divendres, 27 d’abril de 2007

La Carrasqueta

No han passat. La Carrasqueta continua emetent i TVC es veu a Alacant.
Gràcies. Moltes gràcies als que avui heu pujat a la Carrasqueta.
300 anys i un parell de dies de resistència. Hem perdut moltes batalles des d'Almansa, i se n'han guanyat d'altres. La d'avui s'ha guanyat.
No és definitiu, és clar. Ningú no pot assegurar que no ho tornaran a provar i que, finalment, la Carrasqueta tanqui.
Però ha estat una batalla guanyada, com diu l'Eliseu Climent. Avui és més possible que ahir construir un espai audiovisual dels països de llengua catalana. Amb tots els seus accents. Amb el del nord i amb el del sud. Amb el de terra endins i amb el de mar enllà.
Sí. Avui hem sentit veus que parlaven català a la manera de València. Aquestes veus han guanyat una batalla. Han dit alt i fort que la llengua és una, que el País Valencià existeix i que la Televisió de Catalunya també és la seva. Han cridat amb orgull el nom de País Valencià, que el Camps els ha volgut furtar i canviar-los per un vergonyant "comunitat valenciana". Avui, s'han tornat a sentir crits de Visca la Terra i s'ha invocat l'esperit dels Maulets.
En Vicent Partal diu avui al "mail obert" del Vilaweb que el País Valencià sembla estar despertant. Ho diu amb aquest to vibrant que fa servir quan parla de la seva terra. Tant de bo que sigui veritat que el País Valencià es desperta, que es posa en marxa per recuperar la seva identitat. Que així sigui. Crec que cal a catalans i valencians recuperar els vincles. Cal reconstruir l'eix València - Barcelona. L'eix nacional, cultural, econòmic i social.
M'agradaria pensar que algun dia veurem uns Països Catalans lliures.
Només ha estat una petita batalla guanyada, i poden tornar a provar de tancar la Carrasqueta, però avui, em sento bé. I somiar no costa.
Un altre cop: Gràcies. Gràcies, amics, compatriotes, per creure en el País Valencià.
Carrasqueta, la lluita continua.
Publica un comentari a l'entrada