divendres, 21 de setembre de 2007

efecte Duran

Al "Racó català" han obert un fil amb la pregunta "Si en Duran es presenta finalment per CiU, creieu que la federació patirà una davallada?"
Com sempre, hi han aportacions en un sentit i en altre, àdhuc una enquesta.
Bé, jo he dit la meva, i com que estic mandrós i m'ha sortit prou llarg, aprofito el text i el converteixo en apunt del bloc. Allà va:
Potser els votants més "ideològics" de CiU aniran a l'abstenció. Però tampoc crec que l'embolic dels "cataplins" acabi afectant molt el seu resultat electoral. El votant de CiU vota a CiU. Més que no pas a CDC o a Unió. Per això, crec, si CiU es fot una clatellada ho serà per la suma d'aquesta i altres raons i si efectivament es produeix la clatellada, serà en forma de vots que aniran a l'abstenció.
Però el que és important és que aquest mal afectarà també a la resta de partits.
De fet, o molt m'equivoco, o hi haurà molta més abstenció que a les darreres espanyoles. Tots els partits tindran molts menys vots, en valor absolut, que el 14M de fa quatre anys.
És molt senzill: el 14-M va haver una mobilització molt gran degut a l'atemptat de l'11-M i les "lineas de investigación" de l'Acebes. Això sense comptar la guerra de l'Irak i les cassolades, o el "Prestige".
A les espanyes aquests darrers quatre anys han estat, en general, avorrits. A Catalunya, però, sobretot aquest estiu, la sensació d'haver viscut una grandiosa trepitjada col·lectiva de merda, crec que la compartim tots.
El PSOE te bones possibilitats si reté Andalusia i el Principat. De fet, l'ensabonada dels pressupostos va en aquesta línea i el chaco-cheque, també. Tanmateix, l'estiu és molt recent encara, i jo diria que Catalunya li costarà. O igual no. Potser l'efecte Montilla els resulta d'ajuda. En canvi, la candidata Chacón em sembla massa de plàstic.
Per la seva banda, el PP jugarà la carta de la catalanofòbia, que sempre funciona. Fins hi tot a Catalunya. I si ETA comet algun atemptat li haurà fet la meitat de la campanya.
En la meva opinió, Esquerra i CiU tenen un electorat disjunt. El combat no hauria de ser entre elles sinó contra l'abstenció. Contra l'abstenció dels electorats propis. tanmateix, veurem si ho han entès que la seva banda d'intercanvi de vots és molt estreta. Massa. Per descomptat que molt més que la banda d'intercanvi de vots amb l'abstenció. I em fa l'efecte que per provar de captar els pocs vots que es disputen entre elles, poden perdre molts vots cap a l'abstenció.
Em penso que la "refundació del catalanisme" del Mas serà quelcom que anirà en aquesta direcció: consolidar i definir clarament el perfil del propi electorat. O igual no. Ja veurem.
Per la seva banda, segurament per Esquerra la campanya serà la més difícil de tots els partits catalans. Es complicat fer un discurs independentista i, a la vegada, alinear-se amb l'esquerra espanyola per barrar el pas a la dreta. Tanmateix, crec que és el que cal fer. Però Esquerra hauria de deixar clar que no li tremolaria el pols si hagués de deixar al PSOE en minoria, sobretot en l'aprovació de pressupostos donat el cas.
De totes formes, el Ridao és un senyor molt llest i segur que serà capaç de fer un discurs engrescador. Més val que sigui així. Tanmateix, per molt engrescador que sigui hi han elements que caldria esperar, com són: acció del govern d'Entesa; una eventual clatellada al ZP en alguna qüestió important d'aquí a les eleccions; per descomptat, treure rendiment de la més que previsible campanya anticatalana del PP...
Arguments típics de campanya (CiU, PSC, PP i IC també faran servir algun d'aquests arguments). Espero, però, que sentirem propostes més consistents que no pas això.
Lamento ser tan cínic. Però he arribat a certes conclusions força descoratjadores sobre els polítics en general.
Malgrat tel que acabo de dir, però, Esquerra compta amb el meu vot. En particular m'agrada molt el candidat Ridao. Per mi, el cap més ben moblat dins l'actual direcció d'Esquerra.
Doncs això. Acabo i en resum: clatellada a CiU, potser sí. Però no només pel Duran. I compte que a Esquerra també la pot agafar.
L'enemic serà, en ambdós casos, l'abstenció.
Publica un comentari a l'entrada