dilluns, 29 d’octubre de 2007

ultimàtum

Doncs no. El Prat no serà l'estació provisional del TGV.

Segueixo pensant que, malgrat que la idea original era que el ZP pogués inaugurar alguna cosa, malgrat aquest vici de naixement, el Prat oferia la possibilitat d'una rectificació neta i tombar cap al Vallès, o cap al litoral. Però en tot cas, evitar passar pel centre de Barcelona.

Però els ajuntaments han posat unes excuses increïbles. Que si no hi hauria prou aparcament, que si això perjudicaria rodalies... A mi em costa de creure.
Més aviat em penso que cap dels ajuntaments implicats vol renunciar als calers que esperen treure'n amb els permisos d'obres.

Si és així, jo només espero que quan hi hagi el primer edifici ensorrat i la primera víctima mortal d'un ensorrament, que no dubto que n'hi hauran, llavors es porti a a tota aquesta banda de criminals que s'hauran tacat les mans de sang al jutge per a que els tanqui.

Amb el primer mort per ensorrament, que els tanquin a tots: començant pel ZP com a responsable últim, i a la ministra Álvarez, i al Morlán. Aquests que no dimiteixen perquè "és de cobardes", i perquè "tengo un compromiso con los españoles"... Ningú diu que vostè sigui covarda, senyora, el covard sóc jo, que no tinc clar que no seré víctima d'un ensorrament. I pel que fa al compromís, per mi n'està lliure. Marxi, si li plau.

Però no ho farà. De cap manera. La ministra és la cap de llista per Andalusia i una cap de llista no dimiteix. i el Secretari d'estat, el "ballant amb llops", és el cap de llista per Aragó. Com poden dimitir aquests, si els que volen es posar-se medalles. I menys el ZP que va com boig per inaugurar el que sigui.

I estan molt tranquils, perquè saben que passi el que passi tampoc no els tancaran. Igual com no han tancat a l'Aznar, o al Blair o al Bush pel genocidi de l'Irak.

Amb l'AVE tots aquest que avui estan encegats pel poder es tacaran les mans de sang. M'ho veig venir. Quan això passi caldrà fer justícia.

I compte que la culpa no s'acaba amb el ZP, la ministra i el seu sicari. Els alcaldes que no volen renunciar als calers, que no volen reconèixer que estan equivocats, que es mouen per l'interès recaptatori seran també còmplices dels morts. Seran còmplices de les víctimes dels ensorraments. I també hauran de ser jutjats. I condemnats.

I la Generalitat ha de pressionar per canviar el traçat. El traçat per sota Barcelona és inacceptable. La Generalitat no pot rentar-se les mans i dir que això no és cosa seva.

Encara poden rectificar, però cada dia que passa estem més a la vora del desastre.

Qui serà el primer mort? quan s'ensorrarà la primera casa amb gent a dins?

I què caldrà fer? si el sistema és capaç de matar-nos per dur a terme els seus plans, ens tindrem que defensar. Si el sistema és capaç de dur la seva violència fins a la mort, haurem de renunciar a defensar-nos?

Quan es produeixi la primera víctima pels ensorraments, moltes coses hauran de canviar.

Ells hauran matat primer.
Publica un comentari a l'entrada