divendres, 12 d’octubre de 2007

res a celebrar

Res a celebrar. Res.
Celebrar què? El genocidi del pobles indígenes d'Amèrica? Celebrar la imposició per la força d'una llengua i una cultura forasteres als supervivents de la massacre? O el continuat recurs a les armes -què altra cosa sinó un amenaça de mort són les desfilades militars d'aquests dies- per a recordar la "sagrada unidad de la patria"?
Celebrar que aquí, de nacions només n'hi ha una, i que la meva només és preambular i gràcies? Que ho gaudeixi mentre el constitucional no ho tombi? Celebrar que no es respecten ni els referèndums "constitucionals" per refrendar estatutets de pacotilla?
Això he de celebrar? Que el meu país no te dret a existir?
I la dreta espanyola demana que la gent pengi estanqueres als balcons. I que expressin l'orgull de ser espanyols. I ja veuràs com algú ho fa.
Algú ho celebrarà. Sempre hi ha gent per tot. Però jo crec que aquesta "festa" exalta el genocidi, la repressió i la imposició per la força.
Per vergonya, farien millor d'estar callats.
No. Jo no tinc res a celebrar
Publica un comentari a l'entrada