dimarts, 2 d’octubre de 2007

T-5 (àlies T-Sud)

L'aeroport del Prat és una infraestructura de l'estat. Això que és tan obvi cal recordar-ho. Pertany a l'estat. El gestiona l'estat a través d'AENA. AENA executa la política aeroportuària de l'estat. La política aeroportuària de l'estat te un model clar i definit: un gran aeroport: Barajas, una companyia de bandera: Iberia.

I més enllà de política aeroportuària, hi ha política general: Una gran capital financera, comercial, industrial... ben connectada amb tot el món, amb un hinterland que va de Portbou, a Finisterre, Lisboa i Cadis. És tan senzill com això.

L'estat administra aquest model central amb convicció. Amb eficàcia, inclús. Des del punt de vista del centre, és clar. Espanya és Madrid i perifèria. Algú ho dubtava?

I a molta gent ja li va bé. A molta gent que mana, i a molta més gent que no mana, ja els va bé que això sigui així. Per descomptat a molta gent de Madrid i també, a molta, molta gent de la perifèria. A molta gent d'aquest fragment de perifèria conegut com Catalunya ja els va bé ser perifèrics.

A d'altres no ens va bé. D'altres pensem que això no és una perifèria, sinó un país, i que en aquest país es viuria millor, o senzillament bé, si es pogués disposar dels recursos propis. Si, simplement, els recursos i els calers de Catalunya no volessin, amb pont aeri, de T5 a T4, a Madrid. La nova T5, altrament coneguda com la T-Sud, de Barajas. L'enèsima derrota de Catalunya.

I va el conseller Nadal que diu que el govern està moderadament satisfet, i l'Hereu que parla d'una solució racional. Però els capitostos del PSC que saben que AENA, i ZP com a responsable últim, els ha tornat a enganyar. Els havia fet promeses que no pensava cumplir. ZP, el gran mentider. El PSC amb el cul a l'aire un altre cop. IC, l'escuder fidel, potser massa fidel, no? que diu que sí al mateix que el PSC. Esquerra ha trigat algunes hores a piular potser perquè tenien la gola embussada empassant-se el gripau, però finalment, les declaracions han estat las úniques possibles. El repartiment de la T5 entre One World i Star Alliance ha estat el pitjor des del punt de vista del país.

Però és que fins-hi-tot seria dolenta des del punt de vista d'una regió sense ínfules de nació preambular. C's han dit que la decisió presa barra el pas a un aeroport intercontinental. El PP també ho ha vist això. Per descomptat, a CiU no han trigat ni tres segons a fer sang. I ben fet que fan. Que li cantin la canya a ZP. Encara que, ben mirat, ara és fàcil queixar-se. El que era difícil era plantar cara fa un any i mig.

En fi. El problema que tenim és que no hi havia res a fer. Parlar del Prat com "l'aeroport de Brcelona" és un lloc comú, però és una perversió del llenguatge. El Prat és un aeroport de l'estat. No de Catalunya. No de Barcelona. No ho és. No ho era. I l'estatutet només planteja la possibilitat que si l'estat i les lleis de l'estat graciosament ho concedeixen, algun dia la Generalitat podrà participar en la gestió. Ni més ni menys. De fet, doncs, res.

L'estatutet, amb el redactat aprovat en referèndum, certifica que l'estat seguirà fent exactamente el que li roti amb l'aeroport. I el que han fet és el que hem vist: han fet la T5.

I aqui ens han enganyat els que deien que un cop aprovat l'estatutet es negociaria per obtenir els aeroports i tantes altres coses i que això no tenia que estar a l'estatutet.

L'any passat es va veure l'ocupació de les pistes, conseqüencia de la gestió l'estat. Aquest any s'ha vist com la T5, alies la T-Sud, esdevindrà el gran alimentador de clients per al vols intercontinentals de la T-4 de Barajas, conseqüència també de la gestió de l'estat.

I llavors un es planteja que el nostre primer mal és l'us fraudulent dels mots. No es podia dir que es negociaria perquè per negociar cal tenir una posició de força. Negociar vol dir que tu i el teu adversari us podeu esclafar els ous mútuament, i es negocia per evitar esclafar-se'n mútuament més d'un. En el cas de l'aeroport, no es podia negociar res perquè els ous de l'estat estaven lliures de perill mentre que els "negociadors" catalans, com de costum, estaven agafats pels collons. Però no per l'estat, sinó retorçant-se els collons entre ells. El que ha passat avui és conseqüència del que va passar llavors.

Més que res, perquè l'estat és l'amo de l'aeroport; i l'estatutet aprovat en referèndum així ho confirmava. L'estatutet diu que si a l'estat li surt dels pebrots li concedirà graciosament a la Genralitat la participació en la gestió de l'aeroport. O no. I, en tot cas, quan l'estat vulgui. Bé, i això a manca de veure com quedarà l'estatutet després del TC.

Potser el TC afegirà el dret de cuixa pels funcionaris d'AENA.
Publica un comentari a l'entrada