dimarts, 9 d’octubre de 2007

Monzó a Frankfurt

La cultura catalana s'ha presentat avui a Frankfurt. Segons el TN, el discurs inaugural de Quim Monzó ha estat el gran moment de l'acte inaugural i el que ha arrencat més aplaudiments.

Segurament triar a Monzó per al discurs inaugural ha estat un encert. Molt més enllà de l'èxit anecdòtic en el discurs, Monzó és un autor de referència. Algú imprescindible a l'hora de llistar els noms de la llengua catalana. L'autor canònic. Els detractors, que també en te, diuen que llegir a Monzó és massa fàcil, que és massa comercial, o massa "de pose". Que Monzó és un autor de Sant Jordi.

Doncs mira, potser sí que ho serà d'autor de Sant Jordi. Jo reconec que un llibre de Monzó sempre cau pel dia del patró. I segur que és comercial. Ha de ser-ho per força, doncs, que jo sàpiga, aquest senyor deu ser dels pocs escriptors propiament dits en la nostra llengua, o sigui, que viu d'escriure, de vendre articles, traduccions, o novel·les... sí, és cert, té massa tirada mediàtica, però, és que, per ventura, no són creació literària les seves intervencions als mitjans?

Al final, per a enveja dels detractors, Quim Monzó va a Frankfurt i dona la cara per la literatura catalana. Aquesta literatura desestructurada i no oficial de veritat en cap dels estats on es localitza. Una llengua que és oficial sempre que no molesti al turisme, ni als negocis, ni als repartidors de butà. Malgrat tot, una llengua que alguna cosa té a dir a Frankfurt.

Senyor Monzó, moltes gràcies per l'orgull que m'ha fet sentir. Que segurament a vostè això se la bufa, perquè ni sap qui soc ni li interessa, i ben fet que fa home que prou feina que te amb els seus afers com per preocupar-se massa de conèixer als seus fans. Però igualment, gràcies, per l'orgull d'avui i pels llibres de sempre.
Publica un comentari a l'entrada