full de ruta

El full de ruta proposat pel govern basc està molt ben explicat en aquest reportatge de "El Peródico" d'ahir.
El reprodueixo aquí: "

Quatre passos i tres anys per arribar a un "referèndum resolutiu"

EFE
MADRID

El full de ruta proposat avui pel lehendakari Ibarretxe consta de quatre passos, ofereix dues vies diferents i inclou dues consultes als ciutadans: la primera, el 25 d'octubre del 2008, i un "referèndum resolutiu", el segon semestre del 2010.

Aquests són, exposats de forma esquemàtica, els quatre passos de la proposta:

PAS 1. OFERTA D'UN PACTE POLÍTIC AL PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL. Juny del 2008.

Ibarretxe proposarà a Zapatero un "Pacte Polític entre Euskadi i Espanya" basat en un principi "ètic" (rebuig a la violència) i un altre de "democràtic" (respecte a la voluntat de la societat basca).

El pacte permetria abordar el final dialogat de la violència segons les condicions establertes pel Congrés el 2005 i obrir un procés de negociació entre tots els partits bascos "sense exclusions", per definir un "nou futur de relació política".

PAS 2. PARLAMENT BASC. Juny del 2008.

A partir d'aquí, la proposta té dos camins possibles:

1) El Parlament basc ratifica el Pacte amb el president del Govern espanyol i autoritza una "consulta ratificadora" que seria "jurídicament vinculant".

2) Si no hi ha Pacte entre Zapatero i Ibarretxe, el Parlament basc autoritzaria una "consulta habilitadora" per obrir un doble procés de diàleg cap al "final definitiu de la violència" i la "solució del conflicte polític".

Si la Cambra basca no aprovés cap d'aquestes opcions, el lehendakari la dissoldria i convocaria eleccions.

PAS 3. CONSULTA. 25 d'octubre del 2008.

En funció del que decideixi el Parlament Basc se celebraria:

1) Una "consulta ratificadora" del pacte aconseguit amb el president del Govern espanyol. Segons Ibarretxe seria "jurídicament vinculant" i la convocarien "conjuntament el president espanyol i el lehendakari".

2) Una "consulta habilitadora" amb la qual la societat basca instaria un doble mandat:

a) al Govern i ETA perquè iniciïn un procés de diàleg que porti al final definitiu de la violència. En aquest cas, ETA ha de mostrar la seva "voluntat inequívoca d'abandonar el terrorisme".

b) a totes les forces polítiques "sense exclusions", perquè arribin a un "acord de normalització política" sobre el "dret a decidir" del poble basc i la "territorialitat" (les relacions amb Navarra).

Aquesta "consulta habilitadora", segons Ibarretxe, no seria jurídicament vinculant però tindria "plena validesa política, social i democràtica".

Després de qualsevol de les consultes, Ibarretxe dissoldria el Parlament i convocaria eleccions.

PAS 4. NEGOCIACIÓ I REFERÈNDUM. Segon semestre del 2010.

Després del resultat positiu de la consulta anterior, ETA "estaria obligada a realitzar una manifestació inequívoca, creïble i demostrable de la seva voluntat de posar fi a la lluita armada".

ETA i el Govern obririen una "taula de diàleg" i les forces polítiques "sense exclusions", una altra. En aquesta segona taula no hi podria haver vetos ni bloquejos.

El procés culminaria amb un "referèndum resolutiu" que plasmés el dret del poble basc a "decidir lliurement el seu propi futur" el segon semestre del 2010."
(El Periódico de Catalunya, 28 de setembre de 2007)

Tot aquest pla em trontolla molt. Això del "Pacte Polític entre Euskadi i Espanya" és el que em te més intrigat. Què es vol pactar? és el penúltim intent de reforma de l'estat?

Si hem de fer cas del full de ruta, el que intentarà pactar és el reconeixement "jurídic" del dret d'autodeterminació... però això requeriria un canvi en la constitució espanyola i en l'estatut de Gernika. En el molt improbable cas que a Madrid hi estiguessin d'acord amb el pacte, és impossible de fer en un any.

En aquest sentit, em sembla que ja es pot garantir que no hi haurà pacte, per tant, el parlament basc, en cas que es mantinguin les relacions de forces actuals donarà permís per a fer una "consulta habilitadora" per a instar, demanar que s'hi posin o que s'esforcin a posar-se d'acord en que ETA deixi les armes i que el govern espanyol i ETA negociin la finalització de la violència: suposo que es refereix al retorn dels presos al País Basc, punt u, i dos: que tots els partits polítics, esquerra abertzale inclosa, es seguin a una taula per parlar sobre el dret d'autodeterminació i sobre la qüestió de Navarra.

Després d'aquesta consulta es dissoldria el Parlament Basc, es convocarien noves eleccions i el nou govern que en sortís tindria (suposant el suficient suport parlamentari) la responsabilitat de convocar un referèndum, plebiscit, consulta, per l'autodeterminació durant el segon semestre de 2010.

Suposant com objectiu la independència d'Euskadi i utilitzant una frase de pel·lícula, es podria dir que en tot aquest pla i hi han milers de coses que encara poden anar malament. Tot plegat, un full de ruta. Aquí encara pot passar de tot i quedar en no res.

Tanmateix, mentre uns proposen un full de ruta per a l'autodeterminació, altres demanen referèndums per acceptar o rebutjar les retallades del TC.

Amb tot, tant Carod com Mas han remarcat un fet important: No és comparable la situació de Catalunya amb la del País Basc.

La diferència és que Ibarretxe és Lehendakari i cap d'un govern que, amb dos collons, una majoria parlamentària, i l'abstenció de Batasuna, ha proposat un full de ruta més o menys verossímil.

La paraula clau no és Ibarretxe, la paraula clau és govern.

El govern de la Generalitat no ha proposat cap full de ruta. Carod va expressar un desig: un referèndum al 2014, i res més. Ho va fer ell. No el govern.

No només això. El principal partit de l'oposició, a Catalunya, no està disposat a proposar un full de ruta en el cas, improbable, que arribi al govern. De fet, vam poder veure no fa tant com es pretenia usar aquest argument de forma molt barroera per provar de desestabilitzar al govern d'Entesa: les declaracions de Vendrell a la calçotada, però després van ser incapaços de votar una resolució en favor de l'autodeterminació.

Dels partits del govern, n'hi ha un que sí que desitja la independència. I prou. Plantejar un full de ruta avui, a Catalunya, que només comptaria amb els vots d'Esquerra al parlament és, senzillament, una pèrdua de temps.

Però cal seguir parlant-ne. I cal fer força per arribar a poder plantejar algun dia un referèndum.

Perquè la qüestió és què votaria el poble en un referèndum. Si parlem només del Principat, crec que per territoris guanyaria l'opció independentista i clarament. En canvi, el resultat en % de vots totals estaria igualat. No crec que l'abstenció fos alta. Un referèndum amb les condicions del de Montenegro és un objectiu assolible.

El que cal tenir clar és que per plantejar el referèndum és necessari tenir un govern que l'organitzi i una majoria al parlament que en doni suport. Vet aquí el nostre combat.

En tot cas, però, molta sort Lehendakari. Molta sort amb el full de ruta. Que el seu esforç contribueixi a dur la Pau i la Llibertat a Euskadi.

Gora Euskadi Askatuta!