Pàgines

dissabte, 21 d’abril del 2007

palla mental

El bloc demana temps. Demana el temps d'escriure l'apunt i també la motivació i el temps d'elaboració de les idees de l'apunt. A mi, les motivacions per escriure em són variades. Normalment n'hi ha prou amb escoltar la ràdio, o llegir el diari, o veure les notícies; també em funciona bé la lectura d'un llibre, o un film; i també, l'experiència personal present o passada.
L'elaboració dels arguments, requereix molt més temps. A mi em serveix la bona conversa, la tertúlia i el diàleg; acompanyada de la reflexió personal, en silenci.
És dir, tot plegat, molt temps.
En alguna ocasió els apunts han estat molt improvisats. Aquest n'és un. En d'altres he tirat d'escrits antics que m'ha vingut de gust de publicar, com l'aventura de Sant Nicolau Pistoler, o la versió immobiliària dels tres porquets. En alguna altra ocasió, l'apunt ha estat de caràcter tècnic.
En qualsevol cas, l'elaboració d'un apunt m'ocupa força temps. Des que buido el pap fins que m'hi torno a posar poden passar uns dies. El temps de producció, però, no és fix.
El bloc és més que una afició. Evidentment que l'escric per gust, però ara mateix hi ha també un punt d'obligació. I en aquest sentit, arribo a la conclusió que ara mateix escric aquest apunt per disciplina. Per enfrontar-me al repte del full en blanc. Per les ganes de mantenir un ritme de publicació.
Hauria estat més fàcil d'escriure un pamflet. Passa, però, que també hauria estat més mentider. Les meves conviccions són una cosa molt seriosa, si més no per mi. Puc perdonar-me escriure un pamflet en un moment d'enervament, però no com a recurs per a pujar una estadística...
I quina és la conclusió de tot plegat: cap ni una. No he dit res. He estat trampós perquè he parlat del que costa escriure un apunt, amb l'únic objectiu d'escriure'l.
Podria haver escrit sobre les coses que han succeït aquesta setmana. Sobre la matança a la politècnica de Virgínia, o sobre la setmana del canvi climàtic a TV3, o sobre el gol de Messi (sigui dit de pas, encara no he parlat de futbol al bloc), o sobre els llibres del Sant Jordi, o sobre el desplegament de l'estatutet, o de les avaries de la RENFE, o del traspàs dels aeroports de Reus, Sabadell i La Seu, o del sou del Rajoy, o de la desacceleració del preu dels pisos...
El cas és que cap d'aquestes coses ha aconseguit fer-me rumiar gaire.
La meva activitat diària combinada amb l'aprenentatge del funcionament d'un paquet informàtic han ocupat tot el meu temps i han centrat els meus esforços. No hi ha hagut elaboració d'arguments.
Potser llavors aquest apunt d'avui ha estat l'únic possible. I em permet descobrir la importància relativa dels meus arguments, i la dels arguments que m'arriben des dels mitjans, i em permet valorar la força de les meves conviccions. He preferit no fer xerrameca sobre les coses en les que crec, però m'adono que molts cops tant el meu discurs com el discurs que m'arriba des dels media no és més que xerrameca per a omplir espais buits.

Quina palla mental, Senyor.