Avui, seixanta set anys després, un "gobierno de España" que es diu d'esquerres és incapaç, per por del franquisme que encara cavalca, de declarar ilegal el "judici" que va condemnar al president democràtic que va triar lliurement el Poble Català. Avui, aquesta vergonya encara no ha estat reparada. Tampoc han estat tornats als particulars, molts encara vius, els papers que els franquistes, feixistes a la fi, van expoliar i amuntegar a Salamanca. Avui, aquesta altra vergonya tampoc no ha estat esmenada.
Són tantes vergonyes i ofenses que no han estat esmenades ni s'ha demanat perdó. Però la primera mentida és dir que hi va haver una reconciliació. No n'hi ha hagut pas.
I tal vegada és que s'acosta el temps en que ja no es voldrà més fer les paus.
El ZP i el Mariano estan a veure qui la té, l'estanquera, més grossa. I l'estatutet penjant d'un fil.
I després vindran els estúpids homes blancs a repartir caramels i mirallets de colors i prometran xecs d'habitatge i xecs sanitaris i petons pels nens i somriures per tothom. I encara tindran vots. I potser pensaran que aquest país està vençut.
Però no.
No perdrem la memòria de Companys, i mentre quedi un sol paper català a Salamanca hi haurà qui tindrà dignitat i en reclamarà el retorn. I potser retornaran, o potser no, però si no tornen la vergonya serà pels carcellers, pels assassins. La vergonya i el càstig quan arribarà.
Els papers, els darrers presos del franquisme. Els darrers exiliats.
I mentre el nostre país no sigui lliure, de Companys en farem un exemple de fidelitat, honor i valentia.
Els camarades d'Esquerra, com cada any, aquesta matinada passada han anat amb torxes enceses al fossar de Montjuïc. A recordar al President. A renovar els vots.
No perdrem la memòria de Companys. Recordarem les seves paraules. En farem un escut i una llança. Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena.
"Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada