dimecres, 25 d’abril de 2007

300 anys de resistència.

Avui es commemora el 300 aniversari de la batalla d'Almansa. Es la commemoració del desastre que va precedir els de l'11 de setembre de 1714, i de l'11 de juliol de 1715. És, per tant, la data que marca l'inici de la fi de la independència política de la corona d'Aragó. És, per tant, la data de l'inici de la resistència al País Valencià. Avui es commemora que fa 300 anys que som ací.
Ací estem.
Avui, hi han algunes diferències a fa 300 anys. Al senyor Camps, per exemple, no li preocupa que "se note el cuidado"i està provant de tancar els repetidors de TV3. Sembla, però, que aquesta batalla la podria perdre. I no només aquesta. Si a les properes valencianes les forces d'ERPV, BLOC i PSPV sumen, potser donarem un altre pas més en la bona direcció.
El cinisme de Camps el porta a ser un agent genocida contra la nostra llengua, com un virrei borbònic qualsevol, i a proclamar després que la reforma de l'estatutet valencià recupera la llibertat anterior al decret de nova planta i culmina el procés autonòmic al País València. En conec uns quants que pensen que no.
Jo espero que, algun dia, a aquest personatge el veurem tancat. A ell i al Zaplana.
Mentrestant, però, la resistència continua.
Avui, el Maragall diu que això de l'estatutet ha estat un error, que potser hauria estat millor reformar l'article 2 de la constitució per a especificar les nacionalitats històriques. Pobret. Després de tot el que hem vist i escoltat encara creu que es pot canviar Espanya. Ell i el Duran deuen ser els únics. Bé, segurament només ell, que el Duran només està provant de ser ministre. Pobret Maragall. Tots els partits, excepte ERC l'han tractat de sonat. PSC i CiU què han de dir, sí segons ells aquest és el super-mega-hiper-extra-estatutet que ens ha de fer més bufons, lliures i espavilats del mon mundial. En conec uns quants que pensen que no. Però, és clar, que han de dir PSC i CiU. ERC, en canvi, coincideix amb l'anàlisi però, de forma bastant més realista, no en la solució. Jo crec que ningú pot dir amb sinceritat que aquest estatutet mereixia l'esforç, els boicots i els insults. Ni les rebaixes, les traïcions i la roïnesa. Això tampoc no ens ho mereixiem. Si més no, però, ha servit per deixar clar de quin peu calcen els d'aquí i els d'allà als que encara no ho sabien
No calia fer el camí fet per arribar fins l'estatutet. Massa esforç per a un resultat minso que encara pot minvar més. Si alguna cosa ha quedat clara és que no hi ha res a fer amb Espanya. Cap reforma més, ni d'estatutets ni de constitucions. Si alguna cosa ha quedat clara és que cal l'estat propi. La nostra República.

El post d'avui és un homenatge als resistents del País Valencià. Només un post perquè encara hi ha combat. Reprodueixo a continuació l'editorial del Vilaweb d'avui, escrit pel Vicent Partal. Aquest senyor sí que en sap d'escriure. A mi m'ha emocionat.

"Ací estem

Tres-cents anys després ací estem. Ací estem valencians i valencianes que ens sabem hereus dels maulets que van lluitar a Almansa, dels seguidors del general Basset, dels resistents de la Xàtiva que Felip V (mal dia va néixer...) va ordenar de cremar fins als fonaments. Ací estem. Tres-cents anys després ací estem els valencians que parlem cada dia la llengua que perseguiren els vencedors d'Almansa, la llengua que ens fa diferents i únics en aquest món global on vivim i que ens fa iguals a tots aquells qui, quan algú els diu 'bon dia!', responem amb un 'bon dia!'. Ací estem.

I ací estem disposats a alçar la veu sense gens de vergonya ni de por. Ací estem per a encendre llums la nit d'Almansa als cims de les muntanyes, per escriure blocs, per llaurar la terra o per entendre el cosmos. Nosaltres, únics en la globalitat, ens reclamem hereus de tots aquells qui sempre han intentat d'entendre el món des de la lògica i de la raó, contra el fanatisme, la irracionalitat i la ignorància. Ací estem. Hereus de Manuel Sanchis Guarner, Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster. De Carles Salvador, Vicent Tomàs i Marti i del Maximilià Thous que escrivia la 'Cançó de Lluita' en resposta a l'himne subordinat, la sarsuela dependentista, de son pare. Ací estem 'Ajuntem-nos / que ja ha arribat l'hora / de ser lliures i ser valencians'.

Ací estem. Amb l'Ovidi cantant a Teresa. I amb Raimon. Amb els Obrint Pas i Al Tall, 'lladres que entreu per Almansa / no sou lladres de saqueig'... Ací estem. Amb les universitats i els mestres. Amb Escola Valenciana i desenes de milers de pares i mares units en les trobades. Amb els xiquets i les xiquetes que exigeixen un futur digne. Ací estem amb cada botiga que retola en valencià, amb cada carta escrita en català, amb cada ràdio i televisió que parla en veu alta i clara. Amb cada web que porta amb normalitat el .cat Ací estem amb l'Escola Gavina, amb la Comarcal, amb la Masia. Amb els pioners que feren entrar la llengua prohibida en les noves aules. Ací estem amb els mestres i amb els pares que cada dia batallen en les escoles públiques pel drets dels nostres fills a anar a escola en la llengua que parlen. Amb ells ací estem.

Ací estem amb Constantí Llombart. Amb Llorente i amb Querol. Amb els valencianistes que lluitaren amb les armes a la mà contra el feixisme i per la república. Amb Miquel Grau que mataren a Alacant per haver demanat l'estatut, i amb Guillem Agulló, assassinat pels feixistes perquè volia la independència. Amb ells, ací estem. Ací estem amb Vicent Ventura, amb els 10 d'Alaquàs, amb Alfons Cucó i el president Albinyana, amb Josep Guia i Carles Dolç. Ací estem amb els comunistes de Renau i Doro Balaguer, amb els democristians de Ruiz Monrabal. Ací estem amb Paco Burguera. Ací estem amb Joan Ramon Peris i la Unió de Llauradors. Amb la unió Democràtica, amb la UPV, amb el PSV, amb el PSAN, amb les Germanies de Josep Vicent Marquès i amb tots i cadascun dels nacionalismes i els nacionalistes que un any i un altre, un dia i un altre, han treballat i treballen de Vinaròs a Guardamar. Ací estem al costat de cada sigla, de cada nom i de cada temps. De cada lleialtat i bandera. Ací estem 300 anys després dempeus i disposats a prosseguir.

Ací estem amb els d'El Temps i els d'El Punt i els de l'Avanç. Amb els de Crònica i amb els d'InfoTV. Amb les ràdios i els periodistes que han fet de la llengua ofici i comunicació. Ací estem amb Toni Mestre, cal dir. I amb les editorials, amb Tàndem i Bromera, amb 3i4 i amb Afers, amb Camacuc i el Bullent ací estem. Ací estem amb tots els instituts que s'escampen per tot el país. De la Vall d'Albaida al Camp de Túria. De la Safor a la Plana. Ací estem amb les torres de TV3 al Mondúver i el Bartolo, a Perenxisa. Ací estem amb l'Eliseu Climent i amb els socis d'Acció Cultural, amb la Castellonenca de Cultura i el Micalet, amb els casals Jaume I i amb El Tempir d'Elx. Ací estem amb els del Tirant lo Blanc i amb el Raig de Crevillent. Amb les filaes i les falles que saben en quin país viuen. Amb els esportistes i els equips. Amb les penyes. Ací estem al costat del Tòtil amb el Llevant i al costat del Gol Gran amb el València. Ací estem amb els trinquets, amatents a les mans del Genovés i als peus de Claramunt. Ací estem.

Ací estem de nord a sud i de sud a nord. De Benicarló a Sant Joan, de Tabarca al Forcall, de la Vall d'Uixó a Pego, de la Font de la Figuera a Benassal, de Vila-real a Guardamar i de Xaló a Olocau. Ací estem amb la pedra de Basset a Otos i el monòlit de Xàtiva, amb Felip V penjat cap per avall a l'Almodí i el Penó de la Conquesta a la Casa de la Ciutat de València. Ací estem amb la Valldigna amenaçada i Porxinos. Amb el Cabanyal i la Punta, per l'Horta. I pel Botànic i el Montgó. Ací estem amb el desert de les Palmes i els Columbrets. Ací estem amb el Xúquer, que volem viu.

Ací estem amb tots els qui escriuen i fan i lligen llibres, amb les veus de la terra. Amb Joan Francesc Mira i Isabel-Clara Simó. Amb Ferran Torrent i Martí Domínguez, amb Enric Sòria i Enric Valor, amb Carme Miquel i amb Vicent Usó. Amb Josep Iborra i Francesc Pérez Moragon. Ací estem amb Rosa Serrano i Toni Mollà. Ací estem amb Enric Soler i Godes i amb Enric Solà, amb Josep Piera i Carmelina Sànchez Cutillas, amb Miquel Duran de València i amb tanta gent que ha fet del text una barricada i una forma de viure. I estem, ací estem, amb Llorenç Giménez que conta contes i amb Pep Ricart que fa teatre. Amb Rosana Pastor i amb Xavi Castillo, amb Carles Alberola i Manolo Molins. Ací estem amb Vicent J. Martínez, que té un estel a càrrec seu, i amb Bernat Sòria que lluita per conèixer l'entrellat de la vida. Amb Juli Peretó que es baralla contra els qui volen desfer els camins de la ciència i amb Jordi Adell que continua traçant camins a la xarxa. Ací estem amb Gregori Mayans i amb el rector Pesset.

Ací estem tots, tres-cents anys després, dia a dia, mes a mes, any a any i segle a segle. Però hi ha una cosa encara més important i que ens justifica: ací és on estarem demà i demà passat i l'altre. Fins que el record d'Almansa no reste sinó en els llibres d'història i en les cançons i deixe de condicionar per sempre més el nostre viure. Fins aleshores i per damunt de les diferències del dia a dia ací estem i ací estarem.

Vicent Partal
Editorial de Vilaweb. 25 d'abril de 2007"


Publica un comentari a l'entrada