diumenge, 16 de setembre de 2007

nacionalsindicalisme

Si a mi em diguessin que l'empresa on treballo es dividirà i que segurament aniré a petar a una de les empreses segregades, jo d'entrada em posaria en guàrdia.
Em posaria en guàrdia perquè ja se que sempre que hi ha un mullader d'aquest tipus, els treballadors perden algun llençol, quan no és tota la bugada. Si no hi ha una pèrdua de llocs de treball, casi segur que perdràs condicions laborals.
És simplement l'experiència. L'objectiu de les empreses és fer calers. Tots els departaments de les empreses tenen aquesta única missió. Si hi ha una segregació serà amb l'únic objectiu de fer calers.
Perquè dic això? Per la RENFE. Les rodalies de RENFE seran segregada en empreses d'abast autonòmic. El ZP se n'ha cuidat prou de fer cafè per a tothom. La lluita pel traspàs de rodalies que s'ha dut a terme ha acabat, com tants altres cops en un repartiment de tacetes.
M'agradaria pensar que la vaga dels treballadors de RENFE serà perquè els treballadors de RENFE no acaben de veure clar que en aquesta història ells no perdin també llençols i bugada i que si fan vaga és per defensar les condicions laborals actuals.
No farien res que no faria qualsevol treballador que tingués uns drets a defensar i que tingués la possibilitat real de fer-ho. Treballadors amb drets a defensar ho som tots, però no tots tenim la capacitat per a defensar-los. Hi ha qui pot fer una vaga que afecti a milers d'usuaris durant sis dies. I altres que si no fan hores cada dia, els perilla el lloc.
El que passa és que el comunicat dels sindicats diu que fan vaga per defensar un model integrador que cohesiona el territori nacional (espanyol, evidentment).
He llegit al Punt l'editorial sobre el "nacionalsindicalisme" espanyol de la RENFE.
No dic que no. Recordo un cop baixant de Puigcerdà amb tren que el revisor demanava els bitllets i un noi li va dir no se què en català. Al revisor li va faltar temps de contestar que no entenia el català, i que si el noi volia ell parlava en anglès. Tot el vagó es va rebotar. Va sortir la senyora que deia que ella tampoc l'entenia el català i que l'havia après i que ara ella el parlava i que ell tenia que fer el mateix. El revisor finalment va tocar el dos del vagó i la cosa va quedar en una anècdota que es vanar comentant durant tot el trajecte.
Una de les coses més emprenyadores de RENFE històricament ha estat la falta de treballadors catalanoparlants en les tasques de cara al públic. Em fa l'efecte, però, que això esta força corregit, si més no a les estacions de Barcelona que són les que conec.
RENFE era d'aquelles empreses estatals i monopolístiques a les que els treballadors de cara al públic tenien aquest tracte de funcionari mal entès, segons el qual el personatge en qüestió te un càrrec i, per tant, una autoritat i és mereixedor d'un respecte; en comptes del plantejament de treballador que presta un servei al públic i que ni que sigui per imatge corporativa, ha de ser amable, eficient i, per descomptat, no provoca conflictes lingüístics.
Les rodalies de Barcelona de RENFE es segregaran i formaran una nova empresa. Però caldrà veure què vol dir això. Si estem parlant d'una privatització amb una "acció d'or" per a la Generalitat, o d'una empresa de l'estil dels FGC, o si d'una altre fòrmula. Les promeses de ZP són regals enverinats. Hi haurà "unitat de caixa" amb la RENFE? o parlem de "caixes" separades? Tanmateix, a mi, com a treballador, com les cúpules polítiques i directives es reparteixen el pastís em queda molt lluny.
En canvi, els treballadors em queden a la vora. M'agradaria que els treballadors de RENFE es mobilitzessin per defensar els seus drets laborals si creuen que estan en perill. Crec que han de tenir veu i vot en aquest procés de segregació. No tinc cap dubte que els treballadors són la part més dèbil en aquesta partida i els que poden perdre més. Són els que tenen llocs de treball a defensar. En aquest sentit tenen la meva solidaritat.
Però fer vaga per defensar la "cohesió nacional"? s'han tornat bojos? és el retorn del "pica" caspós i espanyolista? trenta anys després, encara te tanta força la RENFE franquista? qui hi ha darrera el "nacionalsindicalisme" de RENFE?
Publica un comentari a l'entrada