dilluns, 1 d’octubre de 2007

T-Sud. El desenllaç

Demà es farà pública l'assignació de la Terminal Sud de l'aeroport de Barcelona.

Pot ser que es faci una assignació a Star Alliance, que pot permetre que companyies asiàtiques tinguin interès en posar la seva base del sud d'Europa a Barcelona. Tindríem que Barcelona podria ser un hub de vols intercontinentals. La porta d'Àsia al sud d'Europa.

Alternativament, es podria assignar a One World (Iberia, ClickAir, pont aeri...). O també es podria prendre la decisió de repartir l'assignació de la T-Sud entre Star Alliance i OneWorld.
En aquest cas, Star Alliance no podria créixer al Prat. Barcelona seria un gran aeroport europeu, sens dubte, però el seu futur com hub intercontinental estaria barrat. La T-Sud seria el gran alimentador de la T-4 de Madrid. Barcelona tindrià un accés privilegiat als vols intercontinentals... de Barajas.

Demà, la resolució del cas. Tanmateix, qui es fia de ZP?

Serà l'enèsima derrota catalana? El mandarinat madrileny farà i desfarà a casa nostra un cop més? ZP, el Pepe el sonrisas, promet molt, i és molt simpàtic, i ens estima molt. Tant, que ahir, els avions de la patrulla Águila van venir a fer uns bonics exercicis aeris a les platges de Barcelona. Fins hi tot ens van emmerdar el cel amb una estanquera gegant de fum . Què bonics els avions. A Barcelona, per la seva festa, el ZP li ha regalat un bonic show aeri.

Però AENA segueix pensant en clau madrilenya, i en clau Iberia. I sap que els avions, a més de bonics, també són calers. Calers per Madrid. Calers pels funcionaris de Madrid. Calers que no seran per Catalunya. Calers de Catalunya que, literalment, volaran a Madrid.

I a tot això es va renunciar amb l'estatutet. I ens van dir als que votàvem NO que érem uns desgraciats, i uns antipatriotes i no se quantes merdes més. I el Montilla que va i diu que no hauríem de mirar a Iberia amb mals ulls. Igual li han dit que vagi preparant el terreny.

Tant de bo que m'equivoqui, però em temo que demà veurem, un cop més, com de necessària és la independència. D'altra banda, i això és el que és trist perquè se sabia, és que aquí no passarà res que no ens haurem buscat.
Publica un comentari a l'entrada