divendres, 12 de gener de 2007

Llibres en català al Google Books (i 2)

A rel del darrer post, he voltat una mica per Google Books. I crec que cal fer algunes consideracions.
Google Books és una prodigi tecnològic. Estem parlant d'un sistema de gestió documental d'escala planetària. Només cal pensar el volum d'informació per adonar-se'n que estem parlant d'un projecte de molta complexitat.
Malgrat tot, és senzill d'utilitzar.
Està en versió beta. Per tant, segurament incorporarà alguna millora en la primera versió de producció. Jo he trobat a faltar una cerca per idioma.
Es tracta d'un prodigi tecnològic i també es tracta d'un esforç per dur a la xarxa una quantitat ingent de continguts.
Quins continguts? doncs exactament el que diuen les notícies dels diaris. Es tracta de digitalitzar llibres. Escanejar-los. Escanejat que no OCR. És una diferència important. Les planes dels llibres es visualitzen com imatges en el format gràfic lliure PNG. Quins llibres? tots els llibres del fons editorial de les biblioteques que participen al programa de biblioteques de Google, així com tots els llibres dels autors que decideixin afiliar-se al Google i publicar allà.
I els llibres són complets? Doncs només els que estiguin lliures de drets d'autor. És dir, de tots els llibres pot aparèixer alguna imatge escanejada. En cas de ser llibres sota drets d'autor, no lliures, cal, el permís de reproducció per a la reproducció total o parcial. Pel que he vist hi ha molta reproducció parcial. Això sí, des del Google Books podràs buscar biblioteques on tindran aquests llibres, o botigues on comprar-los.
La tasca associada al projecte de Google Books és, doncs, immensa: no és només escanejar, també cal aconseguir els permisos de reproducció i mantenir la base de dades d'ubicacions. Estic convençut que acabaran integrant el servei de préstec. Serà la base del sistema integrat mundial de biblioteques?
I és aquí quan m'he desinflat. He fet la cerca del buc insígnia de la literatura castellana: "El Quixot" (amb permís de Jordi Bilbeny, és clar) i trobo que els llibres del Quixot antics (i no subjectes a drets d'autor, ni drets de reedició) estan complets, es poden descarregar en format PDF i tot, però que els llibres moderns i en castellà modern d'edicions recents estan limitats. No es poden llegir complets. En català passarà el mateix.
Tenint en compte de quan data la gramàtica fabriana em temo molt que molt pocs llibres en català modern seran inclosos per a descàrrega completa en PDF al Google Books. És dir: tindrem una eina excel·lent per a erudits. però que no serà tan atractiva per als lectors comuns. Per a tots aquells que, com jo mateix, voldrien descarregar-se llibres per poder llegir-los a la PDA tot anant amb el metro a la feina.
Tard o d'hora caldrà que tots plegats fem una reflexió.
Sense comptar amb els de Google Books, a Internet es poden trobar llibres clàssics i moderns, legals o piratejats, parcials o complets. Exactament igual com passa amb la música o el cine. Resulta que no fa tants anys per llegir no hi havia més remei que comprar llibres o llegir-los a una biblioteca. I el mateix amb la música o el cine. La còpia no era factible, només prendre alguns apunts escadussers. D'un temps ençà la situació ha canviat completament. La còpia és tan simple com pensar-ho. Com a conseqüència, la indústria tracta de protegir el negoci provant d'impedir la còpia i posant traves legals. Sistemes Anti-còpia, canons, drets d'autor i propietat intel·lectual. Però això és el mateix que provar d'aturar un allau amb una raqueta de tennis.
Té sentit això? Ens han educat en l'engany de que les arts i la cultura són bens universals als que cal accedir per a millorar com éssers humans, quan en realitat les arts i la cultura són objectes que pertanyen a les editorials i productores. Ara que finalment estem en condicions d'universalitzar les arts i la cultura, els que fins avui han mantingut el mite dels bens universals en benefici propi clamen al cel.
La llei ha definit el concepte de bé públic i hem passat de la cultura i art lliure, a la cultura i el coneixement de domini públic que, inevitablement, duu associat la cultura i art t privats, o "lliures" entre cometes, segons el vocabulari de la societat de consum.

Malgrat tot, és una iniciativa històrica. Malgrat la indústria editorial i el segrest de la cultura, és un gran pas endavant per la humanitat. D'això n'estic convençut.
I, a més, crec que ens farà reflexionar a tots plegats. La xarxa obre el camí que ens condueix als continguts lliures. Cal recuperar l'art i la cultura. Que deixin de ser "lliures" per a ser, senzillament, lliures.
Felicitats a Google, per l'encert. I felicitats per la iniciativa de la conselleria i de les biblioteques catalanes. Aquest és un gran projecte.
Publica un comentari a l'entrada