dissabte, 27 de gener de 2007

tres milions

En Xavier Vendrell ha escrit un article a l'Avui en el que quantifica el número de vots que cal per a fer que la independència de Catalunya esdevingui realitat: tres milions de vots suposant un cens electoral similar a l'actual, entenc.
Difícil, no? un moviment independentista que hauria de guanyar amb majoria absoluta al Parlament, plantejar un referèndum seguint el model Montenegrí i guanyar aquest referèndum per un 55% mínim de suport.
ERC, que és la única opció independentista al Parlament, rep el suport del 18% de l'electorat. De 18% a 55% hi ha un salt important. Caldria passar de 21 diputats a 70, per fer número rodons.
Aquest número de diputats els va tenir en algun moment CiU però CiU no va donar el pas cap a la independència, simplement perquè no estava al seu programa. Simplement perquè la base social de CiU no era ni és majoritàriament independentista i segurament tampoc hauria votat afirmativament de forma majoritària en un improbable referèndum d'autodeterminació. I avui, tampoc no ho faria.
L'abstenció és una incògnita. Hi ha qui diu que si el 100% del cos electoral vota, els resultats no variarien gaire de si només ho feia el 50% o menys. També, però, el vot més militant sura en condicions de molt alta abstenció i mercè la llei d'Hondt poden provocar alguna distorsió. També es diu que l'abstenció alta perjudica l'esquerra. El vot independentista, per la seva banda, ha estat tradicionalment fraccionat i només recentment s'ha agrupat en part entorn d'ERC. Sembla evident, però, que encara hi ha una bossa de vot independentista a l'abstenció. No és clar quin volum té aquesta bossa de vot independentista. Tampoc és evident quina mena de missatge cal donar per a recuperar aquesta bossa.
D'altra banda, sembla que un procés d'emancipació nacional ha de mobilitzar al cos electoral. Atenent al cas Montenegrí veiem que va haver de votar més de la meitat del cens per a que la UE el donés pe bo. L'estatutet d'autonomia de Catalunya no hauria estat acceptat com a constitució per la UE pel fet que va votar menys de la meitat del cos electoral al referèndum.
Potser si en comptes de votar per acceptar les retallades s'hagués votat per l'estatut del Parlament la participació hauria estat més entusiasta, i si en comptes de votar per un estatut d'autonomia s'hagués votat la Carta Magna de la República, potser també.
El cert és que l'abstenció va ser molt alta. Aquesta abstenció no tan alta va seguir a les eleccions nacionals al Parlament de Catalunya. Hi ha una greu manca de confiança del poble envers dels seus representants. pot haver-hi res de més greu?
L'article d'en Xavier Vendrell diu que per avançar envers la independència cal sumar voluntats provinents de tots els partits i de l'abstenció.
I abans d'això, afegeixo, recuperar la confiança. Si no som capaços de defensar-nos els uns als altres, de cuidar-nos entre tots plegats, de superar les nostres diferències, si no som capaços de recuperar la confiança entre nosaltres i amb els nostres representants, si no som capaços de ser solidaris envers els compatriotes, per sobre de partits, orígens i races, aleshores ja no cal seguir esforçant-se. Si no som capaços de posar els valors de solidaritat, llibertat, igualtat, justícia al centre de la nostra vida en comú i identificar aquests valors amb Catalunya, aleshores, companys, ja podem dir que estem acabats.
Publica un comentari a l'entrada