Maragall ataca de nou! el seu article d'opinió a l'ADN és força sucós. tanmateix, tampoc diu res que no se suposés. Que el ZP va pactar les retallades amb el Mas (ell afegeix "i amb el president de la generalitat", segur?) a canvi del seu cap, en forma de dimissió. Maragall no va dimitir. Va avançar les eleccions. N'est-ce pas la même chose. D'altra banda, pactar la retallades a canvi del cap del teu president és una mica fort. Si de cas, pactes les millores i per això pagues un preu. Que diguem-ho també: perquè calia pagar un preu per una demanda legítima? la sobirania no resideix al poble?
El cas és que Maragall descriu la vergonya del pacte de l'estatutet de forma que et queda la impressió que tot plegat ha estat una brutal pèrdua de temps i energia per no res. Com de fet es demostra un i altre cop que no-res és l'estatutet.
Al final, després de perdre al referèndum, ha resultat que els defensors dels NO nacionalista, del NO de la dignitat hem acabat guanyant, doncs ara, qui més qui menys accepta que l'estatutet de la vergonya no serveix per arreglar cap dels problemes que estaven plantejats.
Hem guanyat, sí. Però no. No estem contents. No es pot estar content quan després de tant d'esforç els problemes continuen igual.
Maragall diu que calia canviar primer la constitució. I aquí ja no anem bé. O potser sí, segons ell, és clar, que es declara de l'Espanya plural. L'únic que s'ho deu creure, dic jo. Que no. Que no anem bé. L'Espanya plural no existeix. És una fal·làcia. Un engany. L'enèsima mentida de ZP.
un ZP que no va dubtar a demanar el cap d'un president triat lliure i democràticament pel poble. ZP posa i treu a dit. ZP és un dictador de monarquia bananera. Patètic.
En fi. La maragallada del mes de setembre s'ha fet esperar però ha arribat. Juntem-la amb les declaracions del Duran:"El polític que traeix la seva consciència només per ambició de poder no està servint el seu poble. El polític que ara defensa uns valors i després en defensa uns altres tampoc no està servint la seva comunitat". No estan gens malament. De debò que s'ha reconciliat amb el Mas? perquè serà que quan sento aquestes declaracions en el primer nom que penso és Artur? Sí, suposo que en realitat les declaracions van en el sentit de la "coherència" que diu que ha "demostrat" posant en quarantena la seva proclamació com a candidat fins a saber quin programa hauria de defensar. Sí, sí, deu ser això.
En fi. Per la seva banda Esquerra diu que s'abstindrà als pressupostos. Que no estan mal pel que fa a inversions, però que estan curts en quant a cosa social. De fet, el suport d'Esquerra no és imprescindible per als pressupostos. Esquerra ha tret de la negociació una millora de l'ajut per fill nascut o adoptat per a famílies monoparentals, o nombroses, que passa de 2500€ a 3000€. No està mal. No és per tirar cohets, la veritat. És el peix al cove de l'antiga CiU, en realitat. Com va dir Maragall, al final sembla ser que és l'únic que funciona amb Madrid.
Doncs caldrà anar fent. Peix al cove. Que trist.
Ai, Senyor, quina abstenció que s'albira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada