cal que siguem herois, però no restem indiferents.

En la competència, només guanya un i molts perden.

És aquest el millor dels mons?

Farà fred i nevarà, i cal que així sigui, pel bé de tots.

Pel bé de tots.

Pel bé de tots, moltes coses han de canviar.

No siguem indiferents.
Publica un comentari a l'entrada