diumenge, 9 de setembre de 2007

Klein i prèvia de l'11

Avui, variat i curt:
Naomi Klein, l'autora de "No Logo" i "Barreres i finestres", llibres de referència dels alter-mundialistes, està a punt de treure nou llibre "The Shock doctrine".
Per anar fent boca, aquest vídeo ens pot il·lustrar sobre el contingut i temàtica de la nova producció de la periodista canadenca.



Bé, a veure quan triga a arribar aquí.

Més. Pujol diu quq cada cop hi han més independentistes, com a conseqüència del cansament mutu amb Espanya; Maragall es mostra mig d'acord amb la vaga fiscal; Mas vol "refundar" el catalanisme. Coi, com es nota que s'acosta l'11 de setembre i cal marcar paquet.
En particular, la "refundació" del Mas te tots els vicis: CdC en seria la casa comuna i en tindria el lideratge, un espai que aplegaria als "descontents" d'Esquerra i PSC (aaah!). Segur que transversal vol dir allò tan suat de "per sobre de dretes i esquerres", i segur que seran molt sobiranistes, però jo la paraula independència segueixo sense veure-la escrita enlloc.
En fi. Una refundació que no se la creu ni el Duran, que ja ha dit que els demòcrata-cristians no s'ajunten amb rojos i separatistes. Gràcies per l'afalac. Aquest home acabarà caient-me bé.
I cap a la Diada marxem. 11 de setembre que, segons l'estatutet, és la festa nacional de Catalunya; nacional en minúscules i de nació preambular, però això és el que hi ha. El que de forma democràtica i legítima es va aprovar en referèndum. Amb un 51% d'abstenció, cal recordar. Segurament és cert que avui hi han més independentistes que fa deu anys, per dir alguna cosa, però em temo que, sobretot, hi han molts, però molts més abstencionistes, i crec que anem a més.
És això? les democràcies moren per dimissió? per la dimissió del poble? El poble que hauria de poder-se tocar, sentir i olorar però que avui és molt menys perceptible que l'estat que és un artefacte biodegradable? Al deixar de ser persones, deixem també de ser poble? a l'acceptar que som recursos del sistema, dimitim com a poble? és, com sempre, la pèrdua de dignitat humana la que ens duu a l'Abstenció? a l'Abstenció gran, vull dir. La que va més enllà del fet puntual de deixar d'anar a votar.
Publica un comentari a l'entrada