dissabte, 14 d’abril de 2007

una setmana difícil

Ara mateix, pel TN: Els bancs passen a fer l'horari d'estiu, i només atendran als clients pel matí. Els clients especials com grans fortunes, però, tenen un tractament especial i aquests seran atesos sempre que ho demanin.
Bé, el que m'ha fet gràcia és que els bancs estudien la possibilitat d'ampliar els horaris de prestació de serveis de forma que augmenti el negoci. Els sindicats del sector diuen que d'acord, però que caldria ampliar plantilles. La patronal del sector diu que ampliar horaris té un cost i que la millor dorma de repercutir aquest cost seria flexibilitzar el conveni.
Digue'm tonto, però em sembla entendre que: 1 - volen ampliar els horaris. 2 - la plantilla actual ja fa totes les hores que li toquen i diu que si cal fer més hores, cal més plantilla. 3 - la patronal diu que el que hauria de fer la plantilla és treballar més hores. Cobrant el mateix, suposo? I si amplien el negoci, em volen fer creure que els beneficis no compensaran el cost d'ampliar els horaris d'atenció? Au, vinga...
Perquè tinc la sensació que a cada bugada els treballadors perdem un llençol, o em de vigilar per a que no ens el prenguin?
Mentrestant, les empreses s'omplen la boca amb la concil·liació familiar i les condicions laborals i tota la pesca... sí, sí, però a l'hora de la veritat, es tracta de fer que el treballador faci més per menys i que assumeixi els costos del lloc de treball.
No ho se. Segurament la tendència serà aquesta i el model de sindicats de classe està condemnat a desaparèixer o a limitar-se a l'administració pública o a grans empreses industrials. Potser el model de sindicats professionals és cap a on caldrà avançar.
Però alguna cosa caldrà fer.

Més coses. Canvi climàtic. TV3 dedicarà una setmana al canvi climàtic i a conscienciar al personal. Home, sembla que, per fi, algú es posa les piles. Però caldrà anar amb compte. Sembla que al 30 minuts faran un reportatge sobre cinc projectes de científics de la NASA per a combatre el canvi climàtic. Si es tracta dels projectes que van sortir anunciats fa unes setmanes al 20 minuts tornem a anar malament. Parlaven del arbres artificials que actuaven com a captadors de CO2, o d'un escut de miralls en òrbita pe a reduir la radiació solar... Cap d'aquests projectes és realista. Sembla fet a propòsit per a que els personatges i contertulians habituals de certa premsa o ràdio tinguin carnada per a enfotre-se'n.
Perquè no es parla de l'IPCC? perquè no passen "Una veritat incòmoda"? perquè no es parla del zenit de la producció del petroli? perquè es centren a parlar de les prediccions a 100 anys vista i no ens parlen dels efectes reals, tangibles i mesurables d'avui mateix?

Es terrible com avui encara hi han tertulians i opinadors que es riuen del canvi climàtic, en neguen la mateixa existència o les conseqüències. Avui, als nostres mitjans es dona més crèdit a aquest opinadors que no a organismes internacionals de l'ONU o a la comunitat científic en ple. Ens posen com exemple el forat de la capa d'ozó. Diuen "on està el forat a l'ozó? quines han estat les conseqüències" Coi! Va haver-hi una reacció internacional! una reducció dràstica dels CFCs! els països van respondre enfront d'un problema. Si avui no hi han conseqüències és perquè es van combatre les causes a temps. Però es van combatre les causes, no ens vam quedar de braços plegats que és al que ens conduïen aquests opinadors. Ara, el problema és molt més greu. És absolutament abominable que alguns d'aquest opinadors diguin que les energies que es destinaran a combatre el canvi climàtic no es destinaran a combatre la pobresa o la fam al mon. És pur cinisme. El canvi climàtic serà particularment devastador amb l'hemisferi sud, que és també l'espai més castigat pel model neoliberal que l'ha condemnat a la misèria. Model que, sigui dit de pas, és la panacea que aquest opinadors recepten per a tots els mals del mon.

Com poden tenir tant crèdit aquests opinadors als mitjans públics? em temo que no hi ha una voluntat ferma per part de les el·lits dirigents del nostre país d'encarar el problema del canvi climàtic . Una veritat incòmoda...

Però qui dia passa, any empeny. A les espanyes segueixen decidits a demostrar que a Catalunya ens les podem empassar grosses com elefants i ens munten un reportatge a telemadrid digne de la "dimensió desconeguda". Mentrestant, a una metgessa del Prat la fan fora per parlar en català als pacients. Però aquí no passa res. Qui dia passa, any empeny.

Al món, però, les coses van molt pitjor. Atemptats d'Al-Qaeda al Magreb. A Algèria i al Marroc. I també a Bagdad. Dotzenes de morts. Dotzenes de persones senzilles, famílies com la meva que han perdut fills, pares, germans, amics, parents o coneguts. Perquè? Com s'ha arribat a aquesta situació. Potser, en el fons estem parlant també de la conseqüència d'un model que ens ha conduit a tot plegat: a un clima malalt i a unes societats humanes encara més malaltes.

Tinc la ferma convicció que això encara es pot salvar, però també crec que no serà fàcil. No n'hi ha prou amb veure-li les orelles al llop. Caldrà, em temo, que el llop mossegui. Potser llavors entendrem que cal canviar moltes coses, començant per moltes idees que estan als nostres caps.
El que és terrible és que el llop avui ja mossega, però encara no hi ha reacció.

Ha estat una setmana difícil, com a treballador, com a català, com a ésser humà. A vegades aquest món nostre em fa molta pena.
Publica un comentari a l'entrada