dimecres, 3 de gener de 2007

Informe Lugano

Primera entrada de l'any.
Al fòrum de NacioDigital hi ha un fil que parla dels autobusos que van amb gas natural. El fil va derivant i té un parell de sortides humorístiques, però hi ha una reflexió d'algú que proposa reduir la població per contrarestar els efectes de l'escassedat d'energia. Aquesta intervenció m'ha fet pensar en l'"Informe Lugano" de Susan George. És un informe fictici adreçat a la gent més poderosa del planeta en el que s'exposa una estratègia per mantenir el "desenvolupament" econòmic neoliberal. L'estratègia és reduir la població mundial fins als nivells de la dècada dels 70. Per a fer-ho es proposa desfermar malalties, epidèmies, conflictes armats i devastacions de tota mena. El millor del cas és que l'estratègia proposada sembla que s'està aplicant. (manca d'educació, SIDA, canvi climàtic, esgotament de recursos...)
Un dels perills que posa de relleu l'informe és que les forces que es deslliuren són molt poderoses i que no es pot garantir que no acabin afectant la població dels països rics...
El llibre és escrit amb la fredor dels informes. No es parla de vides humanes sinó de milions d'unitats. Una mort és una tragèdia, un milió una estadística, segons Stalin. És , en certa manera, la forma de parlar del nostre model productiu, on som recursos abans que humans, i manta vegades, només recursos.

L'escassedat de recursos serà un drama que potser viurem nosaltres i segurament els nostres fills.
Reducció de la població, però no per a combatre l'escassedat, sinó com a conseqüència. La llei de la selva, de nou. La llei del més fort. Sobreviuen els millors, els més preparats, els competidors més ben adaptats.
Seria fantàstic pensar que l'objectiu de l'espècie és dur la vida més enllà de la terra, dur la vida a altres planetes; Carl Sagan deia que si es trobava a algun ésser extraterrestre d'una civilització més avançada li preguntaria "com vau aconseguir evitar l'holocaust atòmic?" Potser avui la pregunta seria una altre.
Si realment la llei que acaba imperant sobre la terra és la llei del més fort i si algun dia la humanitat assoleix el seu objectiu de colonitzar altres mons, em temo que els astronautes humans ho faran amb l'esvàstica com a bandera. Si un Carl Sagan d'un altre planeta es dirigís als astronautes humans per preguntar-lis res seria o fulminat o capturat per a fer experiments.

És això el progrés? es tracta, simplement, de ser els més forts?

Si la llei és injusta cal combatre-la.
No hi ha llei més injusta que la del més fort.
Publica un comentari a l'entrada