Vist i sentit el debat d'aquests dos dies, em queda clar que el govern d'Entesa està molt més ben lligat i funciona amb molta més eficàcia que no pas CiU i PP voldrien.
Però anem a pams. Estil. El president Montilla te un estil oratori sec, poc florit, i la seva pronunciació encaixa en la que cabria esperar d'algú castellanoparlant que habitualment usa la seva llengua. Tanmateix, el llenguatge emprat és correcte. Li caldria corregir els "no" amb els que acaba moltes frases. És un vici que em sembla que també te en castellà.
Montilla va relatar ahir l'obra de govern de la Generalitat en aquests darrers 10 mesos de legislatura. Només li va caldre fer això i presentar els projectes per a la resta de la legislatura per a obtenir un discurs prou sòlid. Ahir, com a militant d'Esquerra, partit de govern, només em vaig sentir incomodat amb certa referència ambigua a la relació entre Catalunya i Espanya, que avui en Ridao ha matisat, i ha marcat el perfil propi d'Esquerra, sense entrar en més debat. Per aclarir dubtes, ha deixat clar el que fa Esquerra al govern: "Treballar per la independència des del govern".
El que s'ha vist avui és que el govern d'Entesa el formen tres partits d'esquerra, diferents entre ells però capaços d'arribar a uns acords fonamentals, si més no en aquest moment, del país. Espero que facin una bona tasca. En aquest sentit, un comentari del Sirera, del PP, és important: ja portem quatre anys de governs d'esquerra al Principat. Accepto que els tres primers han estat moguts i centrats en l'estatutet. Però cada vegada menys hem de sentir l'excusa de que el país duu el llast de molts anys de governs de dretes. Això cada cop quedarà més lluny. I trigarà a tornar a donar-se.
La intervenció de Mas, així com la de Sirera i Rivera, han dibuixat, com era d'esperar, un país diferent del pintat per Montilla, Iceta, Ridao i Bosch.
Per cert, si parlem de tripartit (PSC + ERC +IC) al govern, també podem parlar de tripartit de l'oposició (CiU + PP + Cs), no?
La del Mas ha tingut algun moment: Segons Mas, el dia que no hi hagi conflicte entre Catalunya i Espanya, Catalunya no existirà. Fantàstic. Jo sóc independentista. Justament penso el contrari. Justament espero poder superar algun dia el conflicte amb Espanya. Justament espero que algun dia Espanya i Catalunya no tinguin conflicte. Que simplement siguin països veïns. O germans. Com ho són els països escandinaus entre ells. però es veu que a Mas ja li va bé el model actual. De conflicte permanent. De peix al cove. De voler ser, o fer-ho veure, però sense arribar a ser.
La segona del Mas:, si el TC es carrega l'estatutet, aleshores caldria fer un segon referèndum sobre la cosa que hagi deixat el TC. Bé, ara ja sabem quina mena de referèndum vol el Mas. No vol un referèndum d'autodeterminació. Vol un referèndum per a fer empassar les deixalles del TC. Vet aquí el significat que li dona a la paraula sobiranisme.
Això sí, tot serà sobre un catalanisme refundat. És molt trist veure com fins-hi tot al PSC ho tenen més clar que en Mas que és això del catalanisme. Per cert, interessant la referència d'Iceta al llibre de Richard Sennet, "la corrupció del caràcter". Una lectura més per afegir a la llista.
La meva impressió és que CiU va molt, però molt, perduda. Encara no ha paït les derrotes consecutives enfront el bloc d'esquerres i ara mateix demostra una alarmant desubicació ideològica. Això no és bo. CiU és important pel país. Qualsevol intent de millora en l'autogovern requereix la mobilització de tot el conjunt d'electorat nacionalista que, per qüestions ideològiques, mai no votaria Esquerra.
I el Sirera. El hooligan. Fantàstica la referència a l'Èric i l'exercit del Fenix com un exemple de l'adoctrinament ideològic que s'està aplicant als infants catalans, segons el PP, és clar. Genial. Serà extraterrestre? L'estil Acebes de veritat i no la mala imitació del Felip Puig.
El Bosch ha fet un comentari interessant. Sorprenentment el tripartit de l'oposició ha ignorat completament les qüestions climàtiques. No s'ha demanat comptes sobre els esforços fets pel govern en aquests sentit. No ha colat "l'aclaració" de Felip Puig en resposta al Bosch assimilant les preguntes de Mas sobre la MAT o el 4rt cinturó a qüestions ambientals. Sí, és clar, admeten i reclamen aquest enfocament. Però el Felip Puig ha fet trampa. L'enfocament que dona CiU sobre aquestes qüestions no té el caràcter central que l'hi donen els representants d'IC o d'Esquerra.
Una altre aportació interessant dels ecosocialistes ha estat la reivindicació del ferrocarril i l'anunci dels projectes associats a aquest mitjà. La reivindicació del ferrocarril és quelcom que Esquerra també subscriu.
Els partits del govern han centrat les seves intervencions ressaltant l'acció de govern, en amplitud de fronts, i desglossant-ne els resultats. L'oposició, ha atacat per on ha pogut. Ha destacat les mancances i ha minimitzat els èxits. Tanmateix, tots tres partits de l'oposició han sentit com se'ls recordava les seves recents turbulències internes: El cas Duran a CiU, la dimissió de Piqué al PP, i les lluites i divisions internes a Cs. En conjunt, com ha dit un diputat socialista, un govern consolidat i a l'ofensiva, i una oposició tocada i a la defensiva. Els desastres de l'estiu: renfe, aeroports, autopistes, apagades... no han estat munició útil. El govern ha tingut prou amb recordar que tots aquests serveis són competència de Madrid.
I de pas, dir també que Montilla ha donat la cara en tot moment. No hi han hagut torns de paraula ni per Saura ni perCarod. Ben fet. Un senyal inequívoc d'unitat del govern d'Entesa. No han deixat flancs.
Em fa l'efecte que des de CiU no havien preparat aquest debat amb prou serietat. Crec, sincerament, que cometen un error molt greu: menystenen Montilla i el seu govern
Montilla tindrà totes les pegues que vulguis, però que ningú no s'equivoqui. No s'arriba a President de la Generalitat si no es tenen qualitats per ser-ho. Despreciar a Montilla és un error.
Del Rivera no dic res. Si el Sirera és un freaky, el Rivera no vegis. Els col·legues de tripartit del Mas són una fira de monstres. En castellà diuen allò de "Dime con quién andas..."
Una cosa que m'ha cridat l'atenció al llarg del dia és la importància que els mitjans han donat a la declaració de Montilla de "si jo estigués subordinat al PSOE ara no seria president". Quan ho he sentit, jo no li he donat més relevància. Sempre m'ha semblat que Montilla és president malgrat el ZP. Jo considerava com molt probable que la sociovergència fos una de les clàusules del tenebrós pacte de l'estatutet. Tanmateix, sembla ser que això ha cridat molt l'atenció. Com si sorprengués aquesta declaració de independència del president.
En fi. Poca cosa més. Un parell de consideracions sobre el darrer post en el que parlava de l'ajuda de 3000€ per fill nascut o adoptat a les famílies monoparentals, nombroses o amb fills discapacitats: no son 3000€ sinó 3500€. I segona: Amb la seva proposta, Esquerra millorava l'ajut per a grups més desfavorits. Feia la llei més social,o més d'esquerres, si es vol. De fet, però, més que xecs, que això ja ho proposava la dreta, el que calen són polítiques actives de suport a les famílies: ja siguin millores en horaris laborals o permisos retribuïts, millora i increment de la xarxa pública de guarderies, o rebaixes fiscals pels fills d'acord amb els nivells de renda
O sigui: xec de 2500€/3500€. D'acord. És el que hi ha. Segurament una mesura feta amb l'ull posat a les eleccions del març. Aquesta no és la mesura que caldria esperar d'un govern d'esquerres, o si més no, no la única. Valdria com a acompanyament. No com a acció principal. És, com deia ahir, peix al cove. Avui ho ha dit en Ridao. Pel que fa a la relació amb Madrid, no ens hem mogut dels vicis que no s'han pogut superar amb l'estatutet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada