Pàgines

dimarts, 3 d’abril del 2007

ha mort mossèn Pere

Certa persona molt propera m'ha dit que ahir dilluns va morir Mossèn Pere.
Els veïns de tota la vida de Sants, zona Badal, potser recordarem un senyor gran, alt i prim, nas punxegut, una mitja melena descuidada, tot ell més aviat desarreglat, vestit en general de forma pobre, una mica esguerrat. Un senyor gran que a vegades te'l podies trobar si voltaves vora de Sants 214, casa seva. Aquest senyor era el mossèn Pere Oliveras Lapostolet, Mossèn Pere per a tothom.
Mossèn Pere va fundar, fa un grapat d'anys, "l'Obra de Formació i Orientació Religiosa i Social (OFORS). Aquesta obra s'adreçava a joves ex-delinqüents o de vida marginal per tal de rehabilitar-los i reinserir-los". Segons l'article primer dels seus estatuts: "Tendrá por objeto la formación religiosa, principalmente de las clases obreras, y su encauzamiento en el ambiente social, a fin de que lleven una vida cristiana...". En castellà, doncs en l'època en que es funda l'OFORS, el català estava perseguit.
Parlen, en canvi, els que el coneixien, del seu catalanisme, però sobretot parlen d'una fe cristiana heroica i d'un compromís amb els pobres que el va dur a ser i viure com ells. Era el "gran amic dels pobres en el barri de Sants". Pobre entre els pobres.
A Sants 214, casa seva i seu de l'OFORS, acollia a marginats, ex-delinquents, inmigrants... i els buscava feina per a reinserir-los.
Celebrava allí, a l'oratori de casa seva, cada dia, una missa en família amb col·laboradors i amics.
Avui, dimarts Mossèn Pere és de cos present a casa seva. Demà l'enterraran. Es farà el funeral a la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors, del carrer Begur.
Avui encara podem veure la seva casa. Uns grans baixos que gairebé fan cantonada entre Rambla Brasil i Carretera de Sants. Diuen que els maons de la part baixa de la façana a tocar de la porta els va fer posar d'una forma determinada i que representen a la Santissima Trinitat, als Apòstols... com a les esglésies del Romànic.
Recordo molts cops, tornant a casa, mirava aquelles portes que deixaven veure un interior més aviat fosc. Alguns cops se'l veia a ell assegut a una cadira, xerrant amb amics o deixebles. Amb algun llum encès, massa fluix com per esvair completament la foscor. Recordo aquell rostre afable, el nas punxegut, assegut a una cadira xerrant. Somrient.
Mai vaig creuar amb aquest mossèn més que unes salutacions. No el coneixia. Tinc, això sí, referències de primera ma de la seva tasca.
Certa persona que m'és molt propera m'ha parlat amb emoció i tristesa de la mort del que va ser per ell un guia i un amic.
Descansi en pau, Mossèn Pere. Amic dels pobres del barri de Sants.
Guia i amic.
Els que el coneixien estan tristos per la pèrdua, però també alegres per la certesa de que la seva ànima avui ja és amb Déu.
Des d'aquí, una pregària per la seva ànima.

Pare nostre, que esteu en el cel:
Sigui santificat el vostre nom.
Vingui a nosaltres el vostre Regne.
Faci's la vostra voluntat,
així a la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia doneu-nos,
Senyor, el dia d'avui.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem
els nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres
caiguem a la temptació.
Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amén.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Soc la "persona molt propera" a qui s'aludeix. Felicitacions pel que hi dius. Prcticament tot es exacte,tant sols en una única excepciò, la Missa diaria no la dèia amb gent sino tot sol i a les sis del mati. Amb gent i en general molt poca (Dos o tres) era els Diumenges. Company d'estudis de Bisbes, elsseus darrers dies,un el va anar a veure ili va dir "Vosté és el Bisbe dels Pobres.